“Es confon aliment processat amb aliment insà”

Són el que s’anomena productes de conveniència, plats precuinats industrialment però als quals s’han aplicat coccions molt similars a les que s’usen en l’àmbit domèstic. La virtut que tenen és que, un cop es vulguin consumir a casa o en una residència de gent gran, només cal reescalfar-los i adquireixen unes característiques nutricionals molt similars a les d’un producte fet al moment.

Pot anar adreçat perfectament a famílies o a qui sigui, sense cap problema. Però el que ens trobem amb els productes de cinquena gamma és que la gent gran, històricament, n’ha quedat arraconada. No s’ha tingut en compte que les seves necessitats quedin ateses amb els productes d’aquest tipus que les empreses treuen al mercat, i per això hi posem èmfasi. Per exemple, la gent gran té problemes pel que fa a la textura dels aliments, hi ha textures que no s’adapten a les seves necessitats, pels problemes que poden tenir a l’hora de mastegar o d’empassar. El projecte busca desenvolupar productes elaborats, cuinats i envasats, que siguin aptes i aportin el valor nutricional necessari a aquest sector de la població.

El que planteja el nostre projecte és fer una anàlisi nutricional de quins aliments són els més adequats per ajustar-se a les necessitats de la gent gran i, a partir d’aquí, desenvolupar productes que tinguin les qualitats organolèptiques òptimes i que es conservin degudament el temps que convingui.

D’exemples concrets no en podem donar perquè forma part de la confidencialitat del projecte. Però, per a la gent gran, un dels aspectes importants és la presència de col·lagen a la dieta. És indicat per enfortir les articulacions i prevenir els dolors articulars. Alguns productes carnis contenen aquest col·lagen i del que es tracta és de facilitar un tipus de plat precuinat que sigui òptim per a les especificitats de la gent gran, per exemple, presentant-lo en forma de mandonguilles o d’hamburgueses.

En els plats preparats ens trobem sovint productes que contenen additius o substàncies que poden generar un recel en el consumidor perquè no els coneix. En la cinquena gamma es busca que l’etiqueta sigui molt transparent, per donar confiança que allò són matèries primeres molt similars a les que es podrien consumir a casa, i això es trasllada a tot el procés. Es cuinen els plats en un obrador industrial però de manera similar a com es faria en una cuina de casa.

No, no seria correcte plantejar-ho així. En tot cas això es podria dir dels aliments de quarta gamma, que són aquells que només s’han rentat o pelat abans d’envasar-los i comercialitzar-los. Els de cinquena gamma han estat sotmesos a una cocció, són productes mínimament processats.

No ben bé. Es confon el terme aliment processat amb aliment insà. Que estigui processat no vol dir que sigui insalubre o poc nutritiu. Al cap i a la fi, cuinar no és res més que una forma de processament. Quan mires l’etiqueta i hi ha molts ingredients que no coneixes, valdria més parlar d’aliment formulat. O d’ultraprocessats, que són aquells aliments que porten un excés de sucres, de sal o d’additius, i que no responen a les necessitats alimentàries que tenim.

El nom fa la cosa i sembla que processar els aliments sigui negatiu. En realitat, els aliments es processen des que vam ser capaços de dominar el foc, que facilita la digestió de l’aliment i ens permet aprofitar-ne les bondats i els nutrients. Si ens ho mengéssim tot cru, malament.