L’avi, al centre
L’entitat Sumar reivindica el model d’atenció personalitzat al Parlament
Dona suport a la residència de Cassà i a l’Espai Orpea a Girona
La pandèmia ha fet aflorar les mancances i vulnerabilitats del model tradicional que es manté en moltes residències. En aquest sentit, l’entitat Sumar , de la qual la Diputació de Girona és sòcia, va exposar el seu model d’atenció personalitzat a la comissió telemàtica del Parlament la setmana passada. Es tracta d’un model implementat en els països nòrdics anomenat ACP (atenció centrada en la persona). “Posem l’avi en el centre de totes les decisions”, assenyala el director general de Sumar, Estanis Vayreda. “Fugim d’una organització marcada per horaris –ara toca dutxes, jocs, per exemple– i entenem que les residències són espais per viure i no per morir.” En aquest sentit, explica Vayreda, “els professionals s’adapten a les preferències i gustos dels usuaris”. Per implementar aquest model, una nova mirada a les residències, enteses com a llars, Estanis Vayreda remarca que aposten per redissenyar l’estructura arquitectònica i organitzar una residència gran en “petites cases amb un màxim de 17 avis”. És el model de futur i estem fent moltes consultories amb ajuntaments en aquest sentit”, assenyala.
Inexperiència del sistema
Sumar gestiona a les comarques gironines les residències de Sant Hilari Sacalm (Selva) i Ribes de Freser (Ripollès), i en aquesta crisi hi ha afegit el suport a altres equipaments com la residència Sant Josep de Cassà de la Selva i l’Espai Orpea a Girona, per encàrrec del Departament de Salut, que ha acollit gent gran amb símptomes lleus de Covid-19. Per altra banda, han adquirit 325 tests PCR i 440 tests ràpids, que s’han afegit als 300 tests PCR cedits per Dipsalut. També han extremat mesures preventives a les dues cases d’acollida per a dones víctimes de violència masclista i els set serveis d’atenció domiciliària que gestiona Sumar.
“L’element sort hi és. De les residències que tenim, a totes treballem de manera molt similar i apliquem el mateix protocol, i en el cas de Sant Hilari hem tingut casos i morts”, reconeix Estanis Vayreda. “Depèn molt dels casos en els municipis; no és que la Covid-19 surti de la residència, el porten els professionals o familiars que entren i surten. Hi ha una relació directa entre els territoris on hi ha hagut casos molt aviat i és molt fàcil que la residència s’hagi infectat; és el que ens ha passat a Sant Hilari”, explica. Vayreda també assenyala la manca d’equips de protecció a l’inici de la crisi i “la inexperiència de tot el sistema”.
Sumar es va crear el 2008 com un instrument a l’abast del món local per gestionar el creixement dels serveis socials. El model és de gestió directa, “però no a través de personal propi de l’Ajuntament sinó d’una empresa pública”, remarca Vayreda. És l’única en l’àmbit dels serveis socials a Catalunya. Els ajuntaments o consells poden comprar accions de l’empresa pública i així poder encomanar a Sumar els serveis que facilita, com ara servei d’atenció a domicili, residències, centres de dia... “És l’opció que tenen els alcaldes, d’una empresa pública de confiança, que ajuda en aquest àmbit, per exemple, ajuntaments petits”, afirma, fent referència al centre de dia de Portbou.
