El turista estranger es farà esperar
Al Prat arriben 40 vols d’Europa i d’altres punts de l’Estat, molt per sota del miler de vols habituals en un diumenge d’estiu
Els primers francesos que travessen el pas fronterer se centren a comprar a la Jonquera i el Pertús i comencen a arribar a segones residències
Amb comptagotes van començar a arribar estrangers ahir a Catalunya, un cop reobertes les fronteres a partir de la mitjanit. A l’aeroport del Prat van aterrar 40 vols de l’espai Schengen, provinents de ciutats com Dublín, París, Londres, Brussel·les i Frankfurt, i d’altres punts de l’Estat. Van operar a la T1 del Prat, entre enlairaments i aterratges, 80 vols, xifra que contrasta fortament amb el miler diari que operen al Prat un diumenge d’estiu. No va haver-hi creuers al port de Barcelona, únicament ferris, i els pocs turistes que van arribar ahir al port ho van fer a bord d’un ferri provinent d’Itàlia.
Per carretera, als punts fronterers de la Jonquera (AP-7) i el Pertús (N-II) la circulació era fluida i lluny de cap col·lapse. Segons el Servei Català de Trànsit, fins al migdia havien entrat per la Jonquera 3.502 vehicles, mentre que n’havien sortit 1.562. A l’autopista, l’agència ACN recollia que durant tot el matí la policia francesa aturava els vehicles que entraven a França i demanaven documentació. Però, en canvi, en el pas des de la Catalunya del Nord cap al sud, la policia espanyola es va retirar a quarts de vuit del matí. Amb tren no van arribar ahir turistes estrangers, ja que els trens d’alta velocitat entre Barcelona i París no recuperaran els viatges fins a l’1 de juliol.
L’etapa de represa, com a mínim pel que fa a l’arribada de turistes, serà llarga. Cada any visitaven Catalunya uns 20 milions d’estrangers, però el govern admet que enguany la caiguda pot oscil·lar entre el 41 i el 53%, incloent-hi els de la resta de l’Estat. La consellera del ram, Àngels Chacón, reconeixia ahir que “estaria contenta si vinguessin 10 milions de turistes estrangers, la meitat del que és habitual”. Recordava que el turisme representa el 12% del PIB català i va demanar no menystenir-lo perquè “no hi ha cap altre sector que generi tants ingressos”.
Aquesta tímida arribada de turistes el primer dia d’obertura de fronteres es va traduir en una jornada molt tranquil·la als punts més turístics del centre de Barcelona. A la parada del l’Aerobús, que connecta la plaça de Catalunya amb l’aeroport del Prat, una filera de taxis esperava, immòbil. Un dels taxistes, el Vicente, explicava resignat: “En vuit hores, des de les vuit del matí, només he fet tres serveis i cap d’ells al Prat. En total, 34 euros.” A pocs metres, a l’oficina de turisme confirmaven: “No hem vist pràcticament cap turista.” Una afirmació que corroboraven en un parell de quioscos de la Rambla i que es feia evident en llocs com les places de Sant Jaume, la Catedral i Felip Neri, on es podia passejar amb una tranquil·litat que feia molts estius que no es trobava en aquests indrets.
“Tothom és a la platja”, assegurava el responsable de la cabina de l’ONCE de la plaça de Catalunya. I sí: la Guàrdia Urbana va tancar a mitja tarda els accessos a les platges de Sant Martí, Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Llevant i Sant Miquel, per l’excés d’aforament. En platges properes com Castelldefels l’afluència va ser alta durant tot el dia.
Incertesa a la Costa Brava
La represa i l’anunci sobtat de la reobertura de la frontera francesa havien posat en tensió els comerços de la Jonquera i el Pertús per una possible allau de visitants que generés col·lapse. Però a mig matí hi regnava una certa tranquil·litat angoixant per als negocis, on tot just es mantenia el flux de vendes de tabac i begudes alcohòliques. El president dels comerciants del Pertús-la Jonquera, Bruno Comas, reconeixia que no havia vingut “ningú” i ho atribuïa a la confusió sobre l’anunci de dates, a les 0 hores del 21 de juny, que podia ser interpretat, alhora, que la frontera no s’obriria fins passada la mitjanit del diumenge.
A la costa, per bé que en les darreres setmanes hi havien anat arribant alguns francesos de segones residències, ahir l’estampa era ben plàcida. A la platja de Roses hi havia metres quadrats de sobra, i entre els banyistes abundaven els veïns –també alguns francesos, però residents habituals– i visitants empordanesos. I la tònica es mantenia a les terrasses –algunes desertes– i els carrers del nucli antic. La visita a la Ciutadella encara roman tancada, com la majoria d’hotels del front marítim. I tot i l’arribada d’alguns vehicles amb matrícula francesa, encara eren clara minoria, quan teòricament, a hores d’ara, estarien disputant la paritat.
En Joan, comerciant d’articles de temporada i records en un dels molts negocis del nucli antic, lamentava que la temporada serà curta: “Juliol i agost, amb prou feines, i amb això l’hivern es farà molt llarg, amb rebrots o sense.” Des de mitjan maig, quan van poder obrir, ha estat fent “caixes de 10, 5 o 15 euros diaris”. I ahir la cosa es començava a animar mínimament. Molts francesos, però, entraven sense mascareta, perquè a l’estat veí no són obligatòries. Un altre maldecap. Roger Vila, de la sucursal de Finques Onyar, també explicava: “El 80 o 85% de lloguers de temporada són de francesos o belgues”, i enguany, tot i que la situació ha revifat en els darrers dies, tenen només un 20% de les reserves que serien habituals.
