Barcelona porta a hotels 221 sensellar
Arrels organitza una enquesta de la gent del carrer per al 26 de novembre
Tres hotels i residències de la ciutat funcionaran a partir del mes de desembre com a casa de 221 persones que avui en dia viuen al carrer. La mesura permetrà de tancar el centre d’acolliment temporal per la Covid que ha estat funcionant a Fira de Montjuïc.
La política desplegada per l’Ajuntament en aquest àmbit ja té en funcionament un centre d’acolliment per a joves, un altre per a dones que viuen al carrer i un tercer per a persones amb problemes de drogaadicció. En aquests centres i els hotels que ara es posaran en marxa no només es dona sostre a les persones que no en tenen, sinó que s’hi desplega un programa d’atenció social amb la idea de poder reintegrar-les a una vida normalitzada.
El perfil del sensellar que sobreviu als carrers de Barcelona és cada cop més jove, segons les dades donades ahir per l’Ajuntament, que sosté que en relació amb l’any passat hi ha menys gent dormint al carrer. Aquest octubre s’hi van comptar 982 persones i per les mateixes dates del 2019 n’hi havia 1.100.
Una de les entitats que treballen amb els sensellar, Arrels, organitza per dijous vinent, 26 de novembre, un recompte i una enquesta de persones que viuen al carrer. Per aquest motiu s’estan buscant encara voluntaris que s’hi vulguin inscriure i la manera de fer-ho és a través del lloc web de l’entitat, Arrelsfundacio.org. Amb el projecte es vol saber com viuen la Covid aquestes persones.
Alerta per la vulnerabilitat dels migrants
Els migrants de nacionalitat extracomunitària pateixen quatre vegades més risc de pobresa que els espanyols i estan tres vegades més exposats a l’exclusió social, una tònica que s’ha aguditzat arran de la pandèmia de coronavirus, segons l’informe Fronteres in-visibles, elaborat per Càritas. Les persones d’origen no comunitari pateixen més vulnerabilitat: el 51% està en risc d’exclusió social i el 23,1%, en exclusió severa, davant el 18% i el 6,5%, respectivament, dels que tenen nacionalitat espanyola, el que demostra l’àmplia escletxa social, que s’ha anat agreujant amb l’emergència sanitària. Durant tres anys –fins que poden sol·licitar el arrelament– són invisibles. No poden accedir a un lloguer, ni a prestacions.
