el confinament, en primera persona
Per quedar-se a casa
El Punt Avui ofereix dues planes diàries amb testimonis ciutadans sobre com passen aquests dies de confinament
Cuineres, escriptores, músics, professors...diferents ciutadans de Catalunya desfilaran cada dia en la nova secció d’El Punt Avui per explicar com afronten el confinament i cm els ha alterat el dia a dia.
“Una hora de ioga m’ajuda molt, físicament i mentalment”
“Els primers dies els vaig passar organitzant tots els temes econòmics de l’empresa, però ràpidament vaig veure que calia seguir una rutina, un horari i una agenda, igual que ho faria si no estigués confinada a casa. Em llevo aviat, quasi diàriament fem videoconferència amb el consell de la Cambra del Maresme i altres companys i, després de dinar, passejo el gos. És la meva estona de retrobament amb la natura. Ben entrada la tarda, 50 minuts de ioga per internet m’ajuden moltíssim, físicament i mentalment.”
“Em passo la major part del dia davant l’ordinador portàtil”
“Passo la major part del dia comunicant-me per WhatsApp i davant de l’ordinador portàtil fent multitud de videoconferències i reunions: amb la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles), amb els degans i deganes de les nostres facultats, amb l’equip de govern i amb la comissió de crisi de la universitat, etcètera. A la tarda acostumo a preparar classes virtuals per als alumnes: preparo vídeos i els poso exercicis. A més, intento fer cada dia exercici i ens hem repartit entre tots les tasques de la casa.”
“Escric cada dia un «Exercici des del confinament» per als voluntaris”
“Escric cada dia un «Exercici des del confinament» que envio als voluntaris de l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna (també a www.santa anna.org i a les xarxes). Convido a fer cada dia quinze minuts de silenci i interiorització. Vaig oferint pistes: «Televident o pelegrí?», «Secrets per a resistir», «Fusió o abraçades?», «Rituals de dol a casa», són algunes de les pistes. Ho rep gent molt diversa. Diuen que els ajuda. Em sento oferint des del laboratori una vacuna contra el pessimisme radical.”
“Curiosament, em sento més acompanyada que mai”
“El confinament ha enxampat els escriptors en temporada alta: visites a escoles, biblioteques, viatges, promocions, presentacions... He frenat i m’he reclòs a casa, amb la família, pensant que, tot i la tragèdia, podria escriure. Impossible, les relacions socials a les xarxes s’han multiplicat i m’he reinventat teletreballant i estrenyent vincles. Som éssers socials per naturalesa i, malgrat viure dins d’una distopia, sols, el que se’n diu sols, no ho estem. Curiosament, em sento més acompanyada que mai.”
“Visc amb la mare, de 92 anys. Cal que el virus no entri”
“Primer van ser dos poemes, sobre l’Apocalipsi i la calma: així em vaig submergir en el fet i el vaig com superar per dalt. La poesia també té això. Després va venir el calcular. Visc amb la mare de 92 anys, cal que el virus no entri. Per sort tenim un jardinet i l’hem pogut fer servir de cambra per a roba, sabates i aliments. La introspecció em va bé. Treballo en un projecte preciós per a la Sagrada Família i en un pacte de país per empoderar el municipalisme. Hi haurà un abans i un després. Espero que tinguem memòria.”
“En èpoques convulses tampoc no cal aprofitar tot el temps”
“Vivim a la intempèrie. Com que som éssers fràgils, com a individus i com a espècie, i el coronavirus ens ho ha posat al davant del nas per si no ho volíem saber, hem d’aprofitar la vida. Llegeixo, miro pel·lícules (antigues), faig gimnàstica, penso. Contemplo el cel tan blau i les estrelles, fins ara invisibles. Faig vermuts virtuals amb persones estimades que no puc abraçar. No escric, no m’ho demana el cor. En èpoques convulses tampoc no cal aprofitar tot el temps. M’agrada perdre’l perquè perdre’l és guanyar-lo.”
