La protecció de víctimes de violència masclista, encotillada

Catalunya continua sent la comunitat que menys ordres de protecció concedeix a víctimes de violència masclista (n’aprova el 51% quan la mitjana estatal es del 73%, el 2018), i entre els motius hi ha dos cotilles que expliquen que els jutges no n’ordenin més: les magres valoracions de risc policial que fan els Mossos d’Esquadra (a través de l’eina informàtica Qüestionari Policial del Risc, QPVR) i les limitades peticions de mesures que fa la fiscalia. És la conclusió d’una recerca sobre les ordres de protecció a Catalunya, realitzada pel grup Antígona de la UAB, presentat ahir al CEFJE per la consellera de Justícia, Ester Capella, que va mostrar el “compromís de continuar lluitant contra totes les violències masclistes”.

En la presentació de la recerca, impulsada per l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista, Encarna Bodelón, directora del grup Antígona, va explicar que han analitzat 149 expedients judicials del 2014 al 2019 sobre peticions d’ordres de protecció a Barcelona, Tarragona i Lleida, i cap de Girona en ser denegada la seva consulta. De l’anàlisi van veure que, en el 58% dels casos, els Mossos no havien apreciat risc per a les víctimes (amb el seu qüestionari, que omplen els agents) i en cap cas havien qualificat amb risc alt o molt alt, uns resultats que Bodelón va qualificar de “molt preocupants”, ja que va sostenir que “hi ha relats d’agressions greus, amb menors presents o agressors reincidents”. Hi va afegir que l’enquesta de la policia catalana és vital perquè el jutge aprovi una ordre de protecció, i en la mostra resulta que del total de casos en què la policia no apreciava un risc, el jutge denegava l’ordre de protecció en el 55% dels casos. La directora d’Antígona va assegurar que les víctimes “són ben acollides” a les comissaries, però “l’eina de valoració té greus deficiències i menysté el que diuen les víctimes”.

En l’àmbit policial, la recerca indica que, quan la víctima va acompanyada per un advocat o advocada a la comissaria, en el 71% dels casos el jutge aprova la protecció, mentre que si la víctima va sola a comissaria, les ordres aprovades baixen fins al 59%. Per això s’indica que l’assistència lletrada, que majoritàriament és del torn d’ofici, ajuda a expressar i fer recollir millor les dades importants.

La directora del Cejfe, Núria Clèries, va avançar ahir que recentment han sabut que els Mossos estan revisant la seva eina de valoració del risc en víctimes de violència de gènere, que van estrenar el 2016 i que ja està en la fase final. En aquesta avaluació del qüestionari es revisaran més de 3.000 denúncies per veure si cal introduir millores en algunes de les 25 preguntes o no. Des del 2010, els Mossos ha fet el seguiment de 16.800 víctimes a Catalunya, i en el 69% dels casos tenen algun tipus de protecció.

En la recerca del grup Antígona també es qüestiona el paper de la fiscalia, ja que la seva opinió també és vital en el procés. Així, s’exposa que, del total de 149 ordres demanades, la fiscalia se suma al 64% dels casos, i d’aquests el jutge n’aprova el 88%. Per contra, en el 36% dels casos en què la fiscalia no se suma a la petició d’una protecció, el jutge només n’aprova el 4%. I s’indica que la fiscalia “només” sol·licita un 21% de mesures civils, de les quals el 81% són aprovades pel magistrat. Bodelón sosté que “hi ha una forta desprotecció dels menors per part de la fiscalia”, ja que, en els casos estudiats, 109 dones tenen fills menors i només en 25 es demana la seva custòdia.

Bodelón va concloure que “s’ha avançat” en l’atenció a les víctimes des de la judicatura i la policia, i va advocar per “més formació, no de lleis, sinó interseccional i per un treball conjunt amb els serveis d’atenció especialitzada a les víctimes”.

En el segon estudi presentat ahir al Cefje es va desbrossar la percepció del sistema judicial que tenen les víctimes de violència masclista, confeccionat pel catedràtic Josep Maria Tamarit i la investigadora Alazne Aizpitarte, del grup de recerca del sistema justícia penal de la UOC. En aquest estudi qualitatiu, amb l’entrevista a 19 víctimes i 22 professionals, s’afirma que les dones senten que “la justícia no se les ha cregut”, quan se’ls denega ordres de protecció, i, pel que fa als professionals, hi ha un sentiment d’“impotència sistèmica”, segons Tamarit, ja que “la societat dona moltes expectatives que les víctimes no veuen”. Una de les seves recomanacions és que cal millorar la qualitat d’informació que es dona a la víctima i treure’n els tecnicismes.