La “guarda compartida” dels fills s’adapta

Els tribunals catalans –les audiències provincials i les sales civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)– mantenen una “actitud favorable” a la custòdia compartida dels fills perquè “fomenta la igualtat de drets i deures entre progenitors que se separen”, i el més innovador és que trenquen “l’automatisme” de fixar un repartiment del temps “aritmètic” (setmanal o cada quinze dies), com es realitza a escala estatal, i afavoreixen un “sistema més flexible, adaptat” als horaris laborals dels pares. Així ho expressa el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en la Guia de criteris d’actuació judicial en matèria de custòdia compartida, on s’analitzen resolucions i es donen pautes als jutges.

Els “avenços” dels tribunals catalans s’atribueixen a la legislació autonòmica (la llei del 2010 que actualitza el llibre segon del Codi Civil, de la persona i la família) perquè ha regulat la custòdia compartida, a la qual anomena “guarda compartida” per donar més importància a la responsabilitat de cura i atenció dels menors. Per exemple, s’adapta la custòdia d’un pare que té horaris nocturns certs dies.

En aquest sentit, la comissió d’igualtat del Poder Judicial que ha elaborat la guia, considera “urgent” que es reguli per llei la “corresponsabilitat parental” (com ja han fet comunitats amb lleis forals), a més de la formació de jutges especialitzats en família. S’indica que dels 5.412 jutge a l’Estat espanyol el 2018, només 143 eren exclusius de família, mentre uns 1.186 van resoldre casos que afecten menors i els seus progenitors.

El CGPJ també urgeix que els jutjats civils i els penals estiguin “millor connectats” per saber els casos de violència masclista i protegir el menor. La llei fixa que “si s’aprecia” violència masclista s’ha d’excloure la custòdia sense que sigui necessària una condemna. El TS, però, ha resolt que “ l’alta conflictivitat” entre pares, si no afecta els fills, “no exclou” les visites.