Nou pas per destruir el virus latent de la sida
El Vall d’Hebron troba un fàrmac que redueix el reservori on s’amaga el virus
Un dels problemes que té el tractament contra la sida és que el virus s’amaga en les cèl·lules i queda allà de forma latent. Quan el pacient deixa el tractament que manté la malaltia a ratlla, aquests virus amagats es desperten i tornen a atacar. Investigadors de l’hospital Vall d’Hebron van presentar ahir un fàrmac, el rituximab, comercialitzat ja per tractar diferents tumors, que redueix substancialment aquests amagatalls cel·lulars, coneguts entre la comunitat científica com a reservori. L’estudi, dut a terme in vitro en col·laboració amb l’Hospital Clínic, ha estat publicat a la revista Nature Communications,
La troballa, que va presentar la doctora María José Buzón, del grup de malalties infeccioses del VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca), representa un avenç en la lluita contra la sida però no és definitiva perquè el fàrmac, a més d’atacar les cèl·lules on s’amaga el virus, especialment els limfòcits T CD4 +, afecta també els limfòcits B, responsables de la formació d’anticossos. “Obre una nova línia de recerca perquè s’ha comprovat en laboratori que el fàrmac és efectiu però també hem vist que també té aquests efectes tòxics per a altres cèl·lules que no convé que siguin eliminades”, explica Buzón.
Del que es tracta ara és de “continuar fent recerca per trobar un nou fàrmac que no tingui aquests efectes adversos”, va precisar la investigadora. De fet, el seu equip ja ha començat a treballar per afinar aquesta diana terapèutica.
Un estudi fet amb vuitanta pacients
L’estudi presentat ahir s’ha fet amb vuitanta pacients, als quals primer s’ha aplicat un reactivador de latència per despertar les cèl·lules adormides. “Hem vist que un cop reactivades expressen la molècula CD20 i el que hem fet és administrar en cultius d’aquestes cèl·lules un fàrmac, el rituximab, un anticòs monoclonal que ataca precisament les cèl·lules que expressen aquesta molècula”, explica la doctora María José Buzon.
L’administració del fàrmac en cèl·lules prèviament activades ha aconseguit reduir fins al 64% la quantitat de reservori. A més, aquesta estratègia elimina totes les cèl·lules que s’acaben d’infectar i que expressen CD20.
