L’Audiència de Palma revoca el tercer grau i el 100.2 a Iñaki Urdangarin
El tribunal estima els recursos d’apel·lació de la fiscalia
L’Audiència de Palma ha revocat el tercer grau i l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari per a Iñaki Urdangarin que havia acordat el jutjat de vigilància penitenciària número 1 de Valladolid. El tribunal ha estimat els recursos d’apel·lació que havia presentat la fiscalia contra aquestes dues decisions i manté el cunyat del rei en segon grau. El jutjat de vigilància penitenciària havia acordat el 100.2 per a Urdangarin el passat 13 d’agost, atorgant-li una sortida de cap de setmana al mes, i el tercer grau el 3 de setembre. El cunyat del rei Felip VI compleix una condemna de cinc anys i deu mesos pel ‘cas Nóos’.
Pel que fa al 100.2, el tribunal considera que la decisió d’aplicar a Urdangarin aquest article és “prematura” i que cal “un major estudi de l’evolució de l’intern”. En aquesta resolució, l’Audiència de Palma cita la resolució del Tribunal Suprem que va revocar el 100.2 que la presó de Mas d’Enric havia atorgat a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. El tribunal argumenta que el 100.2 és una mesura “excepcional” que exigeix una “justificació individualitzada” i que ha de fonamentar-se “en un programa específic de tractament”.
Per això, l’Audiència conclou que la sortida de cap de setmana per vinculació familiar que suposava aquest 100.2, com a “acció compensatòria a l’aïllament, no respon a la necessitat efectiva i real” d’un programa específic de tractament que justifiqui la mesura.
En la resolució que deixa sense efecte el tercer grau per a Urdangarin, l’Audiència de Palma, tot i veure “factors positius” en l’intern, justifica mantenir-lo en segon grau per “variables” com “l’alarma social, al comissió d’un delicte que exigeix un elevat grau de planificació, el temps de condemna pendent de compliment i el no compliment de la meitat de la condemna”.
També destaca que la decisió de la junta de tractament del centre on està ingressat Urdangarin, la presó de Brieva, va prendre la decisió per majoria, però no per unanimitat, i que “no es desprèn de la conducta global de l’intern una evolució suficientment favorable”.
