“L’única cosa bona és no tenir local i no pagar lloguer”

Demà, Moby Disk Records farà 27 anys, perquè Pemi Planas va inaugurar la que ara és l’única botiga de discos de Girona –n’hi ha dues a tota la demarcació– el 24 de novembre del 1993. Moby Disk va néixer lluny del centre, al passeig d’Olot, però després ha passat per tres locals dins del Barri Vell. L’últim dels quals, molt ben situat, a la rambla de la Llibertat, des del 2014. Fins a l’1 de febrer passat. Unes obres a l’edifici van obligar Planas a deixar un local estratègicament situat, al mig de la majoria d’itineraris turístics de la ciutat, quan encara hi havia turistes. De fet, com moltes botigues de discos, Moby Disk Records ha anat diversificant cada vegada més el negoci, amb marxandatge de sèries –entre les quals, Joc de trons, amb escenes rodades a cinc minuts de la botiga–, figures, jocs, samarretes i equips de música. També com a tot arreu, a Moby Disk el vinil havia recuperat en els últims temps el seu antic regnat davant del CD.

Des de l’1 de febrer, Moby Disk Records no ha tornat a obrir, ni a la Rambla ni enlloc. “Vaig mirar dos o tres locals pel centre de la ciutat. N’hi havia un que m’agradava força, però quan vaig veure que a Itàlia començaven a confinar, ho vaig aturar, i crec que és l’única cosa bona que m’ha passat aquest any: que el confinament i tota la incertesa posterior no m’hagi enganxat pagant el lloguer d’un local”, explica Pemi Planas, que hi ha d’afegir les despeses com a autònom i el lloguer d’un magatzem on té tot el material. Quan va tancar al febrer, la seva idea inicial era reobrir a l’abril, quan la suma de la Setmana Santa, el Sant Jordi i el Record Store Day –la gran festa mundial de les botigues de discos– prometia “una injecció de moral i de caixa, gairebé millor que el Nadal”. Però ho va haver de deixar córrer: pel context general, sumat a problemes de salut en el seu entorn familiar. Després de 26 anys sense fer més de deu dies seguits de festa, va pensar que un parell de mesos d’aturada no li anirien malament. Ja n’acumula gairebé nou. I ara es planteja tornar a obrir a principis del 2021, amb moltes reserves i sense cap seguretat, mentre veu que els preus dels lloguers dels locals continuen sent estratosfèrics a pesar que el centre de Girona –i, més concretament, la Rambla– ofereix una imatge desoladora de locals tancats per tot arreu. “Això ja va començar abans de la pandèmia”, assenyala Planas, que no té gens clar que l’eix comercial de la ciutat recuperi el vigor.

A tot això, s’hi afegeix la falta de reconeixement social i institucional. Quan es diu que la cultura és essencial, es parla de llibreries, mai de botigues de discos. “Cap representant municipal ha mostrat interès pel fet que l’única botiga de discos de Girona faci tants mesos que està tancada. I només cal recordar que els llibres tenen un IVA reduït del 4%, mentre que els discos, del 21%”, diu Planas, que aquest Nadal s’està plantejant l’opció d’obrir una botiga temporal (pop-up), només fins a Reis, per salvar una mica aquest estrany any de traspàs.