Per quedar-se a casa

“Estic confinat amb la meva filla Irene a Manresa; té vuit anys i compartim l’interès per la família i l’entorn, la cuina i les conseqüències de la Covid-19. Ella viu pendent de classes virtuals, deures, videotrucades amb les amigues, sèries de Netflix, el Cobi (el gos)... I jo, molt pendent de les decisions que van prenent ajuntaments i governs, fent moltes videoconferències i trucades diàries amb companys del partit i de la societat. He llegit moltes biografies i he escrit moltes reflexions dels últims anys. Els dies passen volant, em falta temps.”

“Les jornades són llargues però ara el cotxe no es mou de davant de casa. Només un dia ha fet el viatge que abans era diari, 250 km de Palafrugell a Barcelona i tornar. Les reunions s’inicien aviat i gairebé sempre amb el comitè de crisi d’ERC per fer seguiment de la pandèmia i ajudar, aportar expertesa o liderar iniciatives quan es pot, i quan no, fer d’altaveu de les del govern. Tot acaba tard, amb reunions de comunicació o del grup. Zoom, Teams o Jitsi són nous companys de viatge... Molta feina, amb un fi: ajudar a sortir-nos-en.”

“Sense teatre en viu, recuperem obres per internet. Algunes no les havíem vistes; d’altres són una meravella, com Dues dones que ballen, amb uns primers plans de la Lizaran... que són impagables! Sovint el teatre ens dona tema de conversa, però aquests dies n’han sortit d’altres: vaig estar ingressada del 26 al 31 de març al Sagrat Cor, aliè a la Covid-19.. L’ingrés va ser un caos. Em va alegrar tornar a casa. Ara sortim a l’hora que ens toca, però ens empipa veure tanta inconsciència. Tenim moltes ganes de tornar al teatre, ni que sigui amb la mascareta d’en Canadell!”