L’home que va encendre el Foc
Reivindiquen l’exalcalde guixolenc Pere Caimó, 200 anys després del seu naixement
A banda de la tasca municipal, va ser clau en la revolta de la Bisbal el 1869
El bicentenari de Caimó coincideix amb els 150 anys del Foc de la Bisbal
Una comissió ha recuperat la memòria del republicà federalista guixolenc Pere Caimó i Bascós, que, a més d’alcalde del municipi, va ser diputat a les Corts Espanyoles per Girona entre el 1869 i el 1870, al voltant de l’episodi de l’aixecament popular del Foc de la Bisbal. La implicació de Caimó en la revolta va ser decisiva, ja que, a banda de liderar-la, va mobilitzar milers d’homes entre els municipis del litoral. Tenien la idea de declarar la República a Girona, però l’exèrcit espanyol va aconseguir sufocar la insurrecció amb una treta: es va creure una bandera blanca per negociar i en sortir a parlar amb l’altre bàndol va ser detingut, empresonat i condemnat a mort en consell de guerra.
La sentència va ser commutada pel desterrament. I malgrat el seu retorn posterior de l’exili, amb la seva mort i en les darreres dècades, el seu nom havia caigut progressivament en l’oblit. L’historiador local Àngel Jiménez en culpa la burgesia local conservadora i de dretes, en contraposició amb el fet que va ser el diputat més votat en els comicis del 1869 i que, a més, un opuscle editat a Mònaco al voltant dels fets del Foc de la Bisbal i la figura de Caimó “era una publicació present en moltes cases d’obrers de les fàbriques sureres”.
Enguany coincideixen dues efemèrides: el segon centenari del naixement de Caimó –el 31 de març del 1819– i d’aquí a poc menys de dos mesos a la Bisbal commemoraran el 150è aniversari del Foc, el Sis d’Octubre del 1869, que dona nom a un tram de la carretera de la Bisbal, però que, com recorda un altre dels integrants de la comissió, l’escriptor Toni Strubell, és una altra data força desconeguda per al gros dels bisbalencs i veïns de la comarca. És per això que Strubell, amb els historiadors Jordi Frigola i Jiménez, coincideixen que són figures i moments que cal refrescar com a antecedents de la lluita per la democràcia. I en la tasca de recuperació de la memòria, destaca la implicació del Museu d’Història local, amb la seva directora, Sílvia Alemany, i del vicepresident del Casino la Constància, Josep Maria Vicens.
Mesos d’activitats
Els actes de l’Any Caimó van arrencar a l’abril, amb una ofrena floral a la casa natal de l’exalcalde, al carrer de Sant Domènec, 60. I una taula rodona amb Frigola i Strubell que va encapçalar el president del Parlament, Roger Torrent. Però continuen aquest estiu amb el vessant més pedagògic, les visites guiades a peu per alguns dels indrets que a Sant Feliu de Guíxols van marcar la vida de l’exalcalde. Les pròximes que s’han programat seran els dijous 22 i 29 d’agost, a partir de les 18 hores, amb sortida de l’antic hospital. Són de franc, però cal inscriure-s’hi a l’oficina de turisme (972 82 00 51 o a l’adreça [email protected]).
A partir de la casa natal, Strubell recorda que la infantesa i joventut de Caimó es van desenvolupar a Puerto Rico, on la seva família va emigrar per diversificar-se de l’activitat surera cap al comerç del sucre, el cafè i el rom. Va retornar a Sant Feliu el 1853, en ple bienni liberal. I, imbuït dels valors republicans en defensa del sufragi universal i els drets laborals, de seguida el van votar com a capità de les tropes milicianes de voluntaris progressistes. La ruta travessa diversos indrets cèntrics, com ara l’inici del carrer Sant Domènec al passeig –l’antic carrer Pere Caimó, com reivindiquen plaques de paper adherides al costat de les oficials–, on el 1908, 30 anys després de la seva mort, el van homenatjar al costat de figures com Francesc Pi i Margall i Jacint Verdaguer, en una germanor entre les tradicions republicanes i catalanistes, el Casino dels Nois, o de la Constància –que va impulsar i no va veure acabat–, i la casa natal del músic ganxó Joan Goula. Entremig de tot plegat, altres petits homenatges se sumen a l’efemèride, com ara el de l’Escola de Vela i Caiac Sant Pol, que recordaran l’estada clandestina de Caimó a la coneguda com a cova dels rat-penats després que fugís d’un intent de detenció per part de la Guàrdia Civil, el 1869, un període en què diversos veïns del poble el van visitar per dur-li queviures i roba i màrfegues per passar les nits.
La defensa de la població dels atacs militars o carlins
En els dies previs al Foc de la Bisbal, la població de Sant Feliu va tenir notícies que un falutx de la guàrdia costanera havia fondejat davant la costa. Caimó va encarregar a un ganxó, Benet Planellas, que aprofitessin una nit de lluna nova per abordar-los. I amb una humil xaica tripulada per dotze homes s’hi van posar, però en arribar al falutx van veure que n’eren dos, i no sols un. “Doncs agafeu una altra xaica”, va ser la resposta de Caimó. I dit i fet, van sorprendre els guàrdies i els van desarmar. En el convuls context d’aquells temps, la feina de l’alcalde, que molts veïns anomenaven “pare”, es va centrar en finalitats militars, com ara en l’ocupació de les dependències del monestir –abandonat des de la desamortització de Mendizábal– com a caserna de les tropes republicanes. En els anys posteriors, durant la Primera República, la preocupació de Caimó com a alcalde es va centrar a prevenir una hipotètica incursió de tropes carlines al municipi. Era el que havia succeït a Llagostera, un exemple proper, i tenien constància de diversos campaments amagats a les Gavarres i Cadiretes. És per això, i pel temor d’episodis com el del temut general carlí Francesc Savalls, que havia fet afusellar desenes de contraris sense judici, i que va fer fortificar la torre de les Eres, avui preservada com a talaia en un parc.
Objectes vinculats amb el personatge i el seu encaix en l’època
Per arrodonir el bicentenari de Caimó, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols ofereix fins al 20 d’octubre, al monestir, la mostra Pere Caimó, un revolucionari del XIX, amb diverses peces cedides per l’enginyer Joaquim Coello –descendent de l’exalcalde i exdiputat–, entre les quals hi ha fotos, gravats, llibres i correspondència i documents que daten de l’època del seu exili a França i el procés judicial militar, a més d’un escriptori de campanya i elements del seu pas per la milícia revolucionària, entre els quals destaca un fusell que va fer servir.
En paral·lel, els historiadors Àngel Jiménez, el bisbalenc Jordi Frigola i Josep Clara treballen en un llibre que pretén situar la figura de Caimó –amb una biografia ja editada per Clara, Jiménez i Joaquim Nadal el 1975– en el context republicà federal a l’Empordà en la segona meitat del segle XIX, amb lligams amb poblacions com ara la Bisbal, Figueres i també Girona. Esperen que pugui veure la llum cap a finals d’any, amb vocació que sigui una obra didàctica i planera. L’altra aspiració, per part dels descendents de Caimó, és l’encàrrec d’una novel·la històrica emmarcada en l’època, amb un encaix més literari, però al voltant dels fets clau dins de la biografia de Caimó i les lluites del període.
La Bisbal també prepara actes
Pel 150è aniversari del Foc de la Bisbal, el consistori de la capital del Baix Empordà també prepara un seguit d’actes per recordar els fets. El que ja té data, el mateix diumenge 6 d’octubre, serà la representació del monòleg Isabel Vila al Foc de la Bisbal, amb text de Strubell i protagonitzat per l’actriu Carme Sansa, que posarà veu a la històrica sindicalista calongina, que, tot i ser pacifista, va tenir cura dels ferits de la insurrecció a la Bisbal fins que el seu oncle, un dels lesionats, se la va endur cap a Llagostera per retirar-la de la primera línia de repressió. Va acabar també exiliada a França, el 1874, però es va formar en magisteri i va aconseguir tornar a Catalunya com a pedagoga de la Institució Lliure d’Ensenyament, fins a la seva mort, a Sabadell, el 1896. El monòleg s’estrenarà a la Cellera de Ter el 8 de setembre, i ja hi ha programades algunes actuacions prèvies, com ara a la Gorga de Palamós, el 15 de setembre, amb intenció que arribi també a Sant Feliu i a altres poblacions.
El tinent d’alcalde de Cultura bisbalenc, Carles Puig, avança que al voltant de l’efemèride, el cap de setmana del 4 al 6 d’octubre, hi haurà altres activitats divulgatives i festives al voltant de l’episodi, i recordaran els escenaris de l’aixecament popular al municipi.
