TESTIMONIS, PROPOSTES I ENTRETENIMENTS
Per quedar-se a casa
El Punt Avui ofereix dues planes diàries amb testimonis ciutadans sobre com passen aquests dies de confinament
Cuineres, escriptores, músics, professors...diferents ciutadans de Catalunya desfilaran cada dia en la nova secció d’El Punt Avui per explicar com afronten el confinament i cm els ha alterat el dia a dia.
“No oblidem que la contaminació pot agreujar la pandèmia”
“S’ha demostrat que molts podem treballar des de casa i comprar a prop de casa, una opció saludable que crea comunitat i genera riquesa al barri. Amb el desconfinament es parla que l’ús del cotxe privat repuntarà per por als contagis, però s’ha d’insistir que la contaminació és un element que ha agreujat la pandèmia a molts llocs, i no oblidem que accelera el canvi climàtic. Cal apostar per les polítiques de mobilitat i transport públic i repensar inversions com ara ampliacions d’aeroports, autopistes i més variants.”
“Som la generació política a qui toca pensar aquest renaixement”
Són 2/4 de 8 del matí. Obro els ulls, la joia de viure i, de cop, com un clic automàtic: “Oh no, el coronavirus!” A partir d’aquí, dutxa –d’aigua calenta–, cafès –tots els del món– i la nova normalitat: ràdio, tele, internet i les videoreunions. I pensar, sobretot pensar. Som la generació política a qui toca transformar cap a bé aquest canvi brutal i sobrevingut que encara estem desxifrant. Pensar i pensar. Hem de projectar futurs. I el futur serà tecnològic, verd, perdurable, de qualitat i a la mesura humana. Com el renaixement.
“No saber en quin món viurem m’inquieta i alhora m’estimula”
“El confinament m’agafa a mitja mudança: sol, en un pis mig buit i, durant temps, sense connexió a internet. Això vol dir moltes hores d’introspecció, lectura, reflexió i recerca en un moment de gran incertesa. Molts dels projectes que duia entre mans s’han aturat o, directament, s’han cancel·lat. No saber en quin món viurem quan això s’acabi m’inquieta però alhora m’estimula. El sector cultural en sortirà perjudicat i això ens obligarà a reinventar-nos. Una oportunitat forçada que, així i tot, hem de saber aprofitar.”
“La tristesa no es cura amb purpurina”
“He fet per primera vegada cafè a casa. S’ha mort el pare d’un amic. Morir és tornar al principi on érem abans d’existir i m’he recordat de la frase que va dir el Dadà quan tenia vuit anys: “El més important del món és que no et moris.” Cridar l’ànim amb consideració, la tristesa no es cura amb purpurina, no s’aixeca hissant la bandera dient tot anirà bé. Tot no ha anat bé. Més llavors i menys voltors. La cultura està fatal, no es reguen les flors a les branques de l’arbre, són les arrels que necessiten l’aigua. Live is life.”
