Marina Castro
Psicoterapeuta sexual i de parella
“Els petons formen part essencial del sexe”
“En el moment que t’asseus a fer un cafè amb una altra persona, en el moment que no hi hagi mascareta, assumeixes que hi pot haver un risc de contagi”, explica Marina Castro tot recordant que en la postpandèmia haurem d’aprendre a conviure amb un risc afegit a l’hora de mantenir relacions sexuals.
“És cert que és un risc de contagi fer-se petons. Però tenir sexe sense petons serà sexe d’una qualitat tan baixa que potser no valdrà la pena”, reflexiona la psicoterapeuta sexual i de parella. Afegeix que “hi ha altres maneres de contagiar-se”. Si parlant a un pam hi ha un percentatge de risc de contagi, amb els petons és una mica més alt”, remarca. Per Marina Castro, s’assumirà com una malaltia més: “Quan tens sexe amb una persona assumeixes els riscos i fas el possible per no contagiar-te.” I recorda que la majoria de la gent “quan practica sexe oral no fa servir mitjans de protecció”.
I fa una reflexió final: “Si per no agafar la malaltia vol dir que hem de viure tancats a casa, aïllats i sense relacionar-nos amb la gent que estimem, potser assumirem que el percentatge de risc que hi ha em val la pena; hi ha franges d’edat amb taxes de mortaldat amb accidents de cotxe i bé agafem el vehicle per anar a treballar.”
“Les emocions es poden connectar en la distància”
“Tots som conscients que aquesta crisi és molt dura. I d’una manera o altra ens tendim a unir. La Covid-19 també deixarà molta unió, objectius per recuperar persones que teníem oblidades o no els havíem dedicat temps”, assenyala la coach i conferenciant Joana Frigolé. Recorda que a partir del 14 de març, “cadascú va quedar confinat en un moment de la seva realitat. I per tant tal com estaven les seves relacions.” I en les seves sessions de coaching ha pogut detectar que els comportaments que ja no funcionaven abans del confinament s’han mantingut també en els mesos de reclusió imposada. Remarca que hi ha confinats que ho han viscut sense neguits ni ansietat, si bé recorda que el procés s’ha viscut en positiu o en negatiu en funció de les situacions particulars de salut i econòmiques. Així indica que tots els sectors que han estat a primera línia com els sanitaris, treballadors de les residències geriàtriques, “o més ignorats, com les caixeres de supermercat, han quedat aclaparats per l’emergència”: “Quan tot això acabi caldrà asseure’s per veure si s’ha viscut amb equilibri emocional i què hem après de nosaltres mateixos”, destaca. Frigolé ha estat treballant amb aquests col·lectius. També apunta al sector del turisme, que s’haurà de reinventar, i les implicacions emocionals que suposa.
