Prohibiran que a Lloret obrin nous locals de menys de 20 m²
El pla urbanístic d’usos comercials farà obligatori que dos negocis del mateix tipus estiguin separats per un mínim de 50 metres
La normativa estableix l’espai de la recepció i del cobrament
L’Ajuntament valora que la regulació, vigent a principis del 2020, és fruit d’un acord amb el sector
Un 45% dels veïns enquestats troben que hi ha massa locals de records
L’Ajuntament de Lloret de Mar prohibirà que s’obrin nous locals de menys de 20 metres quadrats als principals eixos del municipi. És un dels principals punts del nou pla especial urbanístic d’usos comercials, que entrarà en vigor a principis del 2020.
El pla també detalla que la llicència d’un nou negoci estarà condicionada per l’oferta ja existent. Si vol obrir una botiga de records, no ho podrà fer si n’hi ha una altra en un radi de 50 metres a la rodona, detallen fonts de l’Ajuntament. La regulació no afecta els establiments que ja estan oberts.
Els eixos comercials on s’aplicarà la restricció dels locals més petits i els esmentats 50 metres és, entre molts d’altres, el carrer Sant Pere, el carrer de la Vila, el passeig Agustí Font, la plaça de l’Església, la plaça del Carme i les avingudes Amèrica (al barri de Fenals) i Just Marlés i Frederic Mistral. Hi ha 27 espais entre places, carrers i avingudes [vegeu mapa]. La tria dels eixos comercials s’ha fet tenint en compte el pla especial del barri vell.
La nova regulació forma part del pla de reconversió turística de Lloret en què participen el consistori, la Generalitat, la Diputació de Girona i la Mesa Empresarial de Turisme. Fonts de l’Ajuntament valoren que el pla ha pogut fer casar els interessos de l’administració pública i els privats. Cal recordar que el 2013 l’equip de govern, de CiU i ERC, ja va intentar aprovar un pla d’usos comercials, però el sector privat s’hi va oposar frontalment i no va ser possible.
Prestatgeries i caixa
El pla també regula l’altura màxima de les prestatgeries i l’espai mínim que hi ha d’haver a la zona de recepció i cobrament al públic, en aquest cas, a tot el terme municipal de Lloret. Les prestatgeries hauran de tenir un màxim de 1m 80 si no estan collades a la paret. Pel que fa a l’espai de caixa, si el local fa menys de 60 m², la caixa haurà de tenir un mínim de 3m² i si l’establiment en té entre 60 i 119, la recepció i el cobrament s’hauran de fer en una àrea mínima de 6 m².
El pla d’usos comercials arriba després que s’aixequés la moratòria d’obertura de basars, negocis de records i supermercats de baix valor afegit. Segons dades del pla d’acció comercial, que va fer Asomaru SL, el setembre del 2017 hi havia 741 establiments comercials, 169 dels quals (un 22,8%) eren botigues de records. L’anàlisi d’Asomaru hi veu “barreja de gènere” perquè s’hi inclouen samarretes, ulleres de sol, refrescos, licors, imants i xancletes, entre altres coses.
El portaveu d’ERC i antic regidor de Promoció Econòmica, Jordi Orobitg, explica que els estudis previs, com ara el Pla d’Ordenació dels Equipaments Comercials (POEC), ja alertaven de les mancances del comerç lloretenc i del fet que molts residents anaven a comprar fora del poble. “Tenim esperances que el pla ajudi a apujar el nivell i contribueixi a la millora del comerç”.
Quinze vots a favor
Orobitg va ser el regidor de Promoció Econòmica del 2011 al 2019 i va encapçalar l’intent anterior d’aprovar el pla. El regidor republicà reconeix que han quedat pendents aspectes per regular com ara els locals de tatuatge i negocis de licoreria. El pla es va aprovar en el ple del 30 de setembre amb quinze vots a favor: JxCat (6) i el PSC (5) –en l’equip de govern– i ERC (3) i Força Lloret (1). Hi va haver sis abstencions: Ciutadans (4) i Lloret En Comú (2).
El pla està ara a exposició pública i posteriorment ha de rebre el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme de Girona. Més endavant, l’Ajuntament l’aprovarà de manera definitiva.
LES XIFRES
Un 58% dels veïns troben a faltar algun tipus de comerç
Amb dades del pla d’acció comercial (PAC) de l’empresa Asomaru SL, l’Ajuntament aspira a diversificar l’oferta. “El pla ens deia que Lloret no disposa d’una combinació òptima de botigues, o commercial mix, prou atractiva, que no hi ha una bona especialització i que hi ha fuga de compradors [a altres municipis]”, assenyalen fonts de l’Ajuntament.
Una enquesta telefònica feta el gener i el febrer del 2017 a 401 persones amb telèfon fix a Lloret –un 76,3% a dones– detalla les persones que van a altres pobles a comprar. Els lloretencs de la zona 2 (Condado del Jaruco, Fenals, Riera, Santa Clotilde i Soleia) són els que més sovint es desplacen per comprar l’alimentació fresca (un 21,6%). De la zona 1 (nucli antic), un 9,1% es desplacen a Girona; un 7,1%, a Blanes; un 2,7%, a Tordera (Maresme), i un 1,8%, a Vidreres.
Els residents també valoren el comerç. La majoria d’enquestats (un 58,1%) troben a faltar algun tipus de negoci –un 36,2%, no–. Hi ha veïns que esmenten que no hi ha prou botigues de roba especialitzades i de qualitat, llibreries i botigues d’esport. En canvi, un 45,7% veuen que hi ha massa botigues de records; un 27,5%, que hi ha massa negocis regentats per pakistanesos, i un 23,2%, que n’hi ha massa de xinesos.
El pla també recull l’activitat del mercat setmanal (els dimarts al Rieral, de les 9 del matí a la 1 del migdia). Hi ha unes 150 parades i té lloc a l’avinguda del Rieral, entre els carrers Can Guidet i Carles Rahola. L’Ajuntament hi veu un bon complement al centre del poble i “opera de manera prou satisfactòria”.
El nucli antic aplega la meitat de la restauració
J. Ferrer
El pla d’acció comercial, encarregat a l’empresa Asomaru, detalla els tipus d’establiments de Lloret de Mar, amb dades del mes de setembre del 2017. De 2.235 establiments, el que més hi ha són botigues (741), seguit dels establiments de serveis (429) i els de restauració (404). La meitat d’aquests últims (un 51,2%) són al nucli antic.
El nucli antic també té la majoria dels locals d’oci nocturn (un 63,1%) i de compres (66,1%). El centre de Lloret (48,6%) i la zona 2 (30,8%) apleguen un 80% de les places d’allotjament. La zona 2 inclou Fenals, Riera, Santa Clotilde, Soleia i Condado del Jaruco. A la zona 3 (Barri de Pescadors, Can Ballell, Can Carbó, Mas Vila, Puig Ventós i Roca Grossa, entre altres sectors) hi ha 26 botigues d’equipament de la llar i 24 d’alimentació, entre d’altres. Finalment, a la zona 4 (els Pinars, Font de Sant Llorenç, la Creu de Lloret i Serra Brava, entre altres sectors), només hi ha un supermercat.
El pla és una extensa radiografia –162 planes– de la realitat de Lloret de Mar. Del carrer Sant Pere, la via comercial per excel·lència, destaca que “en el tram més pròxim al centre, Sant Pere manté l’ordre, no es produeixen invasions de la via pública i el comerç és de marca i diferenciat, de major qualitat i sobretot més variat i especialitzat”. Destaca que, direcció nord, els establiments de records, “amb els seus rètols plens de tòpics, tenen una millor accessibilitat i un interior més atractiu que la resta d’establiments de l’especialitat que trobem al nucli antic”.
