Estrasburg condemna França pel desallotjament de gitanos

Targeta vermella de la justícia europea a la política francesa contra els gitanos. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat França pel desallotjament d’un campament de famílies de nacionalitat romanesa i d’ètnia gitana al nord de París. Uns fets ocorreguts el 2013 quan Manuel Valls, ara regidor a Barcelona, dirigia el Ministeri de l’Interior. Segons la sentència del tribunal d’Estrasburg, publicada abans-d’ahir, l’Estat francès va violar els articles vuitè i tretzè del conveni europeu de drets humans. És a dir, els referent al dret a la vida privada i familiar i al recurs judicial efectiu.

Després de set anys d’un complex procés judicial, el TEDH condemna finalment el polèmic desallotjament de 140 gitanos, entre les quals una cinquantena de nens. El 2 d’abril del 2013, la prefectura de la Seine-Saint-Denis va ordenar-ne l’expulsió, en només 48 hores, d’un campament informal de caravanes a la Corneuve, al nord de la regió parisenca. Sense cap proposta d’un altre domicili per allotjar-les, la majoria de les famílies van abandonar-lo per la seva pròpia voluntat i van instal·lar-se en un altre campament, tot i que algunes asseguren aleshores “haver dormit al carrer o en vehicles”, segons la sentència. Set dels afectats, però, van denunciar els fets al tribunal d’Estrasburg, i ara aquest ha condemnat l’acció de l’administració francesa.

La sentència estableix que “les autoritats tenien en principi el dret d’expulsar els denunciants que ocupaven de manera il·legal un terreny comunal”. Tanmateix, el breu període, de només 48 hores, en què s’havia d’aplicar l’ordre d’expulsió va provocar que “no se’n tinguessin en compte les conseqüències”, la qual cosa va comportar que es violés el seu dret a la vida privada. Per exemple, amb la possible alteració de l’educació dels nens d’aquelles famílies que anaven a escola al departament de la Seine-Saint-Denis, un dels més pobres del país.

No obstant això, el TEDH no considera que aquella acció representés “un tractament inhumà i degradant”. A més de condemnar França, la sentència demana una indemnització de 7.000 euros per a cadascun dels denunciants. “Després d’haver sofert moltes altres expulsions a més d’aquella, és el mínim”, va reaccionar després del veredicte Manon Fillonneau, delegada general de l’associació Romeurope, que a Twitter es preguntava: “Quines lliçons traurà el govern d’aquesta condemna?”

El 2013, seguint l’exemple del conservador Nicolas Sarkozy, el govern del socialista Jean-Marc Ayrault va aplicar una estricta política contra els campaments de gitanos, simbolitzada pel discurs ferri de Manuel Valls, aleshores ministre de l’Interior. Fins a 20.000 gitanos van ser expulsats aquell any de les seves residències informals. I el cas de la nena Leonarda Dibrani va indignar l’opinió pública i va accentuar el divorci entre el president François Hollande i l’esquerra francesa.