Societat

ÀNGELA JOVER

CUINA JUSTA

“Hem demostrat que una empresa social pot tenir molta qualitat”

Som una fundació laica i apolítica que donem feina a gent fràgil i en risc d’exclusió que no té altres oportunitats
A Cal Tudela, al Prat de Llobregat, estem tirant endavant un projecte de masoveria i uns camps ecològics

La Fundació Cassià Just va néixer el 1994 com a iniciativa d’un grup de professionals de la salut mental, l’acció social i l’educació del Baix Llobregat que volien donar una oportunitat laboral i d’integració social a persones amb diferents fragilitats mentals. Cuina Justa, empresa d’economia social, té avui, 25 anys després, quasi 400 persones treballant en el sector de la restauració. Per un cantó produeixen menús per a escoles i empreses, fent càterings per a esdeveniments especials, sandvitxos i bosses “take away”, que es poden trobar en un munt d’establiments, aeroports i estacions; per un altre cantó, aquestes persones estan integrades, gràcies a diverses aliances, en els equips de treball d’hotels i altres empreses del sector de la restauració.

Com va néixer exactament Cuina Justa?
L’embrió van ser un grup de professionals de la salut mental del Baix Llobregat, liderats per Francesc Vilà i Roser Corbella, de la Institució Balmes, que van pensar en treballar amb els seus pacients a partir de l’alimentació. “Tot comença per la boca”, van dir.
Per la boca?
Em van dir una cosa que em va impressionar molt: “Tot comença per la boca: escopir, parlar, engolir, comunicar-se, fer-se sentir...” Ells van pensar que el pas que podia unir aquelles persones amb mentalitats fràgils i el treball digne podia ser al voltant de l’alimentació. En la salut mental hi ha un gran ventall de fragilitats i ells van començar a treballar al voltant d’una xurreria; després, donant de menjar als nanos, al voltant d’una taula, on sempre s’estableix una relació... i així van començar. Més amb el cor que amb el cap, van posar la base de la fundació.
I com és que du el nom de Cassià Just, que va ser abat de Montserrat?
Nosaltres som una fundació laica i apolítica que el que volem és donar feina a gent que no en té oportunitat. Va ser en Joan Rigol, expresident del Parlament que després va ser president de la nostra fundació, que va pensar en Cassià Just. Era un home molt proper i senzill que a més de ser abat de Montserrat estava molt lligat amb diverses entitats del Baix Llobregat, d’on som nosaltres. Li vam anar a demanar si ens cedia el seu nom i ens el va cedir molt content. I ens va engrescar en la nostra feina. Nosaltres som gent que ens llevem cada dia amb la il·lusió de tirar aquest projecte endavant.
Esteu arrelats al Baix Llobregat. Vàreu néixer a Sant Boi i ara al Prat hi teniu Cal Tudela, un camp de 4,5 hectàrees on cultiveu de manera sostenible.
El 2008 vam anar a veure l’aleshores alcalde del Prat de Llobregat, en Lluís Tejedor. Li vam explicar que necessitàvem tenir un camp ecològic on poder treballar amb les persones amb fragilitats mentals que estaven amb nosaltres però que no podien estar vuit hores a la cuina per diferents circumstàncies. Gràcies al seu suport vam fer una aliança estratègica amb l’Ajuntament i ens van cedir uns camps, una finca amb una masia, que es diu Cal Tudela, on des d’aleshores estem tirant endavant un projecte de masoveria i uns camps ecològics.
El que cuineu a Cuina Justa ve d’aquí?
A Cal Tudela hem fet tot tipus d’experiments. La nostra prioritat era posar gent a treballar al camp, la segona era cultivar i que fos sostenible... Vam fer aliances amb algunes empreses que ens compraven part del producte i la resta anava a Cuina Justa. Ara hem canviat una mica i pràcticament només cultivem carxofa, la famosa carxofa del Prat, carabassa i tomàquet. Ens hem especialitzat en aquests tres productes i a l’estiu fem algun altre producte de temporada, molt enfocat en els aliments que després donem a les escoles, perquè així, alhora, aquests escolars ens poden venir a visitar com a part del projecte.
Què és exactament Cuina Justa?
La Fundació Cassià Just, sense ànim de lucre, té per missió acompanyar gent i donar una feina sostenible i digna a persones que no en tindrien oportunitat. Treball digne vol dir moltes coses, no només la remuneració. Vol dir que sigui sostenible, que la gent se senti que forma part d’un equip. Avui som una empresa d’economia social i estem al mercat treballant amb unes regles absolutament empresarials i en competència, com qualsevol empresa, però la nostra missió és trobar llocs de feina a gent que si no fos per nosaltres no en trobaria i que aquests llocs de treball siguin sostenibles, ètics i dignes.
En síntesi, les vostres dades són: 350 treballadors, 200.000 sandvitxos anuals, 5.000 menjars al dia, 70% de treballadors amb fragilitat, 6,5 milions de volum econòmic.
La nostra empresa treballa en diferents coses. Per un cantó i des de la nostra cuina central a Sant Boi, fem la gestió de la cuina d’una trentena d’escoles i guarderies, que els gestionem la cuina i la nutrició; tenim tot un projecte al voltant de la cuina sempre dintre dels nostres valors, que són l’artesania, la sostenibilitat, que sigui bo i saludable i de km 0. També fem el menjar de diverses empreses, hotels, per exemple, a qui donem menjar cada dia al seu personal. Després, per donar més llocs de feina, tenim llogada una nau on fem sandvitxos i amanides. Hem estat quinze anys servint a Vueling, ara estem amb Casa Amatller; amb el Grupo Arias, que abasteix aeroports i estacions de tren; amb Gate Gourmet, que dona servei a algunes companyies aèries, com ara Qatar Airlines o Singapur Airlines... El nostre repte ha sigut demostrar que una empresa social pot ser qualitativament molt bona. Aquesta és la nostra publicitat: fer-ho bé.
I Vueling?
Ja no hi col·laborem, ho han decidit des d’Europa. Però durant anys aquesta companyia ens va donar estabilitat i visibilitat. Nosaltres fèiem les amanides per als passatgers i el menjar de tots els pilots.
Cobreu per la feina feta, però sent una fundació també rebeu donacions?
Nosaltres tenim una facturació de 6,5 milions. El 31% dels nostres ingressos provenen de la gestió de menús d’escoles i empreses, però després tenim el que en diem enclavaments, un 21%. Aquest és el nostre repte: teixir convenis amb empreses que volen treballar amb gent amb fragilitats especials. Això humanitza molt la cultura d’empresa i a més els resultats en tots els sentits empresarials són positius. Una aliança molt important per a nosaltres és la que tenim amb Europastry, on tenim un equip de 50 persones. Aquesta empresa és una de les més importants en el sector de la pastisseria industrial i també fan plats preparats i entrepans.
També teniu una relació amb l’hotel Mandarin Oriental?
Sí, això vol dir que gent nostra va a treballar a la cuina i a les habitacions del Mandarin. Vam arribar a un acord amb aquest hotel, darrere del qual hi ha gent que creu molt en les persones, i vam decidir introduir persones nostres en els seus diversos departaments. Des de l’hotel diuen que la nostra col·laboració ha anat molt bé a tot el personal, perquè aquesta col·laboració humanitza.
Entre les persones que us han donat suport hi ha un gran xef, en Nandu Jubany.
Sí, en Nandu creu en els equips i les persones i nosaltres col·laborem amb els seus restaurants. Ha tingut cinc persones de Cuina Justa a les seves cuines i l’experiència ha sigut molt bona.
Aquestes persones “fràgils” que treballen amb vosaltres qui són i com arriben a vosaltres?
Bàsicament venen dels ajuntaments, dels departaments de Salut, però també ens arriba gent que, a través del boca-orella, se n’ha assabentat. Tenim cua. Hi ha molta gent que està tenint problemes, hi ha molta gent en situació de fragilitat que se sent capaç de treballar però no té l’oportunitat de tenir un lloc de feina que doni estabilitat a la seva vida. Nosaltres tenim un programa, que és un servei que fa la vinculació pre i post. Pre per analitzar aquesta persona, quines capacitats té, on podria estar ubicada, en quin entorn es pot sentir més còmoda... I post perquè per al personal que tenim, en molts casos i pel fet que ha pres molts fàrmacs en algun moment de la seva vida i per la seva situació, la vellesa és molt complicada. Per a moltes d’aquestes persones fràgils l’edat de jubilació no són els 65 anys, és molt abans. I nosaltres no els podem deixar caure i, per tant, continuem acompanyant-los.
Quin és exactament aquest programa?
És un programa que avalua com es pot donar feina a aquesta persona, en quin lloc i quins horaris i, per una altra part, quan aquesta persona ja no pot treballar més, els busquem alguna mena de feina per no deixar-les caure, poder-los continuar pagant un sou i fer-los un acompanyament social. També tenim programes per als caps de setmana i un altre d’acompanyament a les famílies.
El 1994 vau néixer i el 1995 teníeu 12 treballadors. Ara en teniu 350. Penseu continuar creixent? Quin és el vostre sostre?
A la nau ja no n’hi cabem gaires més, treballem les 24 hores... L’única manera de créixer i poder donar més feina és creant aquestes aliances amb altres institucions i empreses que vulguin tenir un equip nostre, que nosaltres dirigim i acompanyem. Això és molt bo perquè donem llocs de treball i, d’altra banda, les empreses pel fet de col·laborar amb nosaltres també tenen beneficis fiscals.
Els vostres sandvitxos són famosos.
I molt bons. A Casa Amatller els tenen, per exemple. I també tenim uns boxs ecològics, amb quatre varietats de menús. També tenim pícnics, una bossa take away amb sandvitxos, amanides i entrepans, fem càterings... Per exemple, durant el Mobile World Congres vam donar menjar a tot el personal que treballava a la fira. Tot aquest producte el fem a casa, la cuina central.

25 aniversari

La Fundació Cassià Just ha fet 25 anys. Aquesta iniciativa d’acció social que duu el nom de qui va ser abat de Montserrat des del 1966 fins al 1989, Cassià Maria Just, té com a objectiu integrar persones amb fragilitats mentals i en risc d’exclusió social. I com ho fan? A través de l’empresa d’economia social Cuina Justa, que fa càterings i abasteix escoles, hotels i diferents empreses aèries (durant molts anys va fer els càterings de Vueling). Cuina Justa també és un projecte ecològic i sostenible, ja que cultiva la majoria dels seus productes a Cal Tudela, un camp de 4,5 hectàrees del Prat de Llobregat. El Patronat de la Fundació el presideix Josep Lluís Cleries, la fundació la dirigeix Àlex Pujol i Àngela Jover és la directora general adjunta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

El Zoo provarà un sistema de filtres naturals per reutilitzar aigua

Barcelona
Urbanisme

Les obres del passeig de les Cales s’acabaran abans de l’estiu

Mont-roig del Camp
comerç

Barcelona és la capital amb més densitat comercial d’Europa

Barcelona
Estat Francès

Cauen les pales del Moulin Rouge

Barcelona
LA CELLERA DE TER

Els viveristes demanen que l’ACA els “obri l’aixeta” per no haver de tancar

LA CELLERA DE TER
campdevànol

Un projecte vol convertir el Ripollès en refugi de persones LGTBIQ+

campdevànol
gastronomia

Un ‘mercat’ gastronòmic quedarà obert al Port Vell

Barcelona

S’Agaró, un referent centenari

S’Agaró

El camí de ronda, un regal

s’agaró