La natalitat accentua la caiguda el 2019 amb una davallada del 4,1%
L’índex de fecunditat baixa a 1,26 fills per dona, el més baix des del 1999
Girona i el Camp de Tarragona lideren el descens i només creix l’Ebre
El nombre de nascuts vius registrats a Catalunya el 2019 no va arribar als 61.000 (60.958), segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), xifra que representa una reducció del 4,1% en relació amb les dades definitives del 2018 i una taxa bruta de natalitat de 7,9 nascuts vius per cada 1.000 habitants. La disminució dels naixements només ha afectat les mares de nacionalitat espanyola (-7,5%), mentre que els de mare estrangera han augmentat un 4%, i representen ja el 32,1% del total.
El descens de la natalitat iniciat el 2009, arran de la crisi, es manté sense aturar, tot i que en alguns anys, com el 2019, s’ha accentuat. La disminució de la natalitat és força generalitzada al territori. Tots els àmbits territorials registren un descens del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives del 2018, excepte les Terres de l’Ebre, on els naixements han augmentat un 1,3%. Les zones que registren disminucions més elevades són el Camp de Tarragona (-5,5%) i les comarques gironines (-5,1%).
La disminució continuada de la natalitat ha suposat passar dels 89.024 naixements aquell any, als 60.958 del 2019. Aquesta reducció s’explica tant per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil com pel menor nombre de fills per dona. En aquest sentit, la fecunditat del 2019 ha baixat en relació amb l’any anterior, amb un índex sintètic que passa d’1,31 fills per dona a 1,26. L’indicador és el més baix dels darrers vint anys (d’ençà del 1999, en què es va registrar 1,22 fill per dona) i s’allunya de la taxa europea, que es manté estable en els 1,56 fills.
Per edats, la disminució més accentuada de la fecunditat s’ha donat en les edats de màxima fecunditat (de 30 a 34 anys), que, amb 85,4 naixements per 1.000 dones, ha caigut 5 punts respecte del 2018. Cal destacar que el nombre de dones d’aquest grup d’edat s’ha mantingut estable respecte de l’any anterior. L’àmbit territorial de les comarques gironines és el que té la taxa bruta de natalitat més elevada, amb un 8,5‰, seguit pel de les Comarques Centrals i Ponent, amb 8,2‰, cadascun. La taxa de natalitat més baixa es registra a l’Alt Pirineu i Aran (6,4‰). Per comarques, el Gironès (9,7‰), el Solsonès (9,3‰), Osona (8,7‰) i l’Alt Empordà (8,6‰) han registrat les taxes més elevades, mentre que el Priorat (4,7‰) i la Terra Alta (5,2‰) tenen les taxes més baixes.
Pel que fa als naixements de mare estrangera, destaquen els de les comarques gironines (40,4%) i de Ponent (37,1%), amb percentatges molt per sobre de la mitjana catalana (32,1%). L’àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mares estrangeres és el Penedès (27,3%). Per comarques, hi ha força diferències: a la Segarra i al Pallars Jussà, el percentatge de naixements de mare estrangera s’apropa al 50% (49,7% i 48,1%, respectivament), mentre que al Priorat i al Vallès Oriental és a l’entorn del 20% (18,6% i 21,0%, respectivament).
Marc, Júlies bilingües, i ja Leo
Marc i Júlia continuen sent, un any més, els noms més posats a Catalunya, tot i que ha pujat per primera vegada al segon lloc Leo. Per territoris, Marc és el nom més posat en l’àmbit metropolità, al Camp de Tarragona i Ponent, i Leo és el més posat al Penedès, però també apareix entre les primeres posicions a l’àrea metropolitana i al Camp de Tarragona. Jan és el nom més posat a les comarques centrals i l’Alt Pirineu; Martí, a les de Girona, i Pau, a les Terres de l’Ebre. Júlia/Julia, en català i castellà, és el nom femení més freqüent a Girona, les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i Aran, i Ponent, on comparteix la primera posició amb Ona. Martina és el nom més posat en l’àmbit metropolità i al Camp de Tarragona; Abril destaca a les comarques centrals, i Lucía al Penedès.
