Comencen els comiats a Pere Casaldàliga
L’endemà de la mort del bisbe català es fan els primers actes en el seu record: al Brasil, on vivia, i a Balsareny, on va néixer
El cos del bisbe català Pere Casaldàliga, reconegut com un dels impulsors de la Teologia de l’Alliberament i defensor dels drets dels indígenes, ha començat a ser vetllat a Batatais, al sud-est del Brasil .
En media hora empieza la misa de exéquias de Pedro Casaldáliga. Disponibilizamos un enlace para poder asistir en directo desde Batatais, SP.https://t.co/KU3y0HKZHV
— Fundació Pere Casaldàliga (@fpcasaldaliga) August 9, 2020
La mort del prelat català, conegut com “el bisbe de poble”, ha generat nombroses reaccions de tot, entre elles les dels expresidents del Brasil Luiz Inácio Lula da Silva (2003-2010) i Dilma Rousseff (2011-2016).
Nossa terra, nosso povo perde hoje um grande defensor e exemplo de vida generosa na luta por um mundo melhor, que nos fará muita falta.https://t.co/Nm9YZj1Chk
— Lula (@LulaOficial) August 8, 2020
Fidel als seus preceptes, el cos del religiós, mort aquest dissabte al matí als 92 anys , descansa en un modest taüt, situat sobre uns estrats de fusta, als peus de l’altar de la capella dels Claretians de Batatais.
Casaldàliga, que vivia al Brasil des de 1968, estava ingressat des de dimarts 4 a la Santa Casa d’aquest municipi localitzat a l’interior de l’estat de São Paulo, afectat d’una pneumònia amb vessament pulmonar, encara que el seu estat de salut ja era delicat els últims anys, perquè també patia Parkinson.
El prelat havia estat traslladat en una avioneta a Batatais des de la remota localitat de São Félix de Araguaia, a uns 2.000 quilòmetres de distància, on va exercir la seva activitat pastoral com a bisbe.
Casaldàliga va defensar durant dècades a les ètnies indígenes de l’Amazònia i es va enfrontar a terratinents per frenar la violència al camp en favor dels més necessitats.
Tres sales de vetlla
En la cerimònia íntima, les restes mortals del religiós han estat acompanyades de forma sòbria i austera per alguns dels seus germans claretians i uns pocs feligresos a la primera dels tres sales de vetlla que se celebraran.
La de Batatais s’estendrà fins aquest diumenge i les altres dues es realitzaran a partir del dilluns 10 d’agost a la regió de Mato Grosso, on va exercir tasques pastorals, a les localitats de Ribeirao Cascalheira i a São Félix de Araguaia, on era el Bisbe emèrit i on serà enterrat dimecres 12 al matí.
Per la seva part, a Balsareny (Bages), el poble natal del bisbe Pere Casaldàliga, s’han decretat tres dies de dol per la mort del religiós, fill predilecte del municipi.
El bisbe emèrit va ser nomenat fill predilecte de Balsareny el 1982, encara que l’acte públic de reconeixement es va fer el 1983, amb la dedicació d’un monòlit a la plaça Montserrat.
El 1992, a més, el poble va inaugurar una biblioteca que porta el seu nom.
El consistori ha decidit ara decretar tres dies de dol oficial al municipi -els dies 9, 10 i 11 d’agost-, on viu part de la seva família.
A més, la comunitat claretiana i l’Associació Araguaia ja va anunciar ahir mateix que també el recordaran amb un altre funeral a Barcelona.
Missió al Brasil
Durant la seva missió pastoral al Brasil, Casaldàliga va participar en la fundació de la Comissió Pastoral de la Terra i Consell Missioner Indígena, ambdues organitzacions vinculades a l’Església catòlica.
Al llarg de la seva vida, el religiós claretià va assumir “l’esperit de sacrifici”, el que sempre es va veure reflectit en el seu estil de vida, perquè practicava el que predicava i portava una vida austera i sense luxes.
Fill de camperols i ordenat sacerdot en l’Espanya de la dictadura de Francisco Franco, va arribar a patir amenaces de mort en diverses ocasions per enfrontar-se als interessos del poder rural i polític al Brasil.
Casaldàliga va ser un dels principals impulsors del trencador corrent de la Teologia de l’Alliberament, que va estar en voga als anys 60 i 70 a l’Amèrica Llatina i que coincidia amb punts de la doctrina marxista per la seva defensa de l’emancipació dels oprimits.
En aquella època, la Cúria romana va veure amb cert recel l’ascens d’aquest revolucionari corrent.
