Societat

SANTI ALBIOL

PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ DE PENYES I COMISSIONS TAURINES DE LES TERRES DE L’EBRE

“No va de guanyar complicitats sinó de fer entendre la festa dels bous”

La pandèmia del coronavirus ha comportat la suspensió de tots els correbous a les Terres de l’Ebre, però els taurins reclamen poder reprogramar els festejos fora de temporada

El ple del Consell Comarcal del Baix Ebre ha aprovat una moció de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre “per donar suport i ajudar les ramaderies de bous braus”. Arriba després que els ramaders advertissin que haurien de reduir els caps de bestiar a la meitat si la crisi sanitària del coronavirus s’allargués i la temporada taurina no arrenqués. No s’ha fet cap festa amb bous enguany?
No s’ha fet cap activitat taurina ni cap acte amb bous aquesta temporada, perquè la majoria d’ajuntaments han suspès la festa major. Des de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines vam tenir una reunió amb la delegació del govern de la Generalitat, perquè entenem que una situació extraordinària necessita solucions extraordinàries. Se’ns va traslladar que si els ajuntaments ho demanen, la delegació estudiarà cas per cas poder fer festes amb bous fora de les dates tradicionals.
La decisió depèn dels ajuntaments?
No, la Generalitat diu que valorarà cas per cas, quan rebi peticions dels ajuntaments.
I ho ha demanat algú?
Oficialment, no. Sí que n’hi ha que estudien traslladar la festa de dates. Masdenverge, en lloc de fer-la a finals de juliol, té la intenció de fer la festa amb bous a primers d’octubre. I hi ha més municipis que s’ho plantegen.
La temporada de bous sol començar per Sant Jordi a Aldover. Si en tres mesos no hi ha hagut preses de posició clares dels ajuntaments, es pot interpretar que no hi ha interès per les festes amb bous?
Això és el que persegueixen les plataformes antitaurines, però si s’ha parat la temporada taurina és només per la Covid-19, no hi ha cap altra causa. Les festes amb bous s’han aturat, igual com s’ha aturat tota la resta d’activitats culturals.
S’han deixat de fer festes amb bous a les Terres de l’Ebre i no ha passat res.
Els bous són l’element cultural i festiu que més aporta al territori. Un estudi fet per la Universitat Rovira i Virgili (URV)estima que els actes amb bous deixen a les Terres de l’Ebre 4,5 milions d’euros. I, això, en l’escenari més realista. En la previsió més optimista es calcula un impacte de fins a 7 milions.
Torroella de Montgrí i Santpedor van suprimir les festes amb bous, i Vidreres ha de votar si deixa d’organitzar el correbous. Temen que s’escampi la taca d’oli?
No ens fa por. A més, tal com es prohibeixen, es poden recuperar. Les legislatures passen, i si l’interès perviu, la festa es pot recuperar.
Creu que seria adequat fer una consulta popular sobre els bous a les Terres de l’Ebre?
Ni s’ha plantejat. Recordo que hi va haver un únic municipi que va fer una consulta similar, Mas de Barberans. Va preguntar si es volien seguir organitzant bous embolats i el resultat a favor del sí va ser total.
I per què no donen suport a fer una consulta sobre els bous?
Queda molta feina per fer abans de poder convocar una consulta popular. Estem fent passos molt a poc a poc.
Alguns col·lectius proteccionistes, com per exemple Animanaturalis, sí que defensen obertament que cal fer una consulta.
Sabem perfectament què demana Animanaturalis. I no els ataco ni penso parlar-ne malament. Les entitats protectores fan una feina i nosaltres n’hem de fer una altra. Ens hem de centrar a saber fer entendre al conjunt de la societat, mes enllà de les Terres de l’Ebre, què és la festa dels bous. I ho estem aconseguint. Se’ns va admetre al Consell de l’Associacionisme Cultural de Catalunya, un òrgan que depèn del Departament de Cultura i que és el màxim òrgan de la cultura catalana.
És un error identificar la festa dels bous amb espanyolitat?
El problema que tenim els aficionats als bous és que no tenim mitjans. No tenim cap subvenció, i les plataformes antitaurines viuen de subvencions.
Però no són les imatges crues d’alguns correbous el que fa que la gent se n’allunyi?
Sovint es difonen imatges que no tenen res a veure amb les Terres de l’Ebre, i no ajuden gens ni mica.
El futur de la festa passa per reorientar-la?
Des que el 2010 es va aprovar la llei que regula les festes amb bous, s’ha anat contínuament millorant. Abans de la llei hi havia, per part de les plataformes antitaurines, entre seixanta i vuitanta expedients administratius en contra de la festa. L’any 2019 en van ser tres o quatre, i cap feia referència a un maltractament animal.
El repte és guanyar complicitats fora de les Terres de l’Ebre?
Això no va de guanyar complicitats, sinó de fer entendre la festa dels bous.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els desenvolupadors de la vacuna russa Spútnik V la defensen de les crítiques estrangeres

MOSCOU

Dissabte comencen els cribratges massius per detectar la covid-19 a Torre Baró de Barcelona

Barcelona

Zeladors es manifesten a la Vall d’Hebron i al Trueta per demanar que Sanitat els deixi de considerar de baix risc

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Xàfecs i tronades

Barcelona

Un nou aplicatiu i un CAP i un sanitari de referència, entre les pautes per al retorn segur a l’escola

Barcelona

Reprodueixen en ratolins un càncer infantil per estudiar què el fa resistent a la medicació

Barcelona

Mor un home de 61 anys en bolcar amb el tractor en una finca de la Bisbal del Penedès

La Bisbal del Penedès

Catalunya registra 852 nous casos de covid-19 confirmats per PCR

Barcelona

L’Aragó destina 20.000 euros a promoure la difusió de l’aragonès i el català en els centres educatius

Lleida