750 voluntaris d’Arrels recorren Barcelona per apropar-se a les persones sensellar
La crisi de la covid-19 augmenta la “sensació d’abandonament” i podria accelerar el procés d’exclusió social
Uns 750 voluntaris de la fundació Arrels han recorregut aquest dijous a la nit els carrers de Barcelona per apropar-se a la realitat de les persones que dormen al carrer en plena pandèmia del coronavirus. Es tracta de l’enquesta que l’entitat fa cada any i que, aquesta vegada, posa especial atenció en l’impacte de la crisi de la covid-19 en les persones sensellar. “Amb la pandèmia, la seva situació encara és molt més complicada. Tenen una sensació més gran de frustració, més ansietat, més estrès. La sensació d’impotència i d’abandonament és molt més gran que abans”, diu el director d’Arrels, Ferran Busquets, que adverteix que l’emergència social actual i el “col·lapse administratiu” podria accelerar el procés d’acabar dormint al carrer.
Al carrer, poques vegades es dorm del tot. Això expliquen a Kyril Casany, voluntari d’Arrels, persones sensellar sobre la sensació d’intranquil·litat i de por que tenen dormint al ras; un neguit i ansietat que ha incrementat durant la pandèmia del coronavirus, amb mesures que han buidat els carrers de persones, com l’actual toc de queda o el confinament de la primavera.
El director d’Arrels assenyala que les dones que viuen al carrer els expliciten que tenen més por que abans i que se senten més soles. Alguns homes expliquen que també se senten més angoixats i altres, en canvi, diuen que prefereixen que els carrers estiguin més tranquils a les nits. En qualsevol cas, l’entitat indica que algunes persones han canviat el lloc on pernoctar cap a zones més transitades.
La pandèmia també fa que les persones que dormen al carrer tinguin molts menys espais on resguardar-se i, per tant, que hagin d’estar vivint més hores al ras, una situació que es pot fer més crua amb l’arribada de l’hivern. L’entitat ja està notant en els darrers mesos un increment o agreujament dels problemes de salut mental de les persones que es troben en aquesta situació d’exclusió social.
A més a més, Arrels tem que acabar dormint al carrer, que és un procés més o menys lent causat per diversos factors, es vagi accelerant a causa de l’emergència social derivada de la crisi de la Covid-19.
Un cens abans del toc de queda
Kyril participa amb Mireia en l’enquesta d’Arrels. Pels carrers que els han assignat, els que limiten vuit illes del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample, Kyril i Mireia s’han trobat una persona dormint al carrer.
És una enquesta marcada per la pandèmia, també a l’hora de desenvolupar-se, ja que ha començat més d’hora, a les 8 del vespre, per la voluntat de l’entitat de cenyir-se al màxim al toc de queda. Tot i facilitar el certificat que permet la mobilitat passades les 10 del vespre, l’entitat volia que els voluntaris se sentissin còmodes i no haguessin de patir per trobar-se sols en carrers buits.
L’altra singularitat és el tipus d’enquesta. Arrels vol recollir informació sobre com està impactant la pandèmia en les persones que dormen al carrer i per això pregunta als participants a l’enquesta, entre altres qüestions, si han tingut símptomes en algun moment de la covid-19; si han utilitzat les instal·lacions que es van facilitar durant l’estat d’alarma o si els han fet una PCR, indica Kyril.
