“Visc amb la mare, de 92 anys. Cal que el virus no entri”

“Primer van ser dos poemes, sobre l’Apocalipsi i la calma: així em vaig submergir en el fet i el vaig com superar per dalt. La poesia també té això. Després va venir el calcular. Visc amb la mare de 92 anys, cal que el virus no entri. Per sort tenim un jardinet i l’hem pogut fer servir de cambra per a roba, sabates i aliments. La introspecció em va bé. Treballo en un projecte preciós per a la Sagrada Família i en un pacte de país per empoderar el municipalisme. Hi haurà un abans i un després. Espero que tinguem memòria.”