Estany, càmera i acció

Si vols donar al teu espot publicitari una pàtina de tranquil·litat, serenor, natura... no hi ha res millor com rodar-lo a l’estany de Banyoles. Si a les condicions naturals hi afegim unes bones comunicacions i les facilitats que es donen des de l’Ajuntament, podem entendre per què aquesta ciutat, i en concret les vores del famós estany, s’està consolidant com un plató a l’aire lliure. Fa dos anys, hi va haver 18 dies de rodatge i l’any passat 21. Aquest any ja n’hi ha hagut un, dijous passat. Va durar un dia, com la majoria. L’any passat n’hi va haver de dues jornades, però cap que durés més temps.

Farmacèutiques, entitats bancàries, cadenes comercials, les automobilístiques... estan promocionant els seus productes a la televisió i les xarxes socials amb imatges de Banyoles, principalment dels extrems nord i sud de l’estany i del Club Natació Banyoles (CNB). Aquest desgast de la imatge de la ciutat es compensa amb les taxes que les productores han de pagar a l’Ajuntament. Mentre que en el reglament d’activitats de l’estany (RAE) es marquen les normes que s’han de seguir (per exemple, si cal entrar a l’aigua cal una autorització especial), en les ordenances es concreta que per als rodatges s’han de pagar 900 euros diaris. Per aquest concepte, l’any passat es van recaptar 11.043 euros, una xifra lleugerament superior a la del 2018, que va ser de 10.500 euros. De multes també se’n posen. L’última de certa importància (6.000 euros) va ser per haver entrat vehicles en una zona no autoritzada.

Aquests ingressos no són xifres per tirar coets, però només són la punta de l’iceberg. Al recinte del CNB, on es fan entre dos i quatre espots a l’any, en diuen bé tant al bar com al restaurant, excepte quan la producció és tan gran que es porten el seu propi servei de càtering, explica el gerent de l’entitat, Albert Busquets. “L’envergadura dels equips és variada, però com a mínim són 15 o 20 persones, i poden arribar a ser un centenar”, afirma. Al club, les productores han de pagar entre 500 euros i 1.000 euros per cada jornada de treball, uns diners que els donen dret a usar les instal·lacions. “Sempre procurem organitzar-nos de manera que no afectin l’activitat normal del club”, diu el gerent.

D’altra banda, els vehicles implicats han de fer front als preus d’ocupació de via pública i –això ja és més complicat de calcular– els equips de rodatge, si els queda temps, solen fer despesa als establiments locals. Però encara que és l’escenari preferit, l’estany no és l’únic indret de la ciutat on es roden espots. Se n’han fet, per exemple, a la plaça Major i al bosc de Can Puig. A través de l’enllaç banyolí de la Barcelona Films Commission i la pàgina de turisme del seu web, l’Ajuntament proposa una quarantena d’escenaris per rodar tant espots com pel·lícules. A la llista hi trobem, és clar, les pesqueres, i també la plaça del Monestir o la del Teatre, el pavelló de la Draga i, fins i tot, dues cases particulars.