Es compleixen nou mesos de la primera víctima mortal de la Covid a Catalunya 

Una dona de 87 anys amb patologies prèvies que va morir el 6 de març a l’Hospital Can Ruti de Badalona va ser la primera víctima oficial per coronavirus a Catalunya, on, nou mesos després, la Covid-19 ha causat ja un total de 16.177 morts, el 0,21% de la població catalana. 

Encara que probablement la SARS-CoV-2 va causar morts anteriors a aquesta dona, als quals no se’ls va arribar a diagnosticar la nova malaltia, camuflada entre l’epidèmia de grip estacional de l’hivern passat, ella figura com la primera víctima oficial de l’epidèmia a Catalunya, la vuitena a tot Espanya.

No obstant això, encara que va morir a primera hora de la tarda del 6 de març, el registre de Salut l’inscriu com a difunta el 7 de març, al costat d’una segona víctima, perquè va ser notificada per la funerària l’endemà, i així ha quedat registrada.

L’anunci de la primera víctima per la Covid-19 a Catalunya la va fer en una roda de premsa el llavors secretari de Salut Pública, Joan Guix, que a finals de maig va renunciar al càrrec per motius de salut i qui aquell 6 de març va confirmar que fins a aquell dia hi havia 46 pacients diagnosticats de la nova i desconeguda malaltia.

Acompanyat per la cap d’Urgències de Can Ruti, Anna Carreras, va revelar que l’anciana no havia viatjat a cap zona de risc, que es desconeixia com s’havia contagiat i que havia ingressat poques hores abans de morir amb un quadre greu de febre, inestabilitat termodinàmica i insuficiència respiratòria.

Aquell dia van saltar totes les alarmes, el departament de Salut va comprovar que no podia controlar els contagis, que la malaltia causava morts ràpides en persones grans amb patologies prèvies i que s’estaven donant casos similars en altres parts d’Espanya.

El 6 de març, fa nou mesos, ja hi havia a Catalunya un centenar de professionals sanitaris aïllats perquè havien estat en contacte sense protecció amb pacients infectats i 500 persones més en quarantena per ser contactes de contagiats.

Fa nou mesos, amb la dona morta a Badalona, ja eren vuit les persones mortes per l’epidèmia a Espanya -quatre a Madrid, una a Saragossa, una a València i una altra al País Basc- i 383 els casos confirmats.

Vuit dies després, el 14 de març, el govern espanyol va aprovar decretar el primer estat d’alarma per combatre una pandèmia que es va estendre com la pólvora.

Madrid i Catalunya van evolucionar pitjor que les altres comunitats i, per la seva densitat demogràfica, la pandèmia va castigar a les seves zones urbanes, i als seus geriàtrics.

També el 6 de març, es va donar a conèixer que l’Hotel Arts va haver de posar en quarantena molts dels seus treballadors perquè s’hi havia allotjat, entre l’1 i el 4 de març, un turista contagiat, la habitació va ser precintada i desinfectada.

Setmanes després, molts hotels van haver de convertir-se en extensions hospitalàries per aïllar pacients lleus de Covid.

El mateix 6 de març, la Generalitat va demanar públicament extremar precaucions i evitar visites a residències de gent gran, amb discapacitat o trastorns de salut mental, si es tenia febre o si s’havia estat a zones de risc de contagi del coronavirus.

El director de l’Agència Catalana d’Avaluació Sanitària, César Velasco, la directora general d’Autonomia Personal i discapacitat del departament d’Afers Socials, Aina Plaza, i el director del programa d’Atenció Integrada, Social i Sanitària, Sebastià Santaeugenia, van celebrar una reunió amb patronals i sindicats de treballadors de residències, sense saber encara la devastació que s’acostava sobre els geriàtrics.

Els responsables de la Generalitat van traslladar a les patronals i treballadors de les residències el protocol que demanava a familiars i treballadors que es rentessin les mans, utilitzessin sempre mocadors d’un sol ús, es tapessin amb el colze o amb un mocador en esternudar i es distanciessin dos metres de les persones amb símptomes respiratoris.

La Generalitat va instar aquell 6 de març les residències a registrar totes les persones que entressin per identificar possibles contactes si hi hagués algun infectat i va estipular que els ancians fossin atesos a la mateixa residència si resultaven afectats lleus i traslladar-los a l’hospital només quan presentessin un quadre greu. 

“De moment, no tenim evidències que el virus estigui circulant de forma comunitària”, va dir el 6 de març César Velasco. 24 dies després, les UCI estaven saturatdes, es improvisaven nous llits per a casos greus, s’urgien respiradors, i 416 persones van morir en un sol dia, el 30 de març, a Catalunya, el pitjor de tota l’epidèmia. 

Només nou mesos després, amb una segona onada de l’epidèmia activa, el nombre de morts a Catalunya ha crescut en 3.844 morts més, el 80% d’ells majors de 70 anys, amb 350.000 casos confirmats d’infecció en total. 

Dels 16.177 morts a Catalunya des de fa nou mesos, 10.014 han mort en centres hospitalaris, 4.337 en residències de gent gran, 963 als seus domicilis i n’hi ha 863 més en què no consta el lloc de defunció.