Nadal en petit comité

L’únic dia en què ningú fallava

Una seixantena de persones, entre adults i nens, es reunien cada Nadal per Sant Esteve a la família de la Rocío Sánchez. “La nit del 24 ens trobem amb la família de la meva mare, que són quatre germans, i érem trenta, però la xifra pujava el 26 amb la del meu pare, que són set germans.” Són tants que no ho podien fer a cap casa. “Per sort, el pare té un restaurant i, tot i que està tancat, anem allà i fem embotits i marisc i coses fredes, perquè preparar un plat calent per tanta gent seria impossible”, explica. Aquesta família és de l’Hospitalet de Llobregat i es veu “sovint” perquè viuen tots “a prop”, però la trobada de Nadal era l’única en què no fallava ningú. “Tot i que tenim grups de Whatsapp i saps de la vida de tothom, és allà on ens veiem cara a cara i tots ens posem al dia i, sobretot, riem molt”, remarca. “A més, aquest any ens hem vist poc i hi ha moltes ganes de trobades, perquè això s’està fent molt llarg”, diu la Rocío, que ahir va sopar amb els pares, un germà i un nebot i celebrarà Nadal i Sant Esteve amb els de casa.

Dinar i pessebre per torns

A casa la família del barceloní Jordi Bailach són quatre germans i es reunien cada Nadal –i sinó per Sant Esteve– a casa la germana que té “el menjador més gran”. Tot i això, havien de menjar per torns, primer els petits i després els grans, perquè superaven la trentena. Ell té set fills, de manera que no compartiran àpat amb cap altra unitat familiar perquè ja són nou persones. “Els pares dinaran amb una germana i el dia de Nadal seran en total quatre, nosaltres passarem a desitjar-los bones festes però des de la distància i amb una visita molt ràpida, els avis volen veure els nets però més val no fer ximpleries, hem de ser responsables perquè no val la pena jugar-se-la”, reflexiona en Jordi. A casa els sogres, els petits feien una representació d’Els Pastorets i aquest any han decidit que cadascú gravi el seu tros en vídeo. També han anat muntant el pessebre a casa els avis per torns. “Nadal s’ha de viure amb alegria i esperança, les circumstàncies ens obliguen a variar la manera de celebrar-ho però hem de mantenir l’esperit”, reflexiona.

Amb olles industrials

També per torns mengen cada any –no aquest– a la família de la Cristina Montesó. “Jo tinc sis germans i el meu home, vuit, així que sigui per Nadal o per Sant Esteve, som una colla de gairebé trenta o més”, relata. Fan escudella i carn d’olla i per cuinar-ho necessiten “olles enormes, com les dels restaurants”. Com la resta de famílies nombroses, la Cristina reflexiona que Nadal és la trobada en què gairebé ningú fallava. “Cada cop és més difícil veure’ns i Nadal és l’únic cop a l’any que podem estar tots tranquil·lament, és un dia molt entranyable.” La Cristina té nou fills i dinarà amb els de casa. Els seus pares, ja grans, ho faran el dia de Nadal amb dues germanes de la Cristina i ella farà una videotrucada per desitjar-los unes bones festes. “Sap greu però ho veiem com una cosa temporal, l’any que ve esperem que ja sigui normal”, pronostica.

Canvi sense neguits

En Joan Bosch és de Matadepera i té onze germans. És per això que entre ells, les parelles i les criatures són ràpidament una quarantena per Nadal. “La gran trobada la fèiem per Sant Esteve: quedem a mig matí, fem cagar el tió, preparem entre tots el dinar i la sobretaula s’allarga fins ben tard.” Ho feien a casa la germana que té la casa més gran i cuinaven una fideuada o una paella, però la resta era un aperitiu que portaven entre tots. “Som molts i no volíem que ningú tingués molta feina”, relata en Joan, que certifica que aquesta trobada és l’única de l’any en què tota la família es veu, però tant ell com els seus són pragmàtics: “No estem vivint amb neguit no poder-ho fer, ho trobem molt normal tenint en compte com està tot.” A casa del Joan, cada unitat familiar farà el seu àpat de Nadal i Sant Esteve, dia en el qual faran una videoconferència amb tota la família. Els pares ho celebraran sols perquè el pare està “delicat” i els seus fills volen que tot sigui “el més segur possible”. Cada any, la família es repartia el 25 els paperets per l’amic invisible que es fan els grans el dia de Reis. Enguany, una app els dirà qui els ha tocat.

Al restaurant

En un any normal, la Núria Noel hauria celebrat el dinar d’avui amb els seus pares, la seva germana i família i els vuit germans del seu pare, amb les seves respectives parelles i descendents. En total, més de 30. Inicialment es reunien a casa el seu avi, però de seguida van passar a llogar un local al Poble Sec per poder cabre-hi tots. “Cada família portava alguna cosa: el caldo, els canelons, les begudes, els torrons... Al local hi havia una cuina i ho escalfàvem allà”, recorda la Núria. Però “l’enrenou de cuinar es va anar complicant i als tiets els feia mandra” i des de fa 15 anys fan l’àpat de Nadal al restaurant, en una taula “enorme”... Al novembre, cada família ja rep el menú per triar els plats. Aquest any, però, després de les vacances d’estiu la família ja tenia clar que no es podria fer. Com explica la Núria, “encara no hi havia les restriccions actuals però la decisió va ser unànime, tots vam considerar que no era prudent, sobretot tenint en compte que hi ha persones de risc”. Li sap greu perquè és l’únic dia que es troben tots i “els tiets es veuen però la segona generació no tant”, però per compensar-ho una mica avui els cosins faran una videotrucada a l’hora del cafè. La família de la Núria és “molt de la broma” i ho trobarà a faltar, però confia que d’aquí a 365 dies tot hagi tornat a lloc.