Societat

Societat

La cançó de l’enfadós

El disseny heterodox del pessebre d’enguany de Barcelona aviva una controvèrsia social i política que ja s’ha convertit en tot un clàssic

Des del 2004, el naixement de la plaça Sant Jaume ha estat presidit per repartidors de butà, figures amb pals i bombolles gegants

L’oposició ha aprofitat per assotar Colau per l’aparença i el cost –97.000 euros– de l’obra
El consistori recalca l’argument que qui vulgui una obra clàssica ja la té al Museu Marès

Tant li fa quina sigui l’hora, però si és concorreguda, cregui’m, millor que millor. Només cal atansar-se a la plaça Sant Jaume, palplantar-se davant del pessebre que cada any hi munta l’Ajuntament de Barcelona i parar l’orella. Enguany, els comentaris tornen a ser per a tots els gustos. Des dels que blasmen pel seu disseny una col·lecció de caixes de fusta de diverses mides on s’han encaixat els elements i les figures tradicionals del naixement –“sembla una pila d’andròmines tretes dels Encants”– fins als que es declaren meravellats pel joc de contraposicions entre modernitat i classicisme –“és diferent, però captiva”. De nit, il·luminat, la perspectiva que ofereix és radicalment diferent a la de dia. Per jutjar-lo s’ha de veure. No se n’estiguin.

El debat, però, està més enllà del carrer i s’ha amplificat a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, i té el seu primer element de polèmica en la mateixa concepció de l’obra. La seva dissenyadora, Paula Bosch, sosté que el de la plaça Santa Jaume “és un projecte artístic, una instal·lació nadalenca”: “Si volguessin un pessebre amb els Reis, la mula, la Mare de Déu, la palla… ja no farien un concurs restringit, sinó que trucarien als pessebristes, que en saben moltíssim.” De fet, aquesta és la base de l’argument de manual que l’Ajuntament de Barcelona usa de manera recurrent per espolsar-se la controvèrsia, i en què recalca que el consistori cada any fa una altra construcció de tall més convencional, que s’instal·la al Museu Marès. Per a molts, però, és un desconegut. El pessebre que tothom té al cap és el de la plaça Sant Jaume.

Més enllà de gustos, però, la discussió aquest any també ha agafat una dimensió obertament política. Els partits de l’oposició, i més explícitament Ciutadans, el PP i el grup de Manuel Valls, han volgut aprofitar el soroll que ha generat tot plegat per intentar desgastar l’alcaldessa, Ada Colau, a qui acusen d’abusar de la transgressió estètica en aquestes manifestacions per intentar diluir el sentit religiós inherent al Nadal. “Benvinguts al servei de recollida de trastos vells de l’Ajuntament de Barcelona”, inquiria la líder de Cs, Luz Guilarte, a través d’una piulada, mentre que Eva Parera, de Barcelona, feia la següent reflexió, també a través de Twitter: “Quan un pessebre s’ha d’explicar perquè la gent l’entengui és el senyal que potser no és l’encertat.” Per tancar el cercle, Josep Bou (PP) ficava la banya en un dels aspectes que també ha generat més polseguera de la instal·lació, el seu cost: “És una vergonya que Colau i el PSC es gastin 97.000 euros en un pessebre que sembla un punt verd de recollida de residus.”

Aquesta, però, no és una polseguera ni de bon tros nova. Al contrari, és recorrent des que l’any 2004, l’inici metafòric de tot plegat, l’Ajuntament va sorprendre tothom amb un pessebre on les figures eren personatges contemporanis, i entre les quals sobresortia un repartidor de butà. L’esbroncada va ser monumental i en aquell cas, com ara, també va tenir reminiscències polítiques. “És una horterada”, va immortalitzar l’aleshores cap de files del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz.

L’any següent es va intentar refer la trencadissa amb una composició més clàssica, però amb un detall no menor que també va ser motiu de mofa: coincidint amb la redacció i aprovació de l’ordenança de civisme, es va optar per no posar-hi caganer. El 2008, però, la notícia no va ser tant el disseny del muntatge, canònic i formal, sinó el fet que algunes de les seves figures, el Nen Jesús i dues ovelles, van haver de ser reposades, i lligades amb cadenes, després que algú les robés de nit. Aquell any, però, el Nadal de Barcelona vas ser recordat, sobretot, pels sis grans avets que s’il·luminaven a pedals i que la corporació va instal·lar en diversos punts de la capital. Van costar gairebé mig milió d’euros.

Seguint, però, amb pessebres que no van passar desapercebuts, el del 2012 va sorprendre pel seu embolcall, un gran diorama amb els elements del naixement a dins. El de després, el 2013, va voler retre un homenatge a les terrasses de Barcelona. Res comparat amb les grans bombolles que van caracteritzar la instal·lació del 2016. L’enrenou no va ser anecdòtic. Tampoc el 2017, quan les figures, siluetejades, se sustentaven sobre uns llargs pals. L’any passat, la composició va voler ser un homenatge a la taula del dinar de Nadal. Més munició per a una polèmica ja incombustible. Com la cançó de l’enfadós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nou acord per frenar l’incivisme nocturn a Blanes

blanes

Acusa Educació d’haver-la discriminat perquè és mare

girona

La Policia de Girona aposta per un model de proximitat

Girona

Lleuger descens de les càries entre els escolars

girona

L’Amical Antics Guerrillers de Catalunya es reconstitueix a Olot

Olot
La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

girona

El TSJC anul·la l’entrevista eliminatòria als docents

Barcelona

Madrenas veu innegociable la ubicació del nou Trueta amb la resta de l’àrea urbana

girona