Un crit d’auxili molt sentit

La tancada reivindicativa a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG que des de dilluns estan fent una trentena de joves immigrants que no tenen referents familiars aquí, i que ja són majors d’edat, ha rebut unes mil adhesions. El suport, l’han donat tant persones a títol particular com entitats, en solidaritat amb unes demandes que es resumeixen a obtenir, un cop han fet els 18 anys –i, en principi, han de deixar els centres d’acollida– permís de residència i treball, habitatge protegit de transició fins a obtenir ingressos i accés a cursos i formacions professionals. A més, reclamen que puguin viure sense discriminació racista i sense assetjament policial. La tancada, promoguda per l’Espai Antiracista Girona-Salt, és indefinida i a partir d’aquesta setmana miraran de reunir-se amb representants de l’Ajuntament de Girona, la Generalitat, l’Estat i consolats dels seus països d’origen per negociar, segons ha indicat el portaveu d’Espai Antiracista, Mostafa Shaimi. Dijous ja van rebre la visita de la directora de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, Marta Casacoberta. En aquests primers dies de tancada els nois (majoritàriament de 18 i 19 anys) fan assemblees obertes i activitats formatives i lúdiques. Per exemple, Ginestà hi ha anat a fer un petit concert.

Un flux constant

En quatre anys, l’arribada de menors no acompanyats al nostre país no ha parat i el nombre d’aquesta mainada i joves ubicats en centres de la demarcació de Girona gairebé s’ha multiplicat per quatre: de les 101 places del 2016 s’ha passat a les 380 actuals. Entre el 2017 i el 2019 –informa la Generalitat– s’han creat a les comarques gironines una quarantena de “recursos residencials”, que comprenen centres de primera acollida, pisos i residències.

La transició a l’autonomia

D’aquestes 380 places actuals als centres d’acollida, 200 corresponen a noies i nois de 16 anys o més. A banda dels adolescents i joves immigrants que hi ha als centres, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia) n’està atenent 289 més que ja són majors d’edat i no han pogut emancipar-se. Aquestes noies i nois o bé romanen als centres o bé ja gaudeixen de certa autonomia i s’integren al servei d’acompanyament que els ajuda a tenir habitatge, formació i feina. En teoria, per tant, el joves immigrants no queden desatesos, almenys fins als 21 anys.

A la pràctica, però, no sempre és així, com es demostra amb la protesta dels nois que fa una setmana que estan tancats a la UdG. Aquesta trentena de joves són dels que han estat expulsats del sistema per qüestions de disciplina i convivència (un exemple és el cas del noi que van fer fora d’un centre de Sant Gregori perquè li van trobar haixix) o perquè no segueixen el programa socioeducatiu que els imparteixen. Segons Espai Antiracista, ara mateix a Girona n’hi ha una quarantena. Els nois (i unes poques noies) en aquesta situació es busquen la vida com poden, recorrent a l’ajuda d’amics, però n’hi ha que ocupen habitatges il·legalment o, simplement, dormen al carrer i delinqueixen per sobreviure. A més de patir la mirada racista de la societat, estan patint constantment –asseguren– un assetjament policial.