Societat

El turisme s’apunta a l’espiritualitat

Roses serà la seu del primer postgrau dedicat a turisme i espiritualitat

L’oferta turística vol incorporar més activitats enfocades en el benestar personal

La imatge d’unes persones que fan un retir per endinsar-se en la meditació i fer pràctiques espirituals no s’associava fins ara amb l’onada turística que coneix el litoral gironí cada estiu, però les coses estan canviant: Roses, una de les places fortes del turisme tradicional de la Costa Brava, serà a partir d’aquesta tardor la seu del primer postgrau en turisme i espiritualitat. Amb aquesta iniciativa, impulsada des del món acadèmic –la Fundació Universitat de Girona– amb la col·laboració del Patronat de Turisme Costa Brava i l’Ajuntament rosinc, les comarques de Girona volen ser pioneres en el desenvolupament d’un segment del sector turístic a l’alça: el turisme de benestar i de salut.

Un primer indici de l’increment d’aquest sector que es pot constatar al carrer és l’augment de centres de ioga. Però els promotors del postgrau posen al davant altres indicadors: segons un informe elaborat per Ostelea (escola universitària de management turístic), el turisme de benestar ha crescut prop d’un 40% arreu del món. L’Estat espanyol és un dels països europeus on s’ha produït un major creixement en la despesa turística de benestar, amb un augment del 6,2% anual, i s’ha situat en el cinquè lloc d’Europa. Un altre organisme del sector, el Global Wellness Institute dels Estats Units, calcula que el turisme de benestar va créixer entre el 2015 i el 2017 un 6,5% anual, més del doble que el turisme global. Es preveu que aquest augment sigui encara més ràpid fins al 2022, de prop d’un 7,5% anual.

“Ment i plenitud”

El turisme de benestar tradicional se centrava fins ara en activitats com ara els balnearis i aspectes saludables que es reagrupen sota el concepte de wellness. El nou camp que posa sobre la taula el postgrau de la Fundació Universitat de Girona vol incorporar en l’oferta turística gironina activitats espirituals fins fa poc reservades a grups d’iniciats, unes activitats que també es reagrupen sota el paraigua d’un altre anglicisme com el mindfulness –“ment i plenitud, significa estar present, parlem de meditació”, diu Edgar Tarrés, que dirigirà el postgrau.

Les activitats d’aquest camp incorporables a l’oferta turística van des d’experiències de comunió amb la natura, banys de bosc, excursions amb consciència i contemplació (que en el cas gironí encaixen amb l’atractiu dels parcs i espais naturals), tècniques i pràctiques de coneixement personal. El turisme no s’ha mantingut al marge d’aquestes noves necessitats i cada cop són més els viatgers que sol·liciten destinacions amb ofertes de benestar i salut i pràctiques espirituals, expliquen els promotors d’aquesta nova aposta turística i acadèmica.

EDGAR TARRÉS

“Les vacances han de servir per a alguna cosa més que per descansar”

Edgar Tarrés serà el director del postgrau en turisme i espiritualitat que s’estrenarà aquesta tardor al seu municipi, Roses. És coordinador del Cicle Dedins - Cultura i Espiritualitat, que enguany ha arribat a la tercera edició a Roses, i de la jornada Emprenedoria i espiritualitat a Castelló d’Empúries. Combina aquestes activitats amb d’altres com a formador de mindfulness, banys de bosc, creativitat, etc., amb diferents universitats i entitats.

Turisme i espiritualitat no són dos conceptes incompatibles?
Podria semblar-ho, però no ho han de ser.
La gent a la recerca d’espiritualitat no defuig els llocs turístics?
Només si entenem el turisme com alguna cosa de massa, gent apilonada en autobusos; hi ha molts tipus de turisme, parlem de defensar un turisme de qualitat i que ajudi a canviar les persones. Les vacances i el turisme han de servir per a alguna cosa més que per descansar.
Com ara què?
El discurs habitual és “estic cremat i necessito vacances”. Descansar està bé però quan tornes ni te’n recordes, de les vacances, tornaràs estressat i encara faltaran deu mesos per a les properes vacances. Crec molt en el concepte de mindful travel, unes vacances transformadores, que t’ensenyin a viure d’una altra manera. Perquè quan tornis a la feina sàpigues de quina manera respirar, com utilitzar el mindfulness per ajudar a concentrar-te, a no distreure’t. L’estrès que tenim no és per la feina, és perquè treballem molt malament. Ens cal aprendre a viure d’una altra manera i les vacances també poden ser per a això.
I cal posar fi al turisme de sol i platja?
No, és complementari. No crec que s’acabi mai el sol i platja, la gent seguirà venint per això, però si veuen que a Roses o a un altre lloc fan una activitat nova potser s’hi apuntaran i descobriran alguna cosa més.
Ningú hi perdrà l’ànima? El turisme és per fer negoci.
Tothom s’ha d’adaptar. Hi ha professionals que tenen interès per aquestes activitats i altres que ho veuen com un negoci en creixement. Està bé, no hi ha res dolent a fer negoci sempre que el facis èticament i sense enganyar. D’altra banda, els professionals del benestar i de la consciència també s’hauran d’adaptar, sortint dels seus espais habituals, com per exemple anant a un hotel a ensenyar ioga i tractar amb un públic que no és l’habitual, sense perdre l’essència del que estan fent.

Un curs universitari de quatre caps de setmana a Roses

La primera edició del postgrau turisme i espiritualitat: eines d’innovació en benestar i consciència es desenvoluparà entre el 18 d’octubre que ve i el 16 de febrer del 2020. Organitzat per la Fundació Universitat de Girona, disposa de la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i del Patronat de Turisme Costa Brava. Constarà de 86 hores lectives repartides en quatre caps de setmana i s’impartirà a Roses. El curs ’estructura en quatre mòduls: viatge i consciència, comunicació-màrqueting-innovació, benestar i transformació personal i, finalment, natura. L’Ajuntament de Roses hi col·labora amb l’aportació de dues mitges beques. Edgar Tarrés –vegeu el requadre adjunt– serà el director del postgrau i la resta de l’equip docent el formen professionals de diferents àmbits: Sílvia Aulet, doctora en turisme per la Universitat de Girona especialitzada en turisme espiritual i llocs sagrats; Jordina Casademunt, dietista i nutricionista per la Universitat de Girona (Cesnid), naturòpata i psiconeuroimmunòloga; Joana Frigolé, psicòloga, coach i conferenciant; Sílvia Gili, biòloga especialitzada en conservació de la natura; Josep Gordi, docent i autor de nombrosos articles i llibres a l’entorn de la natura i el paisatge; Tristan Llop, emprenedor, astròleg i cabalista i coach; Josep Maria Mallarach, consultor ambiental, doctor en biologia, màster en ciències ambientals i llicenciat en geologia; Jaume Marín, especialista en màrqueting i professor associat de la Facultat de Turisme; Víctor Martín, cofundador, director creatiu i product manager de Desconnexions; Jordi Pigem, doctor en filosofia i professor associat de la Universitat de Barcelona; Jimmy Pons, expert en innovació i màrqueting turístic; Jordi Reixach, enginyer industrial i neuropsicopedagog, i Mònica Traviesa, fundadora i propietària d’Ess Empordà, Holistic Wellness. El curs s’adreça a professionals del sector turístic i de l’àmbit del benestar, la salut i l’espiritualitat, i vol aportar coneixements i experiències per crear i innovar en serveis i productes turístics en el camp del benestar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Segueix el bloqueig de la situació de l’“Open Arms” després d’una altra evacuació parcial

Roma

Un mort i nou ferits en el xoc entre un autocar i un turisme a l’AP-7 a Amposta

amposta

La Sopa de Girona atén un 6% més de sensesostre

girona

‘Supercatedral’ a les Cols

Tarragona

Nous contenidors de roba usada i llibres a l’Escala

L’escala

L’AMPA del Guillem de Montgrí pressiona el Consell

torroella de montgrí

Manters fugen de la policia per la ronda Litoral

Barcelona

Un 16% més de places als centres cívics de Girona

girona

Quatre de cada deu parades de bus de Girona no tenen banc per seure

girona