L’Estat es nega a modelar el confinament per territoris

Amb aquell argument que ja s’ha convertit en recurrent, i que proclama allò que “el virus no entén de fronteres”, el govern espanyol va tancar ahir la porta a tota possibilitat d’ajustar les condicions del confinament de la població a les característiques, o necessitats, de cada territori o nacionalitat. Aquesta va ser la resposta de Pedro Sánchez a les demandes que en aquest sentit li van fer diversos presidents autonòmics encapçalats pels del País Basc, Galícia, Múrcia o, amb certs matisos, també València, durant una reunió multilateral per videoconferència. Una cimera de tres hores i mitja de durada en què, en resum, es va constatar l’existència de diferències, i no pas de matís, entre les administracions sobre l’estratègia a seguir de cara a contenir l’escalada de la pandèmia. El grau d’impacte que les mesures plantejades puguin tenir sobre diferents sectors productius, i el pes del qual és tan variable com crucial en funció de la comunitat afectada, és un dels nusos gordians d’aquesta discrepància. En el cas específic de Catalunya, es respecta i s’aplaudeix la decisió de limitar al màxim les activitats i els desplaçaments per intentar aturar l’escalada de contagis pel coronavirus, però ara el que es vol són respostes concretes i tangibles per mirar d’esmorteir la clatellada que suposarà tot plegat sobre empreses, treballadors i famílies.

Sánchez es va plantar a la cimera de presidents amb el decret que instaura el confinament sota el braç, tot just després de ser aprovat pel Consell de Ministres. I això ja va provocar una primera topada amb el lehendakari, Iñigo Urkullu, que s’hauria queixat pel fet que no s’hagués negociat el seu contingut primer amb les comunitats, abans d’anunciar-lo. En això també hi va coincidir Juanma Moreno Bonilla (Andalusia). Ja entrant més en el fons de la qüestió, Urkullu també va defensar un plantejament menys dràstic, ja que la seva proposta era fer coincidir la paralització de l’economia amb les vacances de Setmana Santa. Tant ell com el president gallec, Alberto Núñez Feijoo, també van objectar que es decreti a partir d’avui una paralització brusca d’algunes activitats considerades no essencials –qui o què és en aquesta llista també seria un altre cavall de batalla– que, a parer seu, necessiten més marge de temps per poder abaixar la persiana. Feijoo va posar com a exemple les obres o el sector de les conserves, que a Galícia té la importància que té. El cap de govern valencià, Ximo Puig, es va afegir a la discussió posant com a exemple el cas de la ceràmica. Fets aquests raonaments, és quan determinats presidents van defensar la necessitat de disposar d’un cert marge de maniobra per ajustar l’aplicació del confinament total. Alguns com ara Isabel Díaz Ayuso (Madrid) van anar més lluny i van reclamar un “fons extraordinari no reemborsable” de 1.200 milions d’euros per fer front a les contingències provocades per la Covid-19, a més de demanar també accions auxiliars, com ara suspendre el pagament de la quota d’autònoms o ajuts a les empreses que estan amb l’aigua al coll.

Amb el gros d’autonomies del PSOE fent costat a l’executiu estatal, va ser la ministra portaveu, María Jesús Montero, l’encarregada de valorar la trobada. I va ser taxativa quan va asseverar que no hi haurà confinaments a la carta. “No té sentit fer diferenciacions entre comunitats... El virus no entén de territoris o d’ideologies”, va manifestar. La nova narrativa que ha adoptat el govern espanyol és que en les circumstàncies actuals, amb molts centres sanitaris amb les seves unitats de cures intensives (UCI) a un pas del col·lapse, s’han de reduir de manera dràstica les possibilitats de contagi. I això passa perquè la mobilitat en dies laborables es redueixi sensiblement, i sigui equiparable a la d’un diumenge. I això val per a qualsevol territori, sigui quina sigui la seva casuística.

De manera velada, però amb un argumentari que se li va entendre tot, Montero també va acusar alguns governs autonòmics de voler aprofitar la crisi per erosionar el PSOE. “Les reunions que tenim amb els consellers de cada comunitat són amb un to molt més constructiu del que després es reflecteix en els mitjans de comunicació, que són utilitzats com un altaveu de discrepància. I aquesta diferència em crida l’atenció”, va raonar, abans de fer una crida “a la unitat i a no fer-nos retrets. Temps hi haurà, després, per a això”. Per falcar encara més el missatge, la ministra portaveu va afegir que la voluntat de l’executiu espanyol seria que l’estratègia de lluita contra la pandèmia estigués per sobre de la costura dels estats i fos comuna, i coordinada, a escala europea. Ara mateix, però, això és absolutament inviable, també va venir a admetre.