Societat

El senderisme busca el seu lloc en el sector turístic

Tres comarques gironines participen en els Festivals de Senderisme dels Pirineus amb diverses activitats

Els implicats en les rutes de muntanya donen prioritat al respecte per l’entorn

El senderista estranger ha deixat de venir arran de la Covid

En tres comarques gironines –Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà– s’han organitzat per aquest setembre i octubre activitats dins dels Festivals de Senderisme dels Pirineus , una iniciativa que abasta també les comarques de muntanya lleidatanes i que té com a objectiu difondre els camins de muntanya i el seu patrimoni, fomentar-hi les caminades i donar impuls als sectors econòmics vinculats.

En les tres comarques gironines s’hi fan o s’hi han fet un total de 35 activitats, bàsicament consistents en rutes guiades però també d’altres tipus, des d’un trekking fotogràfic a una gimcana en un museu, passant per barranquisme. A la Cerdanya també s’havia organitzat un programa, però finalment s’ha anul·lat arran de la pandèmia.

L’any passat, en els festivals d’aquestes comarques hi van participar prop de 300 persones, una xifra que ara probablement se superarà perquè en l’anterior edició no hi havia tantes activitats. Les de l’Alt Empordà ja s’han fet aquest cap de setmana, mentre que les de la Garrotxa i el Ripollès tindran lloc a l’octubre. Per participar-hi cal apuntar-s’hi prèviament (www.festivalssenderismepirineus.cat). Els preus per aquests dies dels festival són més assequibles que la resta de l’any, i en alguns casos l’activitat és gratuïta. De l’organització se’n cuida la xarxa de senders Itinerànnia , junt amb entitats del territori.

Amb respecte

Els festivals d’aquest any coincideixen amb l’alarma provocada per la massificació d’espais naturals, que s’ha notat des de la pandèmia. Potser per aquest fet, des de l’organització dels festivals se subratlla que l’ús dels espais naturals que en fan és respectuós i acotat a grups reduïts. Venen a ser –expliquen– una promoció d’un producte turístic que encara té molt camp per córrer, i l’aparador de les possibilitats de lleure que ofereix el territori de muntanya com a escenari de l’anomenat turisme de natura, que no té res a veure amb el que hi ha en altres zones. “La intenció és donar valor als guies però també al producte local i ajudar que se sigui més sensible vers l’espai natural”, explica la gerent de Turisme Garrotxa, Turina Serra. Les empreses de guiatge, els restaurants i els allotjaments rurals són els principals beneficiats. Aquests últims, però, estan patint la davallada del senderista internacional des de l’inici de la pandèmia.

Les propostes

A la Garrotxa (dies 2, 3 i 4 d’octubre) hi ha la novetat que aquesta vegada es poden contractar quatre modalitats de paquets d’activitat i allotjament. Com en tots els festivals, a la llista d’activitats n’hi trobem de moltes menes i diversos nivells de dificultat, per tal d’arribar a un públic molt heterogeni. Per exemple, hi ha un itinerari de nit per la Fageda d’en Jordà, una ruta per la Vall d’en Bas que inclou la mina dels Bandolers o un itinerari per Maià de Montcal amb sessió de ioga. Al Ripollès (16, 17 i 18 d’octubre) es podrà fer, entre altres rutes, un circuit d’orientació al torrent de la Cabana, a Campdevànol; una excursió per les pastures d’Espinavell i de Fabert, a Molló; i una expedició pel camí equipat de la vall del Freser, a Queralbs. A l’Alt Empordà s’oferia, per exemple, una excursió pels boscos de les Salines o una sortida per conèixer la vegetació del cap Ras de Llançà.

LA XIFRA

35
activitats
s’han organitzat al Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà per aquestes jornades.

LA FRASE

Volem donar valor als guies i al producte local i ajudar que se sigui més sensible vers l’espai natural
Turina Serra
GERENT DE TURISME GARROTXA
ADRIANA RAMON

“Volem el turisme tranquil, no de grans quantitats”

R. ESTÉBAN

Itinerànnia és una plataforma nascuda el 2004 que gestiona i potencia una xarxa de camins a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. En l’actualitat ja té uns 3.000 km.

Creixerà més, aquesta xarxa?
Bé, nosaltres ja hem fet una xarxa bàsica a partir dels camins que antigament es feien servir per anar d’un poble a un altre. Ara el creixement es fa amb les xarxes locals, normalment circulars, que els municipis han anat adequant per tal de potenciar el seu territori i el seu patrimoni.
Arran de la pandèmia la gent té més tirada al senderisme?
No tenim xifres d’usuaris dels camins perquè aconseguir-les és molt complicat, si exceptuem els trams que passen per dins de parcs naturals o de via verda, on hi ha comptadors. Però sí que hem experimentat un gran augment (pràcticament les hem doblat) de consultes al nostre web i també dels seguidors a les nostres xarxes socials. En general, tot el turisme més rural i d’interior ha tingut un creixement des de la fi de l’estat d’alarma. El dubte és si això tindrà continuïtat.
Vostès s’havien proposat que la xarxa fos una infraestructura per desenvolupar el sector turístic. S’ha aconseguit?
És una cosa lenta. Havíem aconseguit treballar amb operadors i agències internacionals perquè hi ha un client europeu a qui li agrada molt venir i passar uns quants dies caminant, però és clar, ara això s’ha parat completament. Estem parlant d’un turisme tranquil, no de grans quantitats; nosaltres busquem el turisme sostenible, principalment per a la primavera i la tardor, i que ompli els establiments entre setmana. No és un turisme de masses. Per exemple, si venen anglesos vindran en grups de quatre o cinc persones. D’altra banda, aquest tipus de turisme és el que s’adiu amb la capacitat dels allotjaments de muntanya, que sol ser petita.
Compten recuperar aquest senderista internacional?
Sí, sí. Això, per una banda. I d’una altra, tenim una cosa a favor: fins ara, aquí no tenim la cultura d’alguns països estrangers de viatjar expressament per anar a fer senderisme, sinó que, per als catalans i la gent de la resta de l’Estat, el senderisme és una de les activitats que es podien fer un cop eres a destí, una cosa de més a més. Doncs bé, això està canviant, com ho demostra l’increment de l’interès per venir a rutes llargues, per etapes. La intenció és anar treballant aquesta oferta, amb la idea de proposar rutes i una llista d’establiments on menjar i dormir que l’usuari pugui escollir, i no tant paquets amb unes tarifes tancades. Es tracta d’anar donant vida a aquests establiments, sobretot entre setmana.

La difícil supervivència dels guies

A les comarques de Girona hi ha desenes d’empreses que organitzen sortides i activitats guiades a espais naturals. “Però no ens podem dedicar només a això, seria inviable, és un sector molt complicat”, afirma Ferran Puig, que junt amb la seva parella porta En Ruta Girona, amb seu a Sant Jaume de Llierca. En el seu cas, també treballen d’assessors turístics i gestionen l’Associació de Cases de Turisme rural de Catalunya, ja que la feina de guia se sol concentrar els caps de setmana. Col·legues seus sobreviuen gràcies a tenir convenis amb institucions per fer informes o per dirigir oficines de turisme. D’altres estan integrats en una estructura superior, com ara estacions d’esquí i de muntanya. Els grups als quals fan de guia han de ser forçosament petits i, fins a la pandèmia, solien ser sobretot estrangers. Restringida la mobilitat, han de refiar-se dels catalans o de la resta de l’Estat. “El client de proximitat no sol contractar guies, s’ho fa sol; canviar això és el nostre repte”, diu Puig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La contaminació causa mil morts a l’any a Barcelona

barcelona

L’hotel Arts es queda els locals del front marítim

Barcelona

Girona congela taxes i impostos per al 2021

GIRONA

Acord entre Figueres i Educació pel Carme Guasch

FIGUERES

Setge al ‘botellón’ nocturn

barcelona

Les perruqueries i el sector de les bodes, en peu de guerra

Barcelona

Les escoles d’educació especial continuen sense un protocol específic

Barcelona

Barcelona rebaixa un 75% la taxa de terrasses

Barcelona

Els hospitals ja s’adapten a la nova onada de Covid-19

girona