Guia de 141 negocis singulars i emblemàtics de Girona
Hi ha 36 establiments que ofereixen un producte únic, 77 que tenen una trajectòria d’almenys 50 anys i 28 que són ja centenaris
S’estudiaran subvencions per ajudar a conservar-los i atorgar-los un segell distintiu
-
La Casa Llapart és la botiga més antiga de Girona. Va obrir el 1847 al carrer Ballesteries i, uns anys després, es va traslladar al carrer Ciutadans JOAN SABATER. -
Rosa Comas, la propietària de La Rellotgeria, al número 45 del carrer Ballesteries. És la besneta de Josep Comas, que va fundar el negoci familiar el 1865 JOAN SABATER.
“L’activitat comercial forma part de l’ADN de Girona i és important valorar-ho.” És una de les reflexions que es van fer ahir en la presentació d’una guia editada per l’Ajuntament en què es recull informació sobre 141 establiments emblemàtics i singulars que hi ha a la ciutat. La llista de negocis s’ha estructurat en vuit apartats: els del ram de l’alimentació, hotels, els dels sectors de la llar i l’artesania, lleure i cultura, moda i joies, restauració, salut i bellesa, així com serveis i altres (per exemple, estancs, una impremta, agències de viatges o una empresa especialitzada en trofeus). Al llarg de les 156 pàgines de la guia, a més, hi ha tres classificacions d’interès: dels 141 locals, n’hi ha 36 que són considerats singulars perquè ofereixen un producte únic o d’una especial rellevància. I, dins dels emblemàtics, se’n comptabilitzen 77 amb una trajectòria d’almenys 50 anys, mentre que 28 tenen una antiguitat centenària.
L’alcaldessa, Marta Madrenas (JxCat), va especificar ahir que un dels orígens de la iniciativa es remunta al 2016, quan l’aleshores regidora i portaveu d’ERC, Maria Mercè Roca, va presentar una moció al ple en què s’instava a catalogar i protegir els comerços emblemàtics de la capital gironina. “Els membres del govern local compartíem la moció i es va començar a treballar de manera conjunta. En l’elaboració del catàleg va ser clau la creació, el 2018, de la Taula de Comerç Emblemàtic i Singular, constituïda per agents dels sectors de la cultura, el turisme, l’hostaleria i el comerç”.
La regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana, va remarcar que la guia “és un bon exemple” de la tasca en equip. És per això que en la seva presentació hi van assistir, entre altres, representants de la Cambra de Comerç de Girona, de l’associació Girona Centre Eix Comercial, del col·lectiu de cuina Girona Bons Fogons i regidors de diversos dels grups municipals de l’oposició (Pere Albertí, de Guanyem; Bea Esporrín, del PSC, i Maria Àngels Cedacers, d’ERC).
Edició en paper i en línia
La guia s’ha fet en paper i també es pot consultar a la pàgina web Establiments emblemàtics . El catàleg físic es distribuirà a través de l’oficina de turisme, entre els membres de la taula i a tots els comerços que hi surten. En les seves pàgines es recull la història de cada negoci, l’any que es va posar en funcionament, el nombre de generacions que l’han regentat, el total d’establiments de què disposa, on està situat el més antic, l’horari d’obertura, el telèfon de contacte, l’enllaç a la seva web, i també a cada fitxa s’hi incorpora una foto de l’interior del comerç i una de l’exterior. Plana va assenyalar que “és una guia viva”, ja que s’haurà d’anar revisant i actualitzant, amb la incorporació de nous negocis, o bé es trauran en cas de tancament (per exemple, l’emblemàtic restaurant La Penyora, inclòs a la guia, ha tancat recentment).
Madrenas va destacar que a la ciutat hi ha més de 4.500 locals actius i que Girona té una capacitat d’atracció comercial d’uns 500 milions d’euros anuals. Pel que fa als que formen part de la guia, Plana va anunciar que s’estudiarà atorgar-los un segell distintiu, oferir-los formació i assessorament, que se’n garanteixi el relleu generacional, la creació d’una ruta turística amb aquests negocis com a protagonistes i un programa de subvencions que ajudi a fer que la conservació dels establiments no suposi un llast per als seus responsables.
