Societat

FLAVIÀ BOLEDA

HA CREAT UNA PLATAFORMA PER DONAR SUPORT I INFORMAR A PERSONES AMB DISLÈXIA

“La dislèxia pot ser vista com un valor i també com una habilitat”

Als 17 anys li van diagnosticar dislèxia. Del seu grau en màrqueting i publicitat n’ha sortit el projecte Ohla, una eina i una plataforma per divulgar la realitat d’aquest trastorn

Disset anys és molt tard per descobrir que una persona té dislèxia?
Sí, és un mica tard. No es va observar ni al centre de primària ni al de secundària. Però quan vaig tenir el diagnòstic la meva vida va fer un gir de 360 graus, sobretot des del punt de vista acadèmic. Sense saber que tenia dislèxia vaig arribar a primer de batxillerat. Les matèries específiques m’anaven bé, però en assignatures com el català anava molt just. Fins i tot em van recomanar deixar-ho i fer un cicle formatiu. Quan vaig saber que tenia aquest trastorn, que té una afectació mínima en la persona, em van fer un pla individualitzat i tot va canviar; en cas contrari no sé si m’hauria tret el batxillerat.
I ara acaba el grau en màrqueting i publicitat, del qual surt el projecte Ohla?
Sí, en el projecte final de grau ens van demanar que dissenyéssim la nostra marca personal. I jo vaig arribar a la conclusió que la dislèxia i tot el que comporta em podia definir. Vaig crear un storytelling, una peça de nou minuts en què vaig parlar de la meva experiència, de com es podia veure com una marca personal i com em permetia parlar de les meves habilitats i les meves aptituds.
La dislèxia vista com un valor i una habilitat. És una visió diferent i una mica impactant?
És una idea inspirada en la frase de l’artista Olafur Eliasson, que va dir que “l’art és l’habilitat de veure els que altres no veuen”. Doncs la dislèxia, mirada des d’un punt de vista positiu i optimista, pot ser interpretada com una manera diferent, que podem oferir els que la tenim, de veure les coses. Això ens dona valors i uns tipus d’habilitats que altres persones potser no tenen. És com tenir la fantasia de poder escriure o llegir paraules desordenades. És clar que hi ha molts nivells de dislèxia i que tot s’ha de treballar moltíssim, però crec que és bo presentar-ho precisament com un repte que ens pot fer treballar més i oferir una visió diferent pel fet de saber que les coses no són sempre com les veuen els altres.
Al projecte va decidir posar-li un nom amb una paraula, diem-ne, mal escrita?
Sí! El projecte porta per nom Ohla, una paraula que tothom coneix i entén però que una persona amb dislèxia pot escriure així, girant les lletres i fins i tot amb un altre ordre. Però els que la llegiran sabran exactament el que els està dient.
I presenta el treball de fi de grau, que s’ha convertit en un projecte de difusió i divulgació sobre la dislèxia?
Sí, primer va ser senzillament el meu de TFG, però per assegurar que estava ben presentat el vaig fer corregir per la meva professora de català de batxillerat, a la qual li va agradar la idea de fer un web on un noi jove parla sense embuts del seu món amb la dislèxia. Així, Ohla va començar el seu recorregut, ja que altres persones s’hi van interessar per fer-ho servir com a eina pedagògica. Cal recordar que la realitat de la dislèxia està encara molt amagada, que sí que se sap que persones que ho tenen són metges, artistes o científics. Però segueix essent un trastorn específic de l’aprenentatge que es calcula que tenen un 6% dels alumnes de l’Estat espanyol, i que algunes persones no arriben mai a saber que el tenen. Si el meu projecte pot ajudar a ampliar el coneixement de la dislèxia, la feina haurà valgut la pena.
Quin camí té pensat que pugui recórrer una iniciativa així?
Una de les persones a les quals va interessar la meva iniciativa va ser precisament el doctor Josep Cruz, que és qui em va diagnosticar la dislèxia ara fa quatre anys. Potser a través d’ell començaré a fer alguna participació en associacions de persones afectades per la dislèxia. M’agradaria molt que Ohla es convertís en un projecte de responsabilitat social corporativa (RSC). Que pugui acabar essent una marca de tothom i per a tothom, sense ànim de lucre, motiu pel qual en la memòria que vaig redactar no hi ha colors corporatius ni tipografies ni normes d’aplicació. Ara estic treballant per convertir-lo en una plataforma on qui ho vulgui hi pugui explicar la seva realitat i que, al mateix temps, pugui ser una eina per a entitats i hospitals. Ara ja disposem d’un web, ohlahola.com, en què, entre altres coses, es pot veure el vídeo que vam fer amb l’ajut de tres-centes persones per demostrar que cada un de nosaltres és únic i especial.
Després de tot el que ha viscut, què diria a un noi o noia que acaba de saber que té dislèxia?
Que no s’espanti i que no es rendeixi a la primera. És bo mirar d’informar-se molt i comptar amb persones expertes que et poden fer plans personalitzats d’estudi. I sobretot, li diria que no faci cas als que li recomanin limitar-se a una cosa o a una altra, que, amb voluntat, es pot fer tot. Ara, també és essencial saber que la dislèxia no és un comodí, que no es pot fer servir per justificar no arriscar-se.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El SEM consolida l’helicòpter nocturn

GIRONA

Èxit del tractament anticonceptiu per a coloms a Barcelona

barcelona

Diversos experts demanen que s’investigui la gestió de la Covid-19 a l’Estat espanyol

madrid

Tragèdia sense disculpes

Beirut

Els ajuts urgents per la crisi de la Covid-19 han arribat ja a 4.500 gironins

girona
FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA
Historiador i frare caputxí

“S’està jutjant Juníper Serra amb criteris actuals”

barcelona
JOSEP MARIA ARGIMON
SECRETARI DE SALUT PÚBLICA DE CATALUNYA

“A Lleida vam actuar tard, ara és fàcil dir-ho”

barcelona

Entra en vigor la pròrroga de 15 dies del tancament dels locals de l’oci nocturn

barcelona

Palafrugell prohibeix guardar lloc a les platges

palAfrugell / Blanes