Xi Jinping, el líder absent

El president de la Xina, Xi Jinping, ha estat allunyat dels actes públics al llarg d’aquestes darreres setmanes en què el coronavirus ha passat a ser la principal preocupació del país i que ja ha deixat més de 700 víctimes i al voltant de 35.000 persones infectades. Xi s’encara a la pitjor situació que li ha tocat viure en els seus vuit anys de mandat amagat dels flaixos i les càmeres després d’accedir a la presidència vitalícia de facto del país. L’aparició pública més recent del líder xinès va tenir lloc el 28 de gener quan va mantenir una reunió amb el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, en què va assegurar estar “liderant personalment” la resposta al brot.

En un comunicat emès dilluns, després de presidir el Comitè Permanent del Politburó –l’òrgan polític amb més poder que reuneix la direcció del partit i del país–, Xi va reconèixer per primera vegada “mancances i deficiències” en la resposta al brot del coronavirus tot i voler mostrar una resposta més contundent a la crisi.

Malgrat la censura a les xarxes, el president xinès ha estat el blanc de nombroses crítiques per assegurar estar liderant la resposta a la crisi però no tenir el coratge de visitar les àrees afectades. Per primer cop des que va accedir al càrrec, Xi ha vist tacada la seva imatge de bona gestió i la seva autoritat comença a ser qüestionada dins i fora del partit. En vista d’aquesta situació, fins i tot s’està plantejant la possibilitat d’ajornar la trobada anual del Parlament, segons informen algunes agències.

Després de la mort del doctor Li Wenliang, que va denunciar el brot de la malaltia i va ser reprimit per les autoritats, els xinesos han perdut la por de denunciar que el govern està més interessat a mantenir el control social que de la salut dels ciutadans. Els líders del país són conscients que la malaltia pot provocar un descontent popular: Xi va advertir en la reunió del Politburó de dilluns que “l’estabilitat social del país està en risc” i per això en la nota de premsa s’indicava que “es podrien tenir en compte possibles canvis en la política nacional”.

L’únic representant del govern que ha anat a Wuhan va ser el primer ministre, Li Keqiang, que va visitar la ciutat a finals de gener. Alguns experts asseguren que l’actitud del líder xinès no és casual, sinó que podria ser una decisió deliberada: “Si la situació millora, ell guanyarà crèdit i confiança davant dels ciutadans. Si la situació empitjora, qui haurà d’assumir les responsabilitats serà el primer ministre, Li”, afirmen alguns experts.

En cap cas, Xi no permetrà que s’utilitzi la mort del doctor Li Wenliang de manera similar al dol de l’antic líder Hu Yaobang, que va ser el detonant de les manifestacions massives de la primavera de 1989 i que van acabar amb la declaració de la llei marcial i la massacre de la plaça de Tiananmen.

Per calmar els ànims de l’opinió pública, les autoritats xineses han enviat a Wuhan una delegació de la Comissió Nacional de Supervisió per investigar la mort de Li Wenliang i el perquè no se’l va escoltar quan va llançar els primers avisos sobre la infecció. Mentrestant, el nombre de víctimes ja supera les 700. Ahir es va informar de la mort d’un ciutadà nord-americà i un japonès, que estaven hospitalitzats a Wuhan. Es tracta dels dos primer estrangers morts a la Xina pel coronavirus. A França, s’han diagnosticat cinc nous casos, entre ells un infant, després d’haver-se allotjat al mateix xalet d’esquí i entrar en contacte amb un britànic que havia estat a Singapur, va explicar el govern francès. Amb aquests cinc afectats, tots ells de nacionalitat britànica, s’eleva a 11 el nombre d’infectats a França.