Les denúncies d’odi per ideologia es redueixen un 26%

L’orientació ideològica és, un any més des del 2017, el principal motiu de discriminació denunciat en els 394 atestats policials recollits el 2019 a Barcelona i la seva demarcació. Per primera vegada, però, el seu nombre es redueix un 26% (de 203 casos el 2018 a 147 el 2019), segons dades de la fiscalia de delictes d’odi i discriminació, que ja disposa de dotze fiscals especialitzats al territori (no exempts d’altres causes), en complir-se deu anys de la seva implantació, pionera a l’Estat espanyol.

El fiscal coordinador del servei de delictes d’odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, sosté que es manté la polarització en la societat catalana arran del procés independentista, però els casos són de menor entitat, i els fets greus, puntuals. En el centenar d’investigacions policials per motius polítics, la fiscalia no els classifica per ideologies, ja que se sosté que s’investiguen fets. Pel que fa a les denúncies recollides pels cossos policials, sobretot els Mossos, el fiscal va destacar que van augmentar, i força, els casos per discriminació per orientació sexual i els de racisme i xenofòbia, com recentment denunciaven les entitats LGTBI.

En els delictes d’incitació a l’odi i discriminació que es cometen a través de les xarxes socials, la fiscalia denuncia que massa sovint s’han d’arxivar perquè les empreses que les gestionen (sobretot Tuitter i Instagram) no volen identificar els titulars dels comptes, emparant-se en la llibertat d’expressió, que és molt àmplia als Estats Units. Per això el fiscal Aguilar proposa un canvi legislatiu o normatiu perquè siguin sancionades aquelles empreses dels EUA que, tot i rebre una ordre judicial, no volen identificar perfils xenòfobs de residents a Catalunya o a l’Estat, com ja es fa a Alemanya i França. És una mesura similar, com es va fer el 2015, per regular les companyies telefòniques a donar la identitat dels titulars. La fiscalia insisteix que no es persegueix la llibertat d’expressió ni la persona que fa una única piulada, sinó qui fa un discurs contra col·lectius vulnerables.

L’any passat, la fiscalia va presentar 56 escrits d’acusació, alguns d’ells de fets comesos dos i tres anys abans. Del total, n’hi ha divuit per discriminació per orientació sexual; disset per ideologia; tres per discapacitat, i tres més per aporofòbia, l’odi al pobre, del qual Aguilar insisteix que s’ha d’incloure entre els motius de discriminació (que sí recull el projecte de llei de protecció a la infància), com també l’origen territorial dins l’Estat espanyol. En les 75 sentències de l’Audiència del 2019 amb delictes o agreujants d’odi, el 81% van ser condemnatòries com demanava la fiscalia.

El fiscal Aguilar també sol·licita que la llei d’estrangeria inclogui un permís temporal a persones que han estat víctimes d’un delicte d’odi, com ja tenen les víctimes de violència masclista i de tràfic de persones. Recentment, la fiscalia ha presentat un escrit d’acusació contra tres homes d’extrema dreta per a qui demana cinc anys de presó per haver robat unes banderes espanyoles a un venedor amb l’agreujant de discriminació per origen nacional i de religió, perquè la víctima és un home indi sikh i l’insultaven dient-li “mira moro”.