Només el 15,4% de les víctimes de violència de gènere havia denunciat abans a l’agressor, segons sentències del 2018
L’Observatori contra la Violència de Domèstica i de Gènere reclama més i millor informació
Només el 15,4% de les víctimes de violència de gènere havia denunciat abans a l’agressor, segons un estudi de l’Observatori contra la Violència de Domèstica i de Gènere en base a les sentències dictades el 2018.
L’anàlisi s’ha centrat en 46 sentències i del total de casos analitzats, 39 fan referència a un homicidi o assassinat en l’àmbit de la parella. En el 94,9% de casos la víctima va ser una dona i en el 5,1% un home.
L’Observatori ha apunta que això reflecteix el “desproporcionat major risc de les dones de ser assassinades per les seves parelles o ex parelles, tot i que no significa que els homes siguin invulnerables a la violència en l’àmbit de la parella”. Pel que fa als encausats, 36 eren homes i tres dones.
Un total de 38 sentències fan referència a fets ocorreguts en l’àmbit de la violència de gènere (dos d’elles per assassinat de dos menors), tres en el de la violència domèstica íntima i cinc són feminicidis en el sentit ampliat pel Conveni d’Istambul. En tots els casos són resolucions sobre judicis fets el 2016.
De les 36 sentències dictades en l’àmbit de la parella o ex parella, 35 van ser condemnatòries. En el 84,6% dels casos no constava denúncia prèvia.
Davant d’això l’Observatori ha fet una crida a totes les administracions per tal de proporcionar major i millor informació a les víctimes sobre els seus drets i els recursos existents en la lluita contra la violència masclista.
Aquesta acció ha de servir també per detectar situacions de risc de dones que no volen denunciar però van a centres socials a demanar ajuda i reforçar la prevenció.
Els òrgans judicials van qualificar els fets coma delicte d’assassinat en 31 de les 36 sentències per feminicidi en l’àmbit de la parella, tres ho van considerar homicidi i una homicidi imprudent.
La pena imposada per assassinat va ser de presó amb una durada mitjana de 21,9 anys i la pena mitjana per homicidi va ser de 14,7 anys. L’homicidi imprudent es va castigar amb quatre anys de presó.
La circumstància agreujant més aplicada va ser la de parentiu (88,6%), seguida de a traïdoria (77,14%) i el gènere (31,42%). Sobre les causes que van portar al crim, l’informe conclou que torna a predominar la preexistença d’una relació de domini de l’agressor home sobre al dona.
Aquest tipus de relació es posa de manifest a través de maltractaments previs o per la negativa d’acceptar que la víctima vulgui posar fi a la relació. Aquesta circumstància es va donar en 13 dels casos analitzats.
L’informe també apunta que han augmentat els casos en que l’autor dels fets s’entrega voluntàriament després de cometre el crim, situant-se el 2018 en el 50% dels casos en es que la sentència hi deixa constància. Davant d’això, l’Observatori ha tornat a demanar suprimir el benefici penal de confessió i entrega voluntària.
Augment d’edat mitjana
L’estudi revela un augment de l’edat mitjana en agressors i víctimes, ja que la dels primers se situa en 45,1 anys (44,5 el 2016) i la de les segones en 43,7 (40 el 2016).
Pel que fa a les víctimes amb fills menors, en sis dels 24 casos amb descendència, els menors van ser testimonis dels fets. L’Observatori ha alertat que això té conseqüències “demolidores” per als infants.
Per últim, ne el 30,5% dels casos l’agressor va fer servir una arma blanca, en el 8,3% estrangulació a mà, en el 16,6% traumatismes cranials, en el 5,5% una arma de foc, en el 2,8% sufocació i en el mateix percentatge precipitació. El 34,3% va actuar de nit i el 37,1% de matinada.
Pel que fa a les tres sentències pe violència domèstica en l’àmbit de la parella, en tots els casos l’autoria és d’una dona, mentre que les víctimes van ser dos homes i una dona. Dues sentències van ser condemnatòries per homicidi i una per assassinat. Els tres casos són de parelles de fet que convivien en el moment dels crims. Dues de les tres víctimes tenien fills, tots menors.
En aquest cas, l’estudi no valora la motivació dels crims perquè no existeixen dades a les sentències. Només una apunta a maltractaments previs de la víctima cap a la condenada com a desencadenant del delicte, en existir denúncies prèvies creuades entre ambdós.
Per últim, en relació al concepte de feminicidi ampliat segons el Conveni d’Istambul, cinc de les sentències analitzades es refereixen a morts violentes de dones fora de l’àmbit de la parella. En els cinc casos les condemnes han estat per homicidi, i en dos d’ells també per agressió sexual.
La relació entre víctimes i agressors va ser de tipus “clientelar” en tres casos, segons l’estudi, i en dos familiar (la mare de la víctima).
