Un 84% de les demandes a Càritas són per a aliments
Els ajuts econòmics en aliments i habitatges es van triplicar respecte al 2019 i van arribar a 1.842 famílies
Alerta d’una crisi “extensa i greu” i reclama acords polítics per a la “reconstrucció social”
Una crisi social sense precedents. L’informe presentat ahir per Càritas conclou que la meitat de les llars ateses els últims mesos ho han estat per primera vegada i que moltes persones s’han vist obligades a tornar a demanar ajudar per menjar i pagar el lloguer. Un 84% dels sol·licitants tenia la urgència, però, de demanar per menjar. Aquestes ajudes s’han multiplicat arran de l’emergència. Càritas de Barcelona va atendre d’abril a maig 5.056 llars i 10.710 persones en serveis de primera resposta per la Covid-19, el doble que en el mateix període del 2019, quan van ser 2.369 llars i 4.660 persones. En el conjunt de Càritas parroquials i arxiprestals, la distribució d’aliments en espècie arribava a 11.387 llars i 18.074 persones.
“Feia anys que no vèiem créixer amb tanta força les ajudes a l’alimentació, i això ens preocupa”, indicava el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, que alertava d’una situació que es pot complicar encara més els pròxims mesos si més persones veuen perillar el seu lloc de feina. Una crisi que serà “més extensa i és més greu” de la que ja s’arrossegava des del 2008 i que ja s’ha deixat notar entre els col·lectius més vulnerables quan per culpa del virus s’ha paralitzat de cop l’economia. “No només han perdut la feina, sinó les possibilitats de tirar endavant i de superació, preocupats pel seu futur”, assenyalava Busquets en un panorama desolador per a 2,5 milions de persones que viuen en situacions d’exclusió de social i precarietat laboral.
La crisi sanitària ha deixat les entitats socials afrontant l’emergència a primera línia. “Potser no s’hagi arribat a tothom, però calia coordinar-se entre tots i amb serveis socials per derivar els qui més ho necessitaven”, reconeix el director de l’entitat, que en els pitjors moments de la crisi es veien desbordats atenent una mitjana de 200 trucades diàries.
Els ajuts econòmics en aliments i habitatges van arribar a 1.842 famílies, el triple que el 2019 (603). Dels 93.065 euros en ajudes d’alimentació de l’any passat, s’ha passat, en el mateix període del 2020, a 311.657, mentre que els d’habitatge van passar de 254.429 euros a 446.741.
“Ara és el moment de buscar acords polítics per a la reconstrucció social”, reclamava ahir Busquets amb una especial atenció a la complementació de les prestacions de l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania, que permeti ampliar la cobertura a més col·lectius i fer que siguin compatibles amb els ajuts a l’habitatge. “Les famílies no volen un subsidi per sobreviure, volen un treball per viure”, hi afegia reivindicant més polítiques actives d’ocupació.
La responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Míriam Feu, advertia que es parteix d’una crisi social “mal resolta” que l’any passat ja es va agreujar amb 16.638 llars ateses, on vivien 32.729 persones, un 26% més que el 2018. “Es mantenen les desigualtats amb col·lectius invisibles”, advertia Feu respecte a les persones immigrades, que van passar d’un 34% del total a un 44%. La majoria eren persones que fugien de situacions de conflicte, i per increments destaquen els provinents de Colòmbia, el Perú i Veneçuela. Sense la documentació no es poden acollir a les ajudes i un 66% viuen en condicions no dignes, en què destaca especialment el fenomen del relloguer. “N’hi ha que estan amb familiars compartint pis, però d’altres no es coneixen i temen que els puguin fer fora”, remarca Feu.
En la presentació de l’informe es van avançar alguns detalls d’un estudi fet per Càritas a prop de 500 famílies ateses en aquesta crisi. L’enquesta revela que una de cada quatre llars ateses no té cap ingrés, quan abans de la crisi de la Covid-19 no arribaven a una de cada 10. A més, 2 de cada 5 no poden fer front a les despeses d’habitatge. Els ingressos procedents de l’ocupació formal han caigut un 42% i els de l’ocupació informal, un 73%, mentre que un 41% de les llars han reduït la despesa en menjar i no poden portar una alimentació equilibrada i un 24% han deixat de comprar medicaments que necessitaven. A més, les llars amb pobresa severa –menys de 457 euros– han augmentat 20 punts percentuals, fins a arribar a un 67% de les llars ateses, i la pobresa relativa –menys de 915 euros– ho han fet cinc punts, fins a un 86% de les llars que han rebut atenció.
Fer que dos metres no siguin res
Càritas, que engloba les deu Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya, ha llançat la campanya conjunta Càritas, a 2 metres de tu per fer-se visible a persones que necessiten ajuda i, alhora, a potencials voluntaris que vulguin col·laborar. Agafant el distanciament social dels dos metres es vol reflexionar sobre la necessitat, “ara més que mai”, de col·laborar i d’estar a prop dels que ho necessiten, tot i mantenir les distàncies físiques. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, va destacar en la presentació que l’Església “ha mantingut oberta la seva porta en aquesta crisi” a través de la solidaritat, als hospitals i en les oracions. “S’ha tornat a ajudar en la primera necessitat i s’ha mirat d’arribar a tothom, sense diferències”, hi afegia, en uns mesos que han estat “una realitat dura, però també esperançadora”. L’arquebisbe cardenal ha demanat a les “administracions” i “als polítics” que vagin “units” per superar la crisi, i ha posat l’exemple de les nacions europees després de la Segona Guerra Mundial per al projecte de pau i prosperitat que acabaria sent la Unió Europea.