Barcelona canviarà hàbits i paisatge urbà per plantar cara al canvi climàtic
Trànsit, residus, mobilitat, alimentació, principals reptes de transformació per a la ciutadania
Colau presenta la declaració d’emergència climàtica
Nous hàbits en una ciutat canviant per poder reduir les emissions de CO2 i plantar cara al canvi climàtic. Els ciutadans de Barcelona s’hauran d’acostumar a noves formes de moure’s, alimentar-se, escalfar-se o eliminar els residus i tot això en una ciutat que modificarà el seu paisatge introduint cada cop més illes vedades al cotxe o adaptant els espais públics i equipaments a les onades de calor, pluges torrencials o augment del nivell del mar.
L’Ajuntament de Barcelona va presentar ahir en un acte solemne la declaració d’emergència climàtica amb l’objectiu programàtic de reduir a la meitat les emissions de CO2 en l’horitzó del 2030 amb un pla de 103 mesures concretes i un pressupost de 563 milions d’euros que van més enllà del mandat actual, fins al 2025.
Al marge dels grans números i dels objectius genèrics, les mesures impulsades per l’Ajuntament i secundades per un ampli ventall d’entitats socials incidiran de forma directa en els ciutadans amb mesures com la de la zona de baixes emissions, en què ja hi ha persones que no poden circular amb el seu cotxe per l’interior de la ciutat.
En l’àmbit de la conducció els límits de velocitat aniran baixant cada cop més, fins als 30 en molts llocs, i en altres seran límit zero perquè es prohibirà circular en noves superilles com les que ja funcionen al Poblenou o Sant Antoni. L’objectiu és transformar 15 quilòmetres de carrers en zones de prioritat per als vianants.
Les mesures que preveu la declaració presentada ahir obligaran també a una eliminació de residus diferent en què prevaldrà el reciclatge. S’ha de decidir encara si es farà amb el model porta a porta, contenidors intel·ligents o contenidors movibles. Sobre l’alimentació també es vol actuar potenciant el menjar ecològic i de quilòmetre zero, implicant Mercabarna o combatent la presència d’establiments de menjar ràpid a les proximitats de centres educatius.
El pla preveu, evidentment, el foment del consum d’energies netes, amb una millora de l’eficiència energètica, i la potenciació del transport públic, amb el projecte estel·lar del tramvia pel tram central de la Diagonal, encara sense calendari concret.
La batalla contra el canvi climàtic modificarà el paisatge urbà, amb l’extensió de les superilles o amb la creació d’espais d’ombra en zones de gran insolació com el passeig Marítim o grans avingudes a prop del litoral. Precisament, l’escullera inaugurada fa poc més d’un any a tocar de l’hotel Vela és un gran passeig sense una sola zona de recer.
El pla preveu també habilitar escoles com a refugis climàtics, amb un espai d’aquestes característiques a 400 metres de casa, i crear la figura del responsable del clima, amb atribucions encara per concretar, i competències d’àmbit de districte.
La declaració haurà de prendre forma legal transformada en un acord de govern que serà portat al ple per ser aprovat i entrar en vigor en forma de decret. La majoria de mesures són programàtiques de Barcelona en Comú, però ahir la tinenta d’alcalde Janet Sanz ja es va encarregar de subratllar que és un pla de consens del govern.
Només Colom resisteix a l’embat de les aigües
Una mortalitat en augment per culpa d’una calor asfixiant, una ciutadania que viu angoixada perquè cada cop plou menys, un litoral on la sorra disminueix per l’avanç del mar, més incendis a la muntanya, infraestructures afectades. Aquest no és el guió d’una pel·lícula de terror sinó les conseqüències certes del canvi climàtic sobre la ciutat de Barcelona que han obligat les administracions a actuar. Sobre aquesta base d’un panorama desolador, l’Ajuntament de Barcelona ha bastit l’anunci que difondrà a la ciutadania la idea d’emergència climàtica que, amb una aparença de cartell cinematogràfic, de pel·lícula de catàstrofe, arrenca amb la idea mare: això no és un simulacre. Les imatges són molt simples, un mar en primer pla i una veu en off que parla de les conseqüències per a Barcelona de no reduir les emissions contaminants. I un final colpidor, només Colom sobrevivint a l’increment de les aigües del mar.
