Societat

El TSJC confirma els 25 i 20 anys de presó pels dos condemnats pel ’crim de la Guàrdia Urbana’

La sentència rebutja els recursos de Peral i López contra el veredicte del jurat per l’assassinat de Pedro Rodríguez

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat els 25 i 20 anys de presó per als dos acusats de l’anomenat ’crim de la Guàrdia Urbana’, que va tenir lloc a Cubelles (Garraf) el maig del 2017. Així, tal i com va condemnar-los l’Audiència després d’un judici amb jurat l’abril passat, Rosa Peral, té una pena de 25 anys de per assassinat amb traïdoria i l’agreujant de parentiu, i el seu company de cos, Albert López, segueix amb la pena de 20 anys per assassinat amb traïdoria, per haver matat la parella de la dona, Pedro Rodríguez, també guàrdia urbà de Barcelona. La sentència, que es pot recórrer al Suprem, accepta tots els fets provats de la primera condemna, i rebutja un per un tots els punts recorreguts per les defenses.

La sentència rebutja el primer motiu de recurs de la defensa de Rosa Peral que reclama vulneració del dret a fer servir mitjans de prova, per no acceptar les declaracions del seu germà i les seves cosines sobre la suposada excel·lent relació entre l’acusada i la víctima. El jutjat considerar que no aporta res la testifical interessada, que es va tenir en compte la declaració d’altres testimonis i una prova més “fonamental i objectiva”, com són els missatges al mòbil. Afegeix que els testimonis demanats “no tenen aptitud per a canviar el veredicte del jurat”.

Tampoc veu “rellevant, útil ni necessari” el testimoni de la cunyada de Peral per demostrar el suposat caràcter violent de l’altre acusat. Afegeix que, en tot cas, aquest caràcter “no justifica en cap cas els múltiples indicis anteriors, coetanis i posteriors als fets que apunten a l’autoria de Rosa i que són completament incompatibles amb un estat de por insuperable” per la seva part.

Tampoc accepta una carta d’una interna, que va morir poc després, on s’oferia a declarar com a testimoni. El jutjat sosté que es desconeix en quines circumstàncies es va escriure la missiva, si va ser ella qui ho va fer i no es pot practicar cap prova ja que la interna és morta.

D’altra banda, rebutja que la motivació del jurat consisteixi exclusivament en l’apropament entre els dos acusat i que només estigui acreditat que Albert López volia matar la víctima. Defensa que el veredicte “compleix amb escreix el mínim exigible” i afirma que davant la gran quantitat de testifical, documental i pericial practicada “resulta impossible exigir al jurat que faci referència a totes i cadascuna d’elles”. “Tot això valorat en el seu conjunt només troba una explicació lògic racional en que hi havia un pla entre ells, conclusió a la que arriba el jurat i que va plasmant en diferents proposicions del veredicte”, diu la sentència.

No accepta tampoc la vulneració al dret a la presumpció d’innocència i estableix que “amb independència de qui propinés els cops a Pedro, el cert és que ha quedat provat que els dos acusats es van concertar per a donar-li mort, concert que va incloure l’intent d’imputació d’una persona aliena als fets i la forma de desfer-se del cadàver”. La sentència assegura que la conducta de l’acusada “resulta completament incompatible” amb l’existència de por insuperable per part de Peral.

D’altra banda, es rebutja que no sigui mereixedora de la pena màxima prevista per al delicte d’assassinat. Entre d’altres, el tribunal apunta que existeixen diverses maneres d’ocultar un cadàver i que “n’hi ha algunes mes doloroses que altres”, com la del present cas. Afegeix que la sala no és insensible al fet que l’acusada tingui dues filles però afegeix que ja les tenia en el moment del crim i això no va tenir “cap efecte dissuassori” en la seva conducta. En resum, afirma que els fets són “d’una gravetat i una antijuridicitat extrema” perquè també es va pretendre imputar un delicte a una altra persona.

“Pretendre imputar a una altra persona un delicte d’assassinat amb la greu pena que comporta no troba justificació alguna, és d’una maldat evident i fa plenament proporcional la pena imposada”, afirma la sentència. Afegeix que en el cas de l’altre acusat, amb una pena cinc anys més baixa, no concorre la circumstància mixta d’agreujat per parentesc.

Pel que fa al recurs interposat per l’altre acusat, rebutja que no s’hagi aplicat el principi de presumpció d’innocència i reitera que totes les proves permeten concloure que hi va haver una actuació conjunta. Dona també per fals que López patís el domini de l’altra acusada i que actués influït per aquest i no accepta la resta de motius presentats en el recurs, arribant a les mateixes conclusions que en el cas de l’altre acusada i defensant la sentència de l’Audiència de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més de 4.500 alumnes confinats a la demarcació a la meitat del curs Covid

girona

Més de 3.000 ingressats i amb la soca britànica ja circulant

Barcelona

Una programació estable de cinema s’afegeix a l’oferta cultural de Banyoles

BANYOLES

Els EUA compensaran l’era Trump reforçant l’agenda climàtica internacional

Brussel·les

Demanen que s’arxivi la causa contra Ferrusola

Barcelona
RIBES DE FRESER

Davallada del 40% en el nombre de turistes

Roses

Uns 80 infants als tallers d’estudi de suport escolar

Govern i cambres signen un conveni per 4 anys

barcelona
societat

Genís Roca, de la Federació Llull, nou president de la Fundació puntCat