Societat

JORDI PLANAS I BOSCH

ACTIVISTA DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA REPATRIAT DES DE L’AMÈRICA CENTRAL

“Davant la pandèmia, s’han de protegir els més pobres”

En prevenció pel coronavirus que assola avui Europa, va estar confinat tres setmanes a la capital del Salvador per les mesures imposades pel govern i el president Nayib Bukele

Per què va anar a l’Amèrica Central?
A través de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, coordino una campanya d’educació popular en valors humans a Catalunya. Una de les accions és Viatge d’anada i tornada, que està enfocada a canviar experiències, a buscar suport i sinergies, i fa que gairebé cada any em toqui viatjar a algun país de l’Amèrica Llatina.
Què s’hi va trobar?
Es mantenen unes grans desigualtats, la qual cosa genera molta violència, poc futur i una gran ansietat. Joves i famílies senceres decideixen emigrar. Tant poden anar a Europa com als Estats Units. En el darrer cas, i com s’ha vist en els noticiaris internacionals, això ha provocat llargues caravanes d’immigrants que fugen i busquen un mecanisme de defensa, ja que així se senten acompanyats i no depenen de l’explotació dels coiots.
Com s’ha arribat a aquest punt?
Les causes són molt diverses. Per una banda, tenim l’herència del colonialisme, que ha fet que l’oligarquia domini l’economia de molts països; a més, hi ha la irrupció del neoliberalisme, que defensa el capitalisme salvatge i ha sabut trobar en determinades sectes evangèliques una clau de domini d’una part de les classes més desfavorides.
Què s’ha fet al Salvador per superar la crisi de la Covid-19?
Crec que s’han pres mesures oportunistes. El govern, liderat per l’empresari Nayib Bukele, ha deteriorat el sistema de salut en deu mesos: ha retallat 33,5 milions de dòlars del pressupost d’aquest ministeri i va eliminar programes socials i econòmics que beneficiaven la població de menys recursos, en especial la salut de les dones. Bukele està en contra de l’avortament terapèutic, no respecta les parelles del mateix sexe, ha augmentat la despesa militar, ha provocat el desabastament d’aigua i grans ciutats es troben que el 80% dels seus habitants no poden accedir-hi, i ha acomiadat els tècnics institucionals que no eren del seu color. Fa un mes i mig va militaritzar el Parlament. El van ocupar policies, militars amb armes de gran calibre, armilles antibales i cascs. Tot per exigir a la banca internacional 109 milions de dòlars. Ara, i després de les declaracions que ha fet, se’m fa molt difícil creure que el pensament d’aquest home s’ha girat com un mitjó.
Vol dir que les normes aplicades pel govern per combatre el coronavirus no eren les més encertades?
No m’atreveixo a dir si eren encertades o no; es parla de suspendre durant tres mesos el pagament de les factures de l’aigua, la llum i el telèfon, així com la paralització de les hipoteques. Es prohibeix que la gent surti al carrer, però la realitat és una altra, ja que al país hi ha un 35% de la població en condicions de pobresa, i la gent no es pot quedar a casa perquè hi ha un 23% que no té una llar digna; vol que la gent es renti les mans, però l’aigua és un monopoli i molts no la poden pagar. A més, hi ha tota la problemàtica dels venedors i la gent que viu al carrer n’ha de fer de tots colors per no morir de gana o desesperació. Què es pot fer davant la pandèmia? Elemental: protegir els més pobres amb un ingrés bàsic universal d’emergència.
Sembla que, per afrontar la pandèmia, als EUA plantegen una renda bàsica.
Als EUA es viu una corba de desigualtat extrema. Trump s’ha carregat els sistemes de protecció oficial que havia engegat Obama, i ara es troba que la pandèmia ha esclatat i no hi ha ni una sanitat pública que pugui aguantar el sistema, i és per això que algú ha plantejat que, si no s’imposa una renda bàsica, fallarà una de les claus de l’economia, no hi haurà consum i el caos ho farà petar tot. No deixa de sorprendre que, davant d’una complicació extrema com aquesta, l’FMI recomani que es perdoni el deute als països empobrits, i el sistema capitalista, sense entranyes, ho plantegi com una aposta de futur.
Potser el coronavirus portarà alguna cosa positiva...
El coronavirus ens fa conscients de la nostra vulnerabilitat extrema i és per això que crec que, si no hi ha una resposta coordinada i sincronitzada entre els estats, el virus anirà guanyant terreny. Únicament ens pot ajudar a superar-lo la consciència individual, la cooperació internacional a gran escala i el coneixement científic. D’altra banda, hem d’estar contents per l’experiència col·lectiva, ja que s’han generat mostres de veritable solidaritat, s’ha demostrat que la sanitat pública és un dels pilars sobre els quals s’aguanta la nostra convivència i ens farà ser més empàtics, ja que la majoria hem hagut de trobar noves formes de treball, de consum i de relacions humanes. Tot fa pensar que les flors sembrades estan a punt de brotar! Com va dir monsenyor Romero, assassinat fa quaranta anys, “no podrem avançar si no es canvia el sistema”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gregori Vizcaino i Vallbona
Director de l’Ascensió, Fires i festes de Granollers

“Hem d’entendre l’Ascensió com un estat d’ànim”

Granollers
Olot

Urbanitzen l’últim espai verd de la falda del Montsacopa

Olot
Societat

Dos-cents drons a la Cremada de Badalona

Badalona
Societat

Donen dispositius traductors per facilitar el treball humanitari d’Open Arms

Badalona
societat

El gimnàs Sant Pau, més a prop de tornar a donar servei

barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Mascarell, fitxat per dirigir el projecte del Museu Thyssen

SANT FELIU DE GUÍXOLS
societat

Lectures, tallers infantils i activitats diverses arreu de la demarcació

girona
opinió

Calonge i Sant Antoni, municipi pioner en ‘smart city’

Alcalde de Calonge i Sant Antoni

Figueres perfora un pou de 200 metres de profunditat per buscar aigua

figueres