Societat

El nombre de joves que viuen al carrer a Barcelona es dispara un 60% des del 2016

Arrels denuncia que els recursos existents estan “lluny i saturats” i proposa obrir espais petits a cada barri

Creix el nombre de persones molt joves que viuen al carrer a Barcelona, que actualment són el 13% dels sensellar a la ciutat. Segons un informe de la fundació Arrels que radiografia el sensellarisme a la ciutat, els joves d’entre 16 i 25 anys que es troben en aquesta situació ha crescut un 63,5% en els darrers quatre anys. També destaca de l’informe que una de cada deu persones fa més d’una dècada que viu a la via pública de forma cronificada. Des de la fundació denuncien que els recursos existents a la ciutat estan “lluny i saturats” i, segons recull l’agència ACN, aposten perquè s’obrin espais petits a cada barri.

Per exemple, segons assenyalen, la llista d’espera per allotjar-se als tres albergs municipals de Barcelona d’accés directe (centres de primer acollida) era d’entre cinc i set mesos a abans de la pandèmia. Per això, Arrels alerta que el tancament els propers mesos de les més de 600 places d’emergència habilitades a Barcelona durant la covid-19 “fa preveure un important augment del temps d’espera per accedir als albergs”.

A Barcelona hi ha actualment prop de 4.200 persones sense casa. La meitat s’allotgen en recursos públics o privats com albergs o pensions mentre que 836 ho fan en assentaments com ara locals i 1.239 persones dormien al ras la nit del 14 de maig del 2020 -quan es va fer l’últim recompte- sense poder-se confinar.

Presència de joves al carrer

L’anàlisi de l’entitat, que repassa la situació des del 2016, destaca com a fet “preocupant” la tendència a l’alça de persones més joves entre aquelles persones que viuen al carrer i ho associa amb la pressió migratòria, la dificultat d’accedir a l’habitatge i la “complicada” situació en què es troben els joves extutelats per l’administració un cop compleixen els 18 anys, especialment els d’origen estranger.

De fet, les dades indiquen que 3 de cada 4 joves sense casa són de països extracomunitaris. A més, un 73% no estan empadronats i un 56% no disposa de targeta sanitària.

Tot i que a Barcelona és possible l’empadronament sense domicili fix, l’informe assenyala que el procediment és “complex” i recull que el fet de no disposar de targeta dificulta la prevenció i el seguiment de casos, ja que només poden accedir a urgències.

A més, tot i que augmenten els joves al carrer, cau un 27% els casos atesos per un treballador social en els darrers mesos.

Vulnerabilitat i agressions

El document també posa l’accent en el fet que vuit de cada deu persones que viuen al carrer estan en situació de vulnerabilitat alta o mitja. “Una mirada evolutiva des del 2016 mosta que tendim a una cronificació i s’agreuja la situació de les persones menys vulnerables: del 2018 al 2019 es redueix la vulnerabilitat baixa (d’un 29% el 2018 a un 21% el 2019) i augmenta la mitjana (del de 53% al 61%). “La manca de serveis i recursos passa factura i es nota en la vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer”, recullen.

A més, recorden que hi ha una relació directa entre estar més temps al carrer i tenir una situació de vulnerabilitat i deteriorament més greu. Una de cada deu persones sensellar a Barcelona fa més d’una dècada que viu al carrer. En concret, a partir dels sis mesos d’estada al carrer es considera que augmenta el nombre de persones que estan en una situació de vulnerabilitat alta pel que comporta: una “vulneració constant de drets”, el deteriorament de la salut física i mental de les persones i un risc de patir violència física i verbal.

El 40% de les persones que dormen al carrer han estat víctimes d’agressions físiques o verbals. Les dones són doblement vulnerables, pel fet de no tenir casa i per estar exposades a la violència masclista. Gairebé la meitat de les dones han patit alguna agressió des que estan al carrer.

Recursos allunyats i saturats

Arrels recull en la radiografia una sèrie de “mancances” del mapa de recursos per a persones sense llar a la ciutat de Barcelona. Constata, per exemple, que la majoria de recursos s’enfoquen a cobrir les necessitats bàsiques, fet que dificulta que la persona superi la situació de carrer en la qual es troba.

A més, els espais per a dutxar-se, menjar o dormir estan ubicats lluny uns dels altres, fet que implica que una persona hagi de recórrer diversos quilòmetres en un dia. s i no transformen la situació de la persona més enllà de la urgència de sobreviure. A més d’estar ubicats lluny uns dels altres, la fundació assegura que actualment estan “saturats i amb llistes d’espera, el que significa que la persona s’ha de preparar per sobreviure al carrer”.

Segons Arrels, fins a 1.344 persones van passar per la fundació l’any passat explicant que vivien al carrer des de fa poc o que estaven a punt de perdre casa seva i preguntant on podien anar a dutxar-se i accedir a serveis bàsics. “Moltes d’aquestes persones havien acudit prèviament a serveis socials del seu barri o als serveis específics de l’Ajuntament de Barcelona per a persones sense llar però no havien tingut resposta”, diu.

Propostes: espais petits a cada barri

Una de les propostes que fan des de l’organització és obrir espais petits a cada barri, en lloc d’apostar per espais grans i massificats. A més, demanen replicar el model que Arrels ja té en marxa amb la iniciativa ’Pis Zero’ i crear recursos d’allotjament de baixa exigència.

Beure alcohol o consumir drogues és motiu d’expulsió d’un pis o d’un programa per a una de cada deu persones, addiccions que suposen també una dificultat afegida per a l’accés o permanència a un allotjament en un 17% dels casos.

Segons l’entitat, cal adaptar alguns recursos d’allotjament i proposen espais nocturns de baixa exigència amb horaris d’entrada flexibles en què es limiti però no es prohibeixi l’alcohol.

Des que es va posar en marxa el ‘Pis Zero’ d’Arrels el 2017 i fins a finals del 2019, 165 persones l’han aprofitat per dormir i sentir-se segures i la fundació remarca que el 69% ha millorat la seva situació. També afirma que obrirà noves places d’allotjament amb més pisos i un nou centre de baixa exigència.

En relació als espais d’emergència per la covid-19, demanen que siguin espais més petits, d’accés directe, que apostin per la reducció de danys i ofereixin atenció en la salut mental i que alhora siguin permanents.

Per altra banda, també consideren que la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra haurien d’estar “més formats en la realitat de les persones sense llar i tenir la informació de tots els recursos existents per orientar les persones”. “Pràctiques habituals com llençar les pertinences o fer moure de lloc la persona vulneren drets”, denuncien demanant més coordinació amb les entitats i serveis socials.

Implicació de les administracions

Tot i que en altres municipis també hi ha recomptes o dades, Arrels critica la manca d’informació i coordinació a Catalunya i l’Estat per poder seguir l’evolució de les persones sense llar. En aquest sentit, afirmen que encara està pendent que s’aprovi i s’implementi l’Estratègia Integral per l’abordatge del sensellarisme a Catalunya. més, demanen que des de l’àmbit local es vetlli “per tots els veïns i veïnes sense llar” i recorden que la solució no és derivar-los. “La solució no és derivar-les a municipis més grans perquè es desvincula la persona del seu context i se saturen altres sistemes d’atenció”. La Generalitat, indiquen, hauria de fer de “paraigües” per acompanyar, formar i dotar de recursos els municipis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Set titulacions demanen més d’un 13 de nota

Barcelona

El risc de rebrot baixa a les comarques de Girona excepte al Baix Empordà i la Garrotxa

girona

Tallant cadenes

ROSES

Hiroshima, un clam per la pau

Tòquio

Llargues cues a Sabadell el primer dia de cribratge

barcelona

Impulsen un projecte d’horts urbans al barri de Sant Narcís

GIRONA

Financen un estudi amb participació de la UdG sobre la Covid-19

GIRONA
CLAUDIA I BARTEK
TURISTES POLONESOS

“A Polònia haurem d’estar en quarantena”

barcelona

Medalla del Montgrí als serveis essencials

torroella de mongrí