“Sembla que hagin passat dos anys”

Els esportistes professionals han viscut una situació mai vista en les seves trajectòries durant aquests mesos. El confinament va ser per a tothom. No hi va haver excepcions, a diferència d’altres països. “Si m’hagués quedat tancada en algun lloc de França, per dir un lloc, hauria pogut sortir a entrenar-me cada dia, però a Banyoles he hagut d’estar-me sí o sí a casa”, explica Esther Guerrero, la millor atleta de Catalunya dels últims anys, olímpica en els Jocs de Rio i que va començar l’any amb els dos ulls mirant cap a Tòquio. Per a una esportista o persona com ella, que gaudeix no només de l’entrenament a l’aire lliure sinó de la llibertat que suposa fer voltes a l’Estany, aquests mesos han estat una eternitat. “Recordo una entrevista que em vau fer vosaltres al principi i en què parlava del repte psicològic que suposava resistir tot allò. Sembla que hagin passat dos anys des d’aquell dia.”

Avui assistim a un retrobament ben especial. Guerrero en té molts de pendents, sobretot amb l’equip d’entrenadors i preparadors que han aconseguit portar-la a l’elit de l’atletisme internacional. Víctor López, el seu preparador físic, ha estat pendent les 24 hores al dia del seu estat físic, però no és el mateix la via telemàtica que la directa. “Hi ha dubtes que mai no podem resoldre al cent per cent, encara que passem vídeos per Youtube o fem llargues conferències telemàtiques”, explica López, una de les persones de confiança de l’atleta juntament amb l’entrenador manresà Joan Lleonart, amb el qual espera coincidir finalment la setmana vinent en una estada d’alçada a Andorra, país que va obrir diumenge passat les seves fronteres.

La banyolina relata com s’ho ha fet per mantenir un mínim estat de forma a casa seva: “La planificació d’en Víctor i en Joan s’ha adaptat molt a la situació de confinament. Vam aprofitar que estava tancada per fer un entrenament molt específic perquè és cert que em posava a córrer com molta gent sobre una cinta però la manera de moure’m o desplaçar-me no és la mateixa, i em costava anar ràpid. A mi el que m’agrada és sortir, no estar tancada.”

López, amb tot, adverteix que en la fase de desconfinament en què ha entrenat Guerrero no tot està permès, i caldrà anar amb compte. “Ella és una atleta de pista, però encara no n’ha fet, i haurà de vigilar molt quan s’hi posi perquè el perill de lesions musculars és molt gran.”

El calendari internacional d’atletisme ha saltat pels aires. És ben sabut que els Jocs Olímpics, el gran objectiu no només de la banyolina sinó de tots els grans atletes, s’han ajornat fins al 2021 i és difícil saber si la Diamond League, que és com la Champions de l’atletisme, es podrà reprendre normalment. “Comença a finals de l’agost, però no tenim clar quines condicions de seguretat hi haurà per poder-hi anar.”

En la trobada, el preparador admet que en confirmar-se el confinament va haver de reorganitzar tota la preparació de la banyolina. “L’horari, per exemple, era molt important. Saber quan podria fer cada cosa. Una altra preocupació evident era la manca d’activitat quotidiana que tots tenim quan estem tancats. Ella és una persona molt activa, també treballa al CN Banyoles, tot el dia va amunt i avall, i de cop i volta ens vam trobar en un espai molt reduït on la tendència de les persones és a estar més estona assegudes. Havíem de vigilar-ho i ajustar al màxim els entrenaments”, explica López. Guerrero, almenys, ha pogut fer entrenament “simulat” d’alçada gràcies a la cambra d’hipòxia que té a casa seva. El preparador reconeix que la tenen monitoritzada totes les hores: “Cada matí puc veure com està de fatiga i el nivell de forma, i durant el dia puc observar les variables fisiològiques dels seus entrenaments, el ritme en què els ha completat o les freqüències cardíaques.”

L’atleta assumeix les instruccions que li arriben cada dia del seu entrenador i el seu preparador, però admet que el que ella vol, per sobre de tot, és anar a córrer i fer sèries a l’estany i albirar la competició. “En la situació actual ningú vol fer curses o mítings a Espanya. Al pas que anem haurem de ser els mateixos atletes els que organitzem alguna cosa més local per mantenir-nos en forma i fer marques.” La nova data fixada en el seu calendari particular és l’1 de desembre, quan es reactivi la classificació olímpica.