Societat

PASCUAL AYALA

President el Consell Interreligiós de Terrassa

“Treballem per la cohesió de la societat i la pau social”

El consell és una plataforma formada per entitats religioses. Hi ha catòlics, evangèlics, musulmans, bahá’ís i mormons
Per fer diàleg interreligiós cal partir del respecte i la fraternitat i buscar l’harmonia, mirar sempre allò que uneix

Aquest mes d’octubre passat, el Consell Interreligiós de Terrassa ha fet deu anys. No ho ha pogut celebrar per la Covid-19, però sí que ha editat un llibre commemoratiu –10 Anys d’Harmonia. 10è aniversari del Consell Interreligiós de Terrassa– i està a punt de firmar un conveni amb l’Ajuntament que avala la feina feta durant deu anys i dona suport inequívoc i promociona les activitats d’aquesta entitat cívica que vetlla per la convivència. El consell, presidit en aquests moments pel fidel de la Fe bahá’í Pascual Ayala, està format per l’Arxiprestat de Terrassa (Església catòlica), la Comunitat Musulmana de Terrassa, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons), la Comunitat Bahá’í de Terrassa i les Esglésies Evangèliques de Terrassa.

Hi ha molta diversitat religiosa a la vostra ciutat i des de fa molts anys.
A la ciutat hi ha una tradició de bones relacions entre catòlics i protestants des de fa més de cinquanta anys. També hi havia una relació amistosa amb la comunitat bahá’í, que és una religió per definició oberta a una relació amistosa amb totes les religions. El panorama va canviar quan ara fa uns anys van començar a arribar musulmans a Terrassa. Aleshores es va veure que era molt important tenir-hi una bona relació i establir-hi llaços d’amistat, i això va ser un dels motius de la creació, el 2010, del Consell Interreligiós. Després, l’octubre del 2015 es va incorporar al consell l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, els mormons. Si no hi ha altres religions representades, budistes o jueus, per exemple, és perquè no tenen una comunitat estable a la ciutat.
Dieu en el llibre que arran dels fets de Ca n’Anglada del 1999 (diversos dies de disturbis i atacs a la comunitat musulmana) es va veure que calia estrènyer la relació amb els musulmans.
Aquells aldarulls contra els musulmans, que no vol dir que fossin problemes religiosos sinó senzillament que hi va haver gent que va anar en contra dels qui eren diferents, contra la diversitat, van causar una gran preocupació i van ser un toc d’atenció. Uns anys més tard, el 2008, la comunitat musulmana va fer un pas inequívoc i molt important: va convidar el rector de la parròquia de Sant Cristòfor a compartir l’iftar (àpat de trencament del dejuni els dies del Ramadà). Aquell gest va ser interpretat com la voluntat dels musulmans de relacionar-se amb les altres religions de la ciutat i, com que ja existia el diàleg ecumènic de les esglésies cristianes i la relació d’amistat amb els bahá’ís, es va veure la necessitat d’integrar-los. És un signe dels temps: si no ens unim en la diversitat, difícilment podrem avançar en les fites humanes.
Aquella iniciativa dels musulmans va precipitar la creació del consell?
Sí, a partir d’aquell moment es va començar a parlar de crear una entitat que pogués aglutinar les diferents confessions, fet que va agradar molt a l’Ajuntament, que de seguida hi va donar suport.
Va ser un dels primers consells interreligiosos de Catalunya?
El primer, i crec que també el primer o dels primers de tot l’Estat. S’ha de diferenciar el que és el Consell Interreligiós del que són els grups de diàleg interreligiós. En els grups de diàleg hi participen normalment persones individuals encara que estiguin aixoplugades per una entitat. El consell és una plataforma formada per entitats religioses on hi ha dos representants de cada una de les confessions i el càrrec de president és rotatiu. Quan jo acabi el mandat toca que em substitueixi un membre de la comunitat musulmana.
Què heu aconseguit en aquests anys?
Bé, el nostre propòsit és treballar per la cohesió de la societat i la pau social i, al mateix temps, aconseguir que les diferents entitats religioses ens arribem a conèixer més per poder eliminar els prejudicis i els recels que han existit durant segles i segles. Nosaltres hem treballat en aquesta línia i hem fet un munt d’activitats per donar a conèixer la diversitat religiosa a Terrassa i jo crec que en aquests deu anys el consell ha aconseguit un estatus social important. Ens coneix bé l’administració, amb qui col·laborem; també tenim molt bona relació amb el Síndic de Greuges, i també en l’àmbit ciutadà som reconeguts com una entitat que aglutina i intenta treballar per la convivència.
El que és clar és que un nou cas com el que va passar a Ca n’Anglada no s’ha tornat a repetir...
No, perquè quan hi ha hagut alguna petita cosa s’ha contactat amb nosaltres i el consell hi ha intervingut. El fet de tenir en una ciutat una institució que agrupa les grans religions és una eina social molt potent, perquè té el reconeixement de les diferents comunitats. Si algun cop ha estat a punt de passar alguna cosa, el consell s’ha reunit, ha anat a parlar amb les persones afectades, s’han buscat solucions, i no ha passat d’aquí.
Sí que al llarg de tots aquests anys han hagut de fer diverses declaracions...
Sí, la primera declaració que va fer el consell va ser el 2011, arran de l’atemptat a Alexandria contra una església copta ortodoxa la nit de Cap d’Any, on hi va haver 21 morts i quasi 80 ferits. Després n’hem fet moltes més...
Fa poc a França van degollar un professor que havia ensenyat a classe caricatures de Mahoma, després hi ha hagut més atemptats...
Hem fet un comunicat denunciant i condemnant aquests atemptats execrables contra la vida humana i hem reiterat, i no ens cansarem de dir-ho, que no hi ha cap justificació de la violència i menys encara de la que s’exerceix en nom de Déu. El consell sempre expressa la seva condemna més enèrgica a tota mena de violència que es justifiqui o es vulgui justificar per motius religiosos. Recordem que el propòsit de les religions és la pau i no la guerra.
Cada quant us reuniu, el consell?
Pràcticament ens reunim un o dos cops al mes, en funció de les activitats que organitzem, que bàsicament són dues de centrals a l’any: la commemoració de l’aniversari de la nostra creació i, durant el mes de febrer, la Setmana de l’Harmonia Interreligiosa, un esdeveniment que va establir el 2010 l’Organització de les Nacions Unides per facilitar la relació amistosa de les diverses religions en l’àmbit mundial i en l’àmbit local. Des del 2013 el consell organitza un acte el primer dissabte de febrer amb la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat.
Per què aquestes activitats?
La nostra missió és intentar donar a conèixer, als ciutadans i dintre de les confessions religioses, la diversitat. Dintre del que és la Setmana de l’Harmonia, nosaltres el que hem fet és organitzar rutes confessionals, rutes perquè els creients i tots els ciutadans que vulguin venir puguin conèixer les diferents seus i els conceptes diferents de les religions que tenim a la ciutat. Normalment un dissabte a la tarda anem primer a una església catòlica, després a la mesquita, després al centre bahá’í, a una església protestant i a l’església dels mormons. A cada un dels centres de culte on anem el que fem és establir uns temes de diàleg i cada comunitat exposa la seva manera de pensar sobre aquests conceptes.
Per exemple?
La música en el marc religiós, el llibre sagrat de les diferents religions, s’han fet pregàries interconfessionals o els principis bàsics de creences de les diferents confessions. Després de cada explicació hi ha un col·loqui obert on els participants poden exposar els seus dubtes i opinar. Aquesta és la forma de relació que busquem, el que és el diàleg interreligiós. I quan celebrem l’aniversari del consell també s’han fet taules rodones per parlar, per exemple, de la vida després de la mort, el paper de la religió en la societat, el servei que fan les religions a la societat, la misericòrdia, etcètera.
I tenen èxit, aquestes activitats?
Sí. A les rutes interreligioses, per exemple, la darrera vegada que es van fer hi vam haver de posar dos autocars, a part de les persones que hi van anar pel seu compte. Aquestes activitats tenen molt d’èxit i cada any més ressonància. A més, la gent se sent cada cop més tranquil·la i més lliure als centres. Un catòlic va a una mesquita i s’hi sent a gust, o al revés, perquè cada cop hi ha més coneixença i les relacions es normalitzen.
S’ha creat una confiança, doncs.
Sí, el coneixement és el que fa caure els prejudicis, i això és el que ha passat. La gent pot participar en les coses i veure que la diversitat és bona, i que a vegades no estem tan lluny els uns dels altres com podríem pensar. Relacionar-te amb l’altre et fa veure que aquest altre és com jo, que no és una cosa rara.
Què és el més important per apropar-se a l’altre i establir una comunicació?
Cal partir del respecte i la fraternitat i buscar l’harmonia i la relació amigable, mirar sempre allò que uneix. Quan hi ha diferents opinions, el que intentem és buscar les coses en què estem d’acord.
Suposo que és molt important –en els estatuts ja ho van deixar clar– que l’objectiu del consell no és fer política.
La política queda totalment al marge. Tothom que pensi el que vulgui, però el consell treballa per la convivència i la integració, per fer que no hi hagi conflictes socials. Igualment, amb l’administració, nosaltres hi treballem al marge del color que sigui.
En aquesta pandèmia...
Ens hem bolcat a col·laborar amb les diferents confessions que volien arribar a la seva gent, hem visitat moltes persones confinades que estaven soles, i a moltes les hem ajudat perquè es poguessin connectar a través de la xarxa, que és com moltes comunitats s’han reunit. Després hi ha hagut casos de persones que han necessitat un altre tipus d’ajuda, fins i tot aliments, i hem fet el que hem pogut per ajudar l’administració.
S’ha fet molta feina en deu anys, però en queda molta per fer encara?
Doncs sí, hem fet un munt d’activitats destinades a fer caure els prejudicis envers el que és diferent i el qui no pensa com nosaltres, però evidentment queda molta feina per fer. Hem d’arribar al que és el fons del cor i de la ment de les persones: que acceptin la diversitat com una cosa natural dintre d’un marc de convivència. La bellesa d’un jardí està en tots els seus colors, les diferències ens allunyen i només anant junts podem fer el camí.

Un conveni amb l’Ajuntament en els deu anys de la creació del consell

Com a colofó dels deu anys de la seva creació, el Consell Interreligiós de Terrassa firmarà un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament: “Una fita molt important a la nostra ciutat i per a la societat perquè l’administració donarà suport i aportarà recursos a les nostres activitats, que tenen l’objectiu de la cohesió social”, explica Pascual Ayala. El president del Consell Interreligiós veu en aquest conveni un aval del consistori a la feina feta i un pas més que va més enllà del mer paper de fedatari de l’entitat que feia l’alcalde (tots els alcaldes ho han fet). “És un pas molt important per a la qualitat democràtica de la nostra ciutat que l’Ajuntament, que és òbviament laic, reconegui i doni veu a la diversitat religiosa, que és una realitat significativa i té un paper important”, diu Ayala. “L’Ajuntament –manté–, amb aquest conveni, recull una mica aquest sentir de molta gent i es posa al costat de tothom, perquè la nostra entitat dialoga sobre qualsevol problema que pugui sorgir.” L’acte de commemoració del desè aniversari, previst per al 14 d’octubre passat, es va haver de suspendre, ja que va coincidir amb el dia que el govern va anunciar més mesures restrictives a causa de la Covid-19. Però es farà, un dia o altre, i els implicats en aquest projecte faran el que calgui per poder celebrar els deu anys d’aquesta entitat única que va ser pionera al nostre país donant a conèixer la diversitat religiosa i apostant pel diàleg i la coneixença.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Salut preveu 900 persones a l’UCI en les properes setmanes i alerta d’una situació de “possible desbordament”

Barcelona

La fiscalia manté la petició d’entre 8 i 41 anys de presó per als tres acusats en el judici del 17-A

Madrid

Ayuso anuncia que les farmàcies de Madrid podran fer test a partir de l’1 de febrer

Madrid

La pressió als hospitals creix tot i el descens de l’Rt i el risc de rebrot

Barcelona

Planas creu que els danys del Filomena a Catalunya “estan coberts molt àmpliament” per l’assegurança agrària

Madrid

El SEM investigarà si una empresa d’ambulàncies ha vacunat directius sense contacte amb pacients

Barcelona

Els grups escolars confinats segueixen en augment

Barcelona

Amnistia exigeix no repetir “errors” a les residències en la tercera onada i impulsar una llei per blindar drets

Barcelona

S’eleven a quatre les víctimes mortals de l’explosió de gas al centre de Madrid

Madrid