Societat

MÀXIM MUÑOZ

CLARETIÀ. PRESIDENT DEL CONSELL EDITORIAL DE L’EDITORIAL CLARET

“L’Església del papa Francesc ha potenciat l’esperit de servei”

Onze autors cristians han escrit un llibre on expliquen, des de les seves realitats, què ens ha ensenyat la Covid-19 i com podem afrontar el futur amb esperança

L’Editorial Claret acaba de publicar Esperança després de la Covid-19, obra d’un grup d’autors cristians (Sònia Fuentes, Juanjo Fernández, Jesús Ballaz, Míriam Díez, Tomàs Molina, Enric Benavent, Peio Sánchez, Eduard Ibáñez, Margarita Bofarull, Josep Otón i Lluís Serra) que, a partir de la seva experiència en diferents àmbits, “projecten l’esperança del després”, diu Màxim Muñoz, president del consell editorial de Claret. Els beneficis del llibre aniran a Càritas Catalunya.

El cardenal Omella, en la presentació, diu que la Covid-19 ha dut patiment i també solidaritat.
Tant l’escrit del cardenal com el que es respira en tots els articles del llibre és, d’una banda, el realisme d’adonar-nos del patiment que ha suposat tot això però, alhora, que aquest dolor ha generat la capacitat de solidaritat. També la capacitat de sortir al pas amb coses realment molt creatives per ajudar les persones que pateixen i, de manera imaginativa, trobar altres camins en un moment en què estàvem tots confinats a casa. Ell subratlla, amb encert, el que ha fet l’Església a tots els nivells: parròquies, moviments, voluntaris...; hi ha hagut una gran quantitat d’iniciatives socials, de formació, de celebració.
La Setmana Santa es va celebrar en confinament. La imatge del papa pregant sol...
Aquella pregària que va fer sol davant un santcrist i una marededeu va ser com moltes de les coses que fa el papa, profètiques i que parlen per si soles. Francesc va parlar de l’experiència dels deixebles quan estaven en una barca i que després d’un temporal i a punt d’ofegar-se interpel·len Jesús, que estava dormint i no se n’havia adonat... “Escolta, que ens morim, que no ho veus?” I va traspassar aquesta imatge a una humanitat que es troba en la mateixa barca i a una Església que sent la vocació de sentir-se solidària amb aquesta humanitat i vol ajudar-la i donar-li la seva experiència de fe i d’esperança. Però el papa també va parlar molt de la solitud. L’església de Sant Pere totalment buida ho deia tot.
La solitud i la mort. Ens farà canviar?
Aquesta situació ha fet emergir tant la solitud de fons en què vivien tantes famílies i persones com la solitud inherent del virus. Hem viscut la malaltia i la mort sense la presència física dels familiars i amics i ha sigut aquest sofriment que ens ha fet aprendre que això pot passar... i que potser hem d’aprendre a buscar altres tipus de proximitats... La distància en certes ocasions s’ha pogut salvar amb els mòbils o les tauletes.
L’Església ‘ha descobert’ la tecnologia.
Sí, que no supleix les trobades de la comunitat i la celebració física de l’Eucaristia, però dona solucions en moltes circumstàncies.
Mossèn Peio Sánchez dedica un capítol a explicar l’Hospital de Campanya de Santa Anna.
Sánchez explica com dotze persones es van confinar a Santa Anna i com els voluntaris, arriscant la seva salut, han estat ajudant la gent sense llar, que han tingut en aquesta parròquia un lloc on anar, on tenir aliment, acolliment i amistat. Arrels i Càritas també han fet una feina impressionant. Això forma part de l’esperit de l’Església, però certament el papa Francesc ha potenciat l’esperit de servei.
Eduard Ibáñez, president de Justícia i Pau, parla del compromís amb l’ecologia integral.
Justícia i Pau ha impulsat, seguint la crida del papa Francesc, la xarxa de parròquies i comunitats cristianes ecosolidàries i, amb altres entitats cristianes, ha impulsat la carta de compromís amb l’ecologia integral, una iniciativa que serà més important a mesura que vagi influint en la gent i es vagi traduint en iniciatives concretes del treball per l’ecologia. Francesc vincula l’ecologisme amb la pobresa i diu que la natura i la humanitat es degraden en el mateix procés i que qui més pateix l’explotació del planeta són els pobres.
Cada autor del llibre parla des de la seva experiència del que ha suposat la Covid-19.
És un llibre de gran realisme, però hem volgut posar en relleu l’esperança: com després de tot el que ha passat s’obre pas una possibilitat, una gran oportunitat, la de posar fil a l’agulla per crear un nou tipus de societat més centrada en la persona, més solidària. S’ha vist com molts problemes han vingut per les retallades que hi havia hagut en la sanitat.
El papa diu clar que l’economia neoliberal mata.
I aquest llibre és un clam esperançat que diu que tenim moltes possibilitats com a humans per canviar el món, perquè hem vist la capacitat que tenim de solidaritzar-nos i fer-nos càrrec dels altres. També hi ha una esperança cristiana en el sentit de dir que l’esperança no és una expectativa, hi ha un anhel que es confia a Déu però nosaltres no deixem de treballar-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor el conductor d’un turisme després de la col·lisió amb un camió a l’A-2 a Lleida

Barcelona

La DO Empordà afronta la verema amb mesures contra la covid-19

Vilajuïga

Madrenas s’obre a fer una moratòria de pisos turístics limitada només al Barri Vell

girona
TOMMY ROBREDO
President de la Fundació Tommy Robredo

“Estar en forma és vital per a les persones discapacitades”

olot

Comencen els actes de record a Pere Casaldàliga

barcelona
ROSA ALARCON
PRESIDENTA DE L’INSTITUT METROPOLITÀ DEL TAXI (IMET)

“A més de la crisi, al taxi hi ha dificultats estructurals”

barcelona

Les botigues de bicicletes de la demarcació de Girona, “desbordades” per la demanda

Girona

Una plataforma recorre la història i el present de deu barris de Girona

girona

Tancat el centre de dia de la gent gran d’Anglès

Anglès