L’exconseller Jané desvincula Cèsar Puig de la cadena de comandament policial
Trapero va dir al Govern el setembre del 2016 que els Mossos obeirien els jutges en cas de confrontació institucional
El secretari de Govern de l’expresident Carles Puigdemont fins el juliol del 2017, Joan Vidal de Ciurana, ha explicat aquest dilluns al judici contra Trapero a l’Audiència Nacional que el president de la Generalitat sabia des del setembre del 2016 que els Mossos acatarien les ordres judicials i només obeirien una legalitat, la vigent. Així li va transmetre el mateix Vidal de Ciurana a Puigdemont després de reunir-se amb Trapero a instàncies del president. Pocs dies abans, el mateix Jané li havia transmès el mateix, ha explicat Vidal de Ciurana en la seva declaració com a testimoni.
Va ser abans de la moció de confiança de l’octubre del 2016 quan Puigdemont va apostar pel referèndum, que el president de la Generalitat va encomanar al seu secretari de Govern que es reunís amb Trapero per saber la seva opinió directa, i sense intermediaris, sobre la postura del cos policial davant de dues possibles legalitats i un “escenari de confrontació política i institucional”. Puigdemont ja coneixia la postura de la direcció política de la Conselleria d’Interior, però volia saber la dels operatius policials.
Quan ja havia concertat la reunió amb Trapero però encara no s’havia celebrat, el major li va explicar a l’exconseller d’Interior Jordi Jané, i aquest va trucar a Vidal de Ciurana. El conseller li va dir Trapero tindria la mateixa opinió que la cúpula política del departament, però Vidal de Ciurana va insistir en parlar personalment amb Trapero. Efectivament, el major va reiterar al secretari de Govern que el cos faria de policia judicial i el que ordenés la llei en cada moment. “Va quedar clar la seva postura”, ha dit, i ha remarcat que li va traslladar el posicionament a Puigdemont.
Declaració de Jané
Per la seva banda, l’exconseller Jané també ha declarat que ell va ordenar a tot el seu departament que no es fes cap despesa il·legal, relacionada amb el referèndum o fora de les competències d’Interior. Per controlar-ho, confiava plenament en el seu secretari general, Cèsar Puig, de qui ha destacat la seva vàlua com a jurista i com a tècnic. La desvinculat de la cadena de comandament dels Mossos i ha assegurat que quan ell va dimitir com a conseller li va demanar que seguís al càrrec, així com van fer càrrecs del govern espanyol.
La fiscalia ha volgut qüestionar a Jané pel fet que Puig assistís a la junta de seguretat del juliol del 2017, però l’exconseller ha recordat que qualsevol decisió que requerís pressupost havia de comptar amb el coneixement del secretari general. També ha atribuït dins de les funcions de Puig la comunicació amb les altres conselleries, i per això li va encarregar informar a la Vicepresidència de les operacions policials rellevants un cop ja fossin públiques, com va passar després de l’operatiu del ’banc expropiat’ el juny del 2016.
Jané també ha assegurat que era habitual que el major Trapero enviés a la cúpula política del departament informes d’intel·ligència sobre terrorisme o crim organitzat.
Dubtes dels Mossos davant dels preparatius a les escoles
L’intendent Antoni Verger, número 2 del comissari Joan Carles Molinero, ha ratificat les versions d’altres alts càrrecs assegurant que les pautes d’actuació per a l’1-O estaven destinades a impedir-lo i no es van donar ordres contràries a la interlocutòria del TSJC. També ha dit que el sistema de presa de decisions sobre ordre públic va ser l’habitual fins aleshores i que continua igual en l’actualitat.
Sobre la petició de protecció policial per part de l’exsecretari general d’Economia Josep Maria Jové, ha dit que no se li va concedir perquè podia tenir seguiments per part de la Guàrdia Civil, ja que estava sent investigat pel jutjat d’instrucció 13.
Per la seva banda, els màxims responsables de les regions policials del Camp de Tarragona i Metropolitana Sud, David Boneta i Carles Anfruns, han explicat les seves actuacions els dies previs i el mateix 1-O, destacant l’esforç dels seus agents i l’ajuda de l’ARRO per tancar alguns punts de votació després de trencar-se la coordinació amb els cossos estatals.
Anfruns ha admès que dos dies abans de l’1-O van saber que unes dues setmanes abans els directors de centres escolars havien rebut requeriments del Departament i s’havien reunit per tal que entreguessin les claus, els codis de seguretat de les alarmes i plànols dels centres. El comissari no ha sabut explicar si això es va investigar com a actes preparatoris del referèndum, i ha dit que totes les actes que es van aixecar es van enviar a la Comissaria d’Informació i a la fiscalia. Així mateix, no li consta cap actuació dels Mossos contra la logística prèvia del referèndum a la seva demarcació policial.
Preguntat per l’ocupació dels centres de votació els dos dies abans del referèndum, Anfruns ha dit que no van detectar cap acte objectiu i concret de preparació de la votació, però “confiava” que les visites dels agents per aixecar actes farien que els concentrats marxessin abans de les 6 del matí del diumenge dia 1.
El comissari Boneta ha estat preguntat per una entrevista que va fer a finals de juliol del 2017 on deia que sempre obeirien la Generalitat abans que el govern espanyol. Boneta ha especificat que es referia a la dependència orgànica del cos, i ha remarcat que mai ha posat en dubte que abans que a la Generalitat farien cas dels jutges i tribunals o, en el cas de l’aplicació de l’article 155, al govern espanyol. Aquest aclariment també el va fer al major Trapero, que li havia demanat explicacions.
Aquest dimarts serà l’última jornada de testimonis, amb diversos càrrecs i excàrrecs de la Generalitat, com Maite Català, subdirectora general de Recursos Humans dels Mossos; el subdirector general d’Administració i Serveis dels Mossos, Frederic Ferrer; i Xavier Gibert, secretari general de Cultura fins el juliol del 2017. L’últim testimoni previst és Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri de l’Interior que va dirigir els Mossos d’Esquadra mentre es va aplicar l’article 155 de la Constitució. També estava prevista la declaració de Francesc Sutrias, exdirector general de Patrimoni, però s’ha acollit al seu dret de no declarar perquè està processat pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.
