Societat

Habitatge, el llast de la pobresa

La taxa de risc de pobresa és del 21,3% a Catalunya, segons l’Idescat

L’exclusió residencial és el que més preocupa a les entitats perquè les polítiques socials siguin efectives

Clam perquè es facin complir les lleis

Més de la meitat dels ingressos de les famílies van a l’habitatge

No és nou que les pujades dels preus dels habitatges estan molt per sobre de la capacitat adquisitiva dels ciutadans. La realitat, però, és més crua, ja que una segona bombolla dels preus dels lloguers, sobretot a la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, està posant al límit moltes famílies, que es veuen expulsades de casa seva i sense saber on anar i que recorren a les entitats i els serveis socials municipals per demanar ajuda.

Les darreres dades confirmen que, tot i la reactivació econòmica dels darrers anys, la pobresa no deixa de créixer a Catalunya i un 21,3% de la població està en risc d’exclusió social. La xifra s’obté a partir de les dades d’ingressos del 2017 i suposa 1,3 punts més que l’any anterior, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Els ingressos mitjans nets anuals dels catalans, el 2017, han estat de 32.763 euros per llar i de 13.338 euros per persona, sent el cinquè any consecutiu que creixen els ingressos familiars nets.

L’augment dels ingressos ha significat que el llindar de pobresa --que es fixa en el 60% de la mitjana dels ingressos-- sigui un 8,8% superior a l’any passat i se situï en 10.981 euros en les llars formades per una sola persona.

Les entitats que treballen al costat dels més desfavorits alerten, però, que la precarització del treball, amb sous molt baixos, i l’augment del preu de l’habitatge estan agreujant la crisi social i reclamen mesures d’emergència per revertir la pobresa i l’exclusió social. “No és efectiu ni serveix de gaire invertir en polítiques socials si no es cobreixen les necessitats bàsiques, com és l’habitatge”, apunta el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, que veu com les famílies no se’n surten amb les ajudes que reben si han de fer front als preus de l’habitatge. Busquets critica la manca de polítiques, els darrers anys, per dotar un parc públic que cobreixi les necessitats d’emergència.

Segons el darrer informe de Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada (Foessa), que, per primera vegada, ha fet una anàlisi exhaustiva de Catalunya, l’elevat preu de les despeses en l’habitatge condemna 944.000 persones a viure en pobresa severa. A més, un 4% de la població catalana, unes 300.000 persones, viu amb la inseguretat de no saber si la faran fora de casa.

Són xifres que coneixen de primera mà els activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que, dies enrere, van ocupar l’ajuntament barceloní per reclamar a les administracions competents solucions immediates en matèria d’habitatge. “La pobresa es tradueix en les 600 persones que han perdut casa seva i que estan reallotjades indignament en pensions sense saber quan podran marxar perquè no hi ha pisos d’emergència”, lamenta la portaveu de la PAH a Barcelona, Lucía Delgado, que alerta que encara hi ha 1.300 famílies amb informes favorables per rebre un pis social però que estan en llista d’espera per falta d’habitatge públic. Des de la PAH atenen diàriament nous casos de persones que, tot i tenir feina, no han pogut gestionar el cost de l’habitatge i han estat desnonades. “La inseguretat residencial de les famílies els provoca problemes de salut, angoixa i depressions”, explica Delgado, que assegura que cada vegada atenen més afectats a l’espai que han obert d’ajuda mútua i d’atenció psicosocial.

Fer complir les lleis

L’única solució és “esprémer” les lleis en matèria d’habitatge i des de la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC reclamen que es faci complir la llei 24/2015, vigent després de la suspensió que n’havia fet el Tribunal Constitucional. “Els bancs tenen l’obligació de donar un lloguer social a les persones desnonades i volem que s’expliquin les mesures urgents, ara que s’ha recuperat la llei”, apunta la portaveu de la PAH. Els activistes retreuen a la Generalitat que encara no s’hagi fet una campanya comunicativa per explicar al ciutadà les mesures urgents per afavorir la creació d’habitatge. Entre aquestes s’inclouen accions contra la pobresa energètica, com ara la signatura de convenis amb les companyies elèctriques per anul·lar el deute de les famílies sense recursos. 

La Generalitat s’ha compromès a avançar en polítiques d’habitatge i assenyala que, des del 2018, ha invertit 73 milions d’euros per adquirir, via tempteig i retracte, 1.313 pisos per a situacions d’emergència.

Les entitats socials, però, reclamen que es posi fre a la bombolla del lloguer i es puguin regular els preus. Segons dades de l’enquesta de pressupostos familiars del 2017, que elabora l’Instituto Nacional de Estadística (INE), les famílies espanyoles van destinar, de mitjana, un 27% de la renda a habitatge, incloent-hi també despeses bàsiques, com ara la llum, l’aigua, el gas i reparacions puntuals. A Catalunya, aquesta xifra es dispara i moltes famílies destinen més de la meitat dels ingressos a pagar l’habitatge.

La pobresa severa no passa per alt a la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, que demana que s’agilitzin les prestacions de la renda garantida per arribar als més vulnerables. “S’ha de fer pedagogia perquè els qui la reben no és perquè sí, és una necessitat per tirar endavant quan molts no poden pagar ni els lloguers”, afegeix Alsina. Les entitats asseguren que cal més suport per acompanyar els sol·licitants a presentar la documentació perquè no desisteixin a demanar l’ajuda econòmica. Per Alsina, la situació d’emergència és prou greu perquè el Parlament convoqui el plenari de la pobresa, que no es reuneix des del 2016.

La inseguretat residencial de les famílies els acaba provocant problemes de salut
Lucía Delgado
Portaveu de la pah a barcelona
No és efectiu ni serveix invertir en polítiques socials si no es cobreixen les necessitats bàsiques
Salvador Busquets
director de Càritas barcelona
Els qui reben la renda garantida no és per gust i no poden fer front als lloguers
Francina Alsina
presidenta de la taula del tercer sector

Repartir prop de 2 milions de quilos d’aliments

Les llars més empobrides tenen dificultats per arribar a final de mes i algunes, per omplir la nevera. La Creu Roja ha anunciat un nou pla d’ajuda alimentària per distribuir 1,8 quilos d’aliments entre les famílies en situació de vulnerabilitat. En aquesta primera fase i amb la col·laboració de 291 entitats del territori, es repartirà el menjar entre 102.000 persones. Els aliments distribuïts són de caràcter bàsic, poc peribles, de fàcil transport i emmagatzematge. Segons el darrer observatori de la Creu Roja, un 41% de les famílies ateses tenen dificultats per menjar regularment carn o peix. La distribució dels aliments la faran la Creu Roja i el Banc dels Aliments. El pla de 96 milions de quilos a tot l’Estat espanyol està cofinançat en un 85% per fons europeus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Malta obre un port a l’‘Ocean Viking’, però no acollirà ningú

MALTA

Subhasta d’art en pro de SOS Costa Brava a Sant Feliu

SANT FELIU DE GUÍXOLS

L’escola El Frigolet, de Porqueres, s’amplia amb una nova aula

PORQUERES
societat

Una avaria a Sants genera esperes de més d’una hora

La Santa ja ha rebut un 40% més de públic que l’any passat

SANTA CRISTINA D’ARO

Tractaments ambulatoris d’afeccions uterines, al Güell

girona
Figueres

Mil dos-cents infants de casals

societat

Detingut després d’haver atropellat mortalment un motorista a Jorba

Girona ofereix 2.750 places d’activitat física

Girona ofereix 2.750 places d’activitat física

girona