Iuri i 162 més

En Iuri és rus. Amb un compatriota fa cua des de les vuit del matí davant la reixa, encara tancada, que dona accés a la parròquia de Santa Anna, al cor de Barcelona, esperant que a l’altre costat de la tanca comenci l’activitat. En Iuri és rus i també un dels centenars de sensesostre que aquests dies, més que mai, s’han de buscar la vida pels carrers deserts, i sense caritat, de Barcelona.

Els dos russos són els primers d’una llarga llista de fins a 163 noms –homes i també dones– que durant tot el matí passaran per la parròquia on, sota la supervisió de l’incasable rector, Peio Sánchez, i la participació d’un grup de voluntaris, coordinats per l’Adrià, recolliran tres bosses amb menjar –facilitades per Càritas i l’Ajuntament– i una beguda calenta, cafè o brou, a escollir. Santa Anna, que funciona com un hospital de campanya des del 2016 per a persones desvalgudes, havia hagut de tancar a causa del risc de contagi de la Covid-19, però des de dilluns passat ha reobert per oferir, només, menjar.

A la cua que s’hi ha format durant tota la setmana –també avui, demà, demà passat i l’altre– hi ha sensesostre però també, i cada cop més, gent que fins ahir subsistien en l’economia submergida i que l’aturada de l’activitat els ha deixat sense res. Un d’aquests és l’Antonio, que viu rellogat a la Bordeta, que treballava de cambrer i que ha arribat a la cua de Santa Anna després d’anar saltant, com en el joc de l’oca, d’una oficina de serveis socials a una altra. També ha anat a parar a Santa Anna la Brenda, filipina, que explica que ha cobrat “13 euros” de l’atur després que hagi tancat el restaurant de Ciutat Vella on treballava.

Són els primers d’una llista que anirà a més. Mossèn Peio ho té clar i adverteix: “Ens ve al damunt una emergència social brutal.” Diu això i a la vegada es lamenta, “les parròquies que estan tancades haurien d’obrir i ajudar la gent”. La pregunta és obligada: i per què no ho fan? “Falta de coratge”, sentencia.