Demostren l’eficàcia d’un nou tractament de primera línia del càncer renal
L’assaig en fase III, en què participa Vall d’Hebron, es presenta en un dels congressos més importants d’oncologia
Un assaig clínic en fase III en què ha participat Vall d’Hebron ha demostrat l’eficàcia d’un nou tractament de primera línia en els pacients amb càncer renal metastàtic de cèl·lules clares, el tumor renal més comú.
Aquesta teràpia consisteix en la combinació d’immunoteràpia (amb l’anticòs nivolumab) amb un inhibidor de tirosina-cinasa (cabozantinib) i ha demostrat que millora tots els paràmetres de valoració clínica, comparada amb el tractament estàndard, el sunitinib.
Aquests resultats poden suposar la incorporació d’un nou tractament estàndard de primera línia per a aquests pacients. L’estudi s’ha presentat al congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO), una de les cites més importants de la recerca i tractament del càncer.
“La importància d’aquest estudi és tal que suposarà la incorporació d’un nou tractament de primera línia per al càncer renal de cèl·lules clares”, explica la doctora Cristina Suárez, oncòloga mèdica a l’ Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del Grup de Tumors Genitourinaris del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que ha participat en el desenvolupament de l’estudi.
Vall d'Hebron ha participat en un assaig clínic en fase III, els resultats del qual poden suposar la incorporació d'un nou tractament estàndard de primera línia dels pacients amb càncer renal metastàtic de cèl·lules clares, el tumor renal més comú #ESMO20 https://t.co/bOfnjchExd pic.twitter.com/oAKALI7Odf
— Vall d'Hebron (@vallhebron) September 19, 2020
La doctora Suárez afegeix que l’estudi confirma “el paper tan important que juguen les combinacions basades en immunoteràpia en el tractament de primera línia d’aquest tipus de tumors, un camí que ja s’ha explorat satisfactòriament en tres estudis independents anteriors”.
“El tractament suposa una millora en la supervivència dels pacients acompanyat d’una millora en la qualitat de vida. Una vegada més queda demostrat que la immunoteràpia és el camí a seguir per avançar en el tractament d’aquest tipus de càncer renal”, afegeix.
Augment de la supervivència i del temps lliure de progressió de la malaltia
En l’estudi, hi han participat un total de 651 pacients amb càncer renal de cèl·lules clares en estadi avançat o metastàtic que no havien rebut cap tractament sistèmic previ. El treball va comparar l’eficàcia de la combinació de nivolumab i cabozantinib davant del sunitinib, la teràpia estàndard de primera línia en el moment de començar aquest estudi, i s’ha observat una millora en tots els paràmetres d’eficàcia.
L’objectiu principal va ser comparar la variació en el temps lliure de progressió de la malaltia, que va passar de 8,3 mesos en el tractament estàndard a 16,6 mesos en la combinació de nivolumab amb cabozantinib, un fet que suposa reduir el risc de progressió el 50%.
També es va observar benefici en els objectius secundaris: el risc de mort disminueix el 40% i la taxa de resposta confirmada al tractament va passar del 27,1% en el grup de tractament estàndard al 55,7% en el braç de l’estudi que feia servir la combinació de fàrmacs.
L’oncòloga mèdica de Vall d’Hebron destaca que una altra dada molt interessant és que el 8% dels pacients tractats amb la nova teràpia van presentar una resposta completa, davant del 4,2% observat en el tractament amb sunitinib.
“Aquesta dada, en el cas del càncer renal, és molt rellevant, ja que sabem per estudis previs que la magnitud de la resposta del tumor es relaciona amb la durada d’aquesta resposta i en última instància amb la supervivència del pacient”, assenyala.
A més, han observat una millora en la qualitat de vida dels pacients tractats amb nivolumab més cabozantinib enfront dels que van rebre el tractament estàndard.
L’únic punt on el nou tractament no millora respecte al tractament estàndard és en els efectes adversos. El 61% dels pacients que van rebre el nou tractament van presentar algun tipus d’esdeveniment advers moderat relacionat amb la medicació, davant del 51% observat en els pacients que van seguir el tractament amb sunitinib.
“Això és un efecte totalment esperable, ja que és raonable observar un nombre d’esdeveniments adversos més alt quan realitzes un tractament amb dos fàrmacs que quan només se n’utilitza un. No obstant això, aquest increment és molt petit i aquests esdeveniments secundaris han estat, en general, fàcilment manejables”, exposa la investigadora del VHIO.
Els resultats de l’estudi s’han presentat al congrés anual d’ESMO, que aquest any té lloc de manera virtual per la pandèmia del coronavirus. Aquest congrés i el de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO) són els esdeveniments principals perquè investigadors de tot el món presentin les últimes novetats en el camp de la recerca clínica del càncer.
Aquestes presentacions es consideren els avenços més destacats de l’últim any.
