Serveis socials bolcats en l’alt volum de feina
Diversos organismes gironins repensen certs tràmits per tal d’agilitzar les ajudes
També es posa el focus en la postemergència
“Hi estem bolcats al 120%. Des que va començar l’emergència sanitària pel coronavirus, des dels serveis socials no hem parat. Hem notat més volum de feina, però intentem donar resposta a totes les demandes que ens arriben, sigui per la via que sigui.” A causa de les dificultats que la pandèmia està comportant en moltes llars i negocis, la regidora Núria Pi, de l’Ajuntament de Girona, explica que estan atenent gent que no havia estat mai vinculada als serveis socials i que, arran de la situació actual, s’ha vist obligada a acudir-hi. “Malauradament, hi ha persones que, de cop i volta, no tenen ni per menjar. N’hi ha que treballaven en l’economia submergida i han quedat sense ingressos. En aquests casos, habitualment donàvem un taló, però es triga dues o tres setmanes a gestionar-lo i ara els afectats no poden esperar tant temps”, hi afegeix Pi. És per això que, per agilitzar-ho, el consistori ha obert la línia d’urgència de la Covid-19. “Com que es va engegar d’un dia per l’altre i cal que l’atenció sigui ràpida, primer entregàvem els diners en efectiu al veí o a la família que ho necessitava. Es feia de manera informal i ara ho regularitzarem. Un cop s’autoritzi l’ajuda, al beneficiari se li donarà una targeta moneder, a la qual se li carregaran automàticament 30 euros a la setmana. Aquesta ajuda es pot complementar amb d’altres, com ara amb les cistelles que reparteix el Centre de Distribució d’Aliments.”
A Girona s’han tramitat unes 182 peticions dins la nova línia d’urgència de la Covid-19 i unes 148 ajudes ordinàries, mitjançant els talons. Entre els múltiples focus en què tenen els ulls posats, Pi enumera especialment l’atenció a la gent gran, a les persones sense llar i a les víctimes de violència masclista. La vuitantena de places al pavelló municipal de Palau II que es van habilitar per acollir ciutadans sense sostre estan plenes normalment cada dia. I en aquells casos en què la persona prefereix no dormir al recinte esportiu i vol rebre només algun servei en concret, se li proporciona, per exemple, a La Sopa.
Per part de l’oposició, la regidora Cristina Andreu, de Guanyem, comenta que insistiran per tal que “es reforcin considerablement els serveis socials, per no deixar ningú enrere”. Considera que caldrà “una reformulació total dels pressupostos”, allarga la mà al govern gironí de JxCat i ofereix la col·laboració de Guanyem per “repensar plegats uns comptes més justos”.
Reestructurar pautes
Al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa hi ha un equip d’entre deu i quinze persones que treballen presencialment a la seu, a porta tancada. La resta de professionals fan teletreball des de casa i s’ocupen de les intervencions habituals de manera telefònica, sobretot de l’atenció a les persones més vulnerables. Els que hi són presencialment s’encarreguen dels temes de suport, com ara l’enviament de les targetes moneder i l’expedició de documents. La directora, Teia Fàbrega, diu que les dues primeres setmanes de confinament el volum de feina va ser considerable perquè van haver de canviar l’organització dels serveis. Posa com a exemple que es va tancar el menjador social i van muntar un sistema per dur el menjar a casa dels usuaris, amb la col·laboració de la Creu Roja. A més, van atenent qüestions que van sorgint, com ara assegurar que tots els alumnes tinguin els mitjans necessaris per seguir el curs a casa.
“El volum de feina és important tant pel que fa a l’atenció i el seguiment dels usuaris que ja coneixíem –especialment els col·lectius d’alt risc, les persones grans soles o sense família, dones que són víctimes de situacions de violència masclista, i famílies amb molts membres i amb dificultats econòmiques– com per les noves demandes que ens han anat arribant”, especifica el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. És un organisme públic format per l’Ajuntament de Salt i el Consell Comarcal del Gironès, que gestiona els serveis socials de tots els municipis de la comarca, excepte la ciutat de Girona. L’ens, ràpidament, va haver de reordenar i estructurar la nova manera d’atendre, d’intervenir i de treballar per donar resposta a les situacions actuals i a les que aniran detectant: “Un esforç molt important en aquests moments va destinat també a trobar recursos diferents d’aquells als quals estàvem habituats, buscant sempre la millor solució per a la persona.”
LA FRASE
Solucions a demandes i a necessitats diferents
L’Ajuntament de Llagostera es planteja una taula amb regidors, tècnics i entitats socials per aprofundir encara més en com es pot contribuir des del món local
“Són temps complicats pels serveis socials. Hi ha demandes i necessitats diferents. Gent que no sap com pagar el lloguer, veïns a qui s’ha estroncat la feina, d’altres que no cobren cap prestació... Tenim peticions de tot tipus.” Ho relata Anna Viñas, la regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Llagostera, on hi ha unes 125 famílies que reben el servei del Banc d’Aliments que hi ha al municipi, a través de Càritas. “En èpoques normals, hi ha menys usuaris, i ha augmentat la periodicitat de l’ajuda que s’hi ofereix. Mentre que alguns dels beneficiaris abans hi anaven a buscar menjar un cop al mes, ara hi van cada quinze dies. I amb botigues de la població, des del consistori preparem lots de productes frescos amb carn, peix i verdures... i els entreguem a gent gran o a famílies a les quals, ja amb anterioritat, fèiem un seguiment des dels serveis socials.”
Viñas destaca la valuosa tasca del personal sanitari, si bé lamenta que els professionals del món social solen ser “els eterns invisibles”: “Fan una feina brutal. Són a la trinxera, parant el cop. M’agradaria reclamar que se’ls donés una visibilitat o un reconeixement que moltes vegades no tenen. Som al peu del canó i rebem un cop de mà del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt.” La regidora, alhora, agraeix la predisposició de la ciutadania. “Quan vam activar la xarxa de voluntariat, el primer dia ja s’hi van inscriure unes seixanta persones. Al web de l’Ajuntament hem penjat dos formularis: un per apuntar-se per ser voluntari i l’altre perquè els veïns ens facin saber si tenen alguna necessitat. Si els cal un cangur, algú que els vagi a comprar, etc.”
I amb vista a la post-emergència, Viñas avança que, quan s’acabin de concretar les ajudes de la Generalitat i de l’Estat, es vol fer una taula participativa amb tots els regidors i regidores de Llagostera, els tècnics i les entitats per aprofundir encara més sobre com es pot contribuir des del món local.