L’Audiència Nacional nega cap “connivència” de Trapero i els Mossos amb el govern independentista
El tribunal notifica a les parts l’absolució de Trapero i de l’excúpula d’Interior amb un vot particular
La presidenta de la sala defensa condemnar per sedició el major i Pere Soler
L’Audiència Nacional ja ha notificat a les parts la sentència que absol el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig i l’exdirector general dels Mossos Pere Soler pels fets de setembre i octubre del 2017. A la sentència, l’Audiència Nacional nega cap “connivència” de Trapero i els Mossos amb el govern independentista.
La fiscalia demanava 10 anys de presó per a Trapero, Puig i Soler per sedició, amb l’alternativa de 20 mesos d’inhabilitació pel delicte de desobediència. Per a Laplana va demanar 4 anys de presó per sedició o un d’inhabilitació per desobediència.
La sentència conté un vot particular discrepant, de la presidenta, Concepció Espejel, que defensa condemnar per sedició Trapero i Pere Soler.
El judici es va celebrar a Madrid entre gener i març, i després es va interrompre per la pandèmia. La vista oral es va poder acabar al juny. La fiscalia, que inicialment acusava per rebel·lió, finalment va acusar només per sedició i fins i tot va obrir la possibilitat a condemnar només per desobediència. Les diferències de criteri entre els tres magistrats han endarrerit la sentència més del previst.
Vot particular
La magistrada i presidenta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, Concepción Espejel, que ha emès el vot particular de la sentència defensa que el major Trapero i Pere Soler van propiciar “la passivitat” dels Mossos amb l’objectiu de “cooperar” en la celebració del referèndum de l’1-O. En l’argumentació del seu vot particular, de 461 pàgines (la sentència en té 96), Espejel diu que no està d’acord amb els fets declarats provats i creu que Trapero i Soler haurien de ser condemnats com a “coautors” del delicte de sedició. Espejel creu que hi va haver acord de tots dos amb els líders del ’procés’, que Trapero coneixia “el full de ruta” del govern i que va informar els líders independentistes de les investigacions policials i judicials.
A més, considera que el major va adoptar una posició “d’acatament formal” de les ordres judicials malgrat que “de manera perllongada” va “desplegar” actuacions en el cos que “lluny d’impedir o dificultar” el referèndum, permetés que la votació es pogués dur a terme.
