Marta Latorre, activista social, feminista històrica i llibretera, mor a 70 anys

Les xarxes socials van esprémer ahir tota la gamma de sinònims de la fortalesa i el compromís per definir Marta Latorre Enviz, militant històrica del feminisme a Girona, activista social, dona d’esquerres sense matisos i impulsora de La Llibreria del barri vell, que durant catorze anys va ser el lloc de trobada dels moviments alternatius de la ciutat, de lectures feministes, debats i presentacions de llibres. Guerrera, temperamental, generosa, explosiva, tossuda, acollidora, apassionada, solidària i incansable, Marta Latorre va morir diumenge als 70 anys, a Salt, on vivia des de l’estiu passat en un pis compartit. Poc després de veure’s forçada a tancar La Llibreria, a finals del 2008, per l’augment desorbitat del lloguer del local i de la mort del seu fill Israel, va decidir establir-se a Tepoztlán, a Mèxic, on resideix part de la seva família, i fins aquest any no havia decidit tornar, almenys provisionalment.

Presidenta de la Xarxa de Dones contra la Violència i per la Igualtat, una organització pionera a Girona, l’any 1994, quan encara no existia cap política de gènere, Marta Latorre va esdevenir un referent de l’activisme social. A Mèxic va desenvolupar també una intensa activitat a favor dels col·lectius més desfavorits, però sobretot ha deixat empremta entre els seus veïns, que ahir recordaven a les xarxes la seva disponibilitat permanent per donar un cop de mà i la seva cuina prodigiosa. Diana Brito, a qui des de l’hospital Marta Latorre havia promès fa poc que tornaria a Mèxic per visitar-la, la recordava emocionada: “La meva veïna Marta ha estat una de las dones més peculiars que he conegut. Quan el meu ritme de vida es va tornar intens, en passar per davant de casa seva em cridava: ‘Diana, has dinat? Mira que he preparat paella, o fideuada, o arròs negre, o bacallà, o conill’, tot de plats catalans, bascos, francesos i fins i tot la seva excel·lent versió del pozole! Tot era deliciós. Potser no tenia més que un parell d’ingredients, però feia meravelles. Sempre ho compartia.” També la PAH de Girona, de la qual havia estat membre, va homenatjar la seva “jefa” penjant el missatge: “Les trinxeres t’estimen, el món et farà renéixer a través d’altres dones lluitadores per tu. La lluita continua i, per tant, viuràs a través nostre.”